El repte de la longevitat i el compromís amb la solidaritat intergeneracional
El Col·legi d’Actuaris de Catalunya analitza l’impacte de l’envelliment en les primes i planteja una fórmula de redistribució que protegeix els assegurats més vulnerables.
La transformació demogràfica actual, marcada per una societat més longeva i amb necessitats mèdiques creixents, ha portat la majoria de les asseguradores a impulsar models de prima basats en la personalització del risc individual: edat, historial clínic, hàbits o ús previst dels serveis. Aquest enfocament, encara que maximitza l’eficiència econòmica a curt termini, té un impacte directe sobre els col·lectius més vulnerables.
“La personalització extrema trenca amb la lògica fundacional de l’assegurança com a mecanisme de protecció mútua. Quan les primes augmenten de manera exponencial amb l’edat, s’acaba generant un efecte d’expulsió en el moment de la vida en què les persones més necessiten l’atenció mèdica”. Aquesta és una de les conclusions principals exposades per Víctor Molina, responsable actuarial d’Assistència Sanitària, en la conferència “El repte de la longevitat en les assegurances de salut”, organitzada pel Col·legi d’Actuaris de Catalunya.
En la conferència es va evidenciar que aquest efecte d’expulsió no només té implicacions individuals, sinó també col·lectives: persones que, una vegada jubilades i amb ingressos més limitats, es veuen incapaces d’assumir primes creixents i, per tant, queden fora del sistema privat en el moment de màxima vulnerabilitat.
En un context de desigualtats territorials creixents i d’un augment constant de la població de més de 70 anys –que ha pujat 9 punts percentuals des del 1975–, aquest fenomen adquireix una dimensió especial.
La resposta alternativa, basada en la solidaritat intergeneracional
En vista d’aquest escenari, Assistència Sanitària aplica una fórmula diferent. L’entitat, creada per metges amb vocació de servei al pacient i controlada per una cooperativa, manté un model d’actualització de primes que evita que la quota s’incrementi per l’ús individual dels serveis. La pedra angular d’aquest sistema és la taxa de solidaritat intergeneracional, un mecanisme que redistribueix parcialment el cost del risc associat a l’edat.
Tot i que és menys atractiu en termes d’eficiència econòmica o de maximització de beneficis, el Dr. Ignacio Orce, president d’Assistència Sanitària, defensa que optar per aquesta fórmula “és un acte de responsabilitat col·lectiva i de sostenibilitat del mateix model de salut”. També afirma que “no es tracta que uns paguin per uns altres, sinó que tots contribueixin a un sistema que els protegirà en el futur”.
