Musicoterapia, la nueva medicina

Musicoteràpia, la nova medicina

La música impacta directament en les nostres emocions, millora el rendiment esportiu, prevé la inflamació crònica generada per l’estrès i actua a diversos nivells en la millora de les malalties. Molts estudis n’avalen els resultats a escala científica. Una nova teràpia en auge, amb beneficis importants.

PER Yolanda Meije | 15 juny 2022

L'Hospital de Barcelona disposa d’un programa de musicoteràpia per a pacients ingressats en col·laboració amb el Màster en Musicoteràpia de la Universitat de Barcelona.

El gran filòsof grec Plató deia que la música insufla ànima a l’univers, ales a la ment, vols a la imaginació, consol a la tristesa i vida i alegria a totes les coses.

La música és el llenguatge universal que traspassa fronteres, però, que a més, i com si es tractés de màgia, impacta com una fletxa directa en les nostres emocions. La música estimula la ment, calma l’ansietat i millora l’estat d’ànim. De fet, els primers escrits sobre la influència de la música en el cos humà van aparèixer als papirs egipcis (1500 aC), en què es descrivia la música com un agent capaç de curar el cos, calmar la ment i purificar l’ànima.

Tots sentim el poder de la música a les nostres vides, aquella peça que ens impulsa a llevar-nos al matí, aquella cançó que ens evoca una època passada o bé la que ens fa superar un amor no correspost. Ja des de ben petits, als nens els canten cançons de bressol perquè se sentin bé. El poder de la música és conegut per tothom, però això ja no és només una apreciació subjectiva, i molts treballs avalen, de manera clara i demostrada científicament, que la música és beneficiosa a tota mena de nivells. Investigacions sobre neuroimatge funcional i electroencefalografia han demostrat que la música activa més parts de la ment que cap altre estímul, i que pot modular l’activitat a pràcticament totes les estructures cerebrals.

El fet que atletes d’alt rendiment facin servir la música en els entrenaments, no és només una forma de motivació, la música ha demostrat que ajuda en l’esport a augmentar la resistència i aconseguir rècords històrics. Imatges d’esportistes, com la de Michael Phelps amb els auriculars escoltant música just abans de llançar-se a la piscina per competir, ja són habituals. I és que, escoltar música mentre fem esport, ens pot ajudar a “confondre” el cervell i anul·lar els constants senyals de fatiga. Els ciclistes que escolten música requereixen un 7% menys d’oxigen per fer el mateix entrenament que els ciclistes que ho fan en silenci. Haile Gebrselassie, doble campió olímpic dels 10.000 metres i doble plusmarquista mundial de marató, ha reiterat diverses vegades que la música li aporta el ritme que encaixa perfectament amb el que necessita per aconseguir el ritme rècord.

Una medicina que no és nova

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha definit la salut com un estat complet de benestar físic, mental i social, i no simplement com l’absència de malaltia. És per això que la música també ha arribat a la medicina. L’origen de la teràpia musical als hospitals va començar a la Segona Guerra Mundial. Els voluntaris anaven als hospitals a tocar i cantar, i els metges i les infermeres van començar a notar canvis importants en els pacients. Thomas Edison a va avançar que el doctor del futur no prescriuria tantes medicines, sinó que interessaria els pacients en la cura de l’estructura humana i també en la causa i la prevenció de la malaltia. S’ha avançat molt en medicina i tractaments, però no podem oblidar que no només som un cos i que la ment també s’ha de cuidar. La musicoteràpia és una disciplina que usa la música amb una finalitat preventiva i terapèutica.

‘L’efecte Mozart’ i l’evidència científica

En l’àmbit de la musicoteràpia, la literatura científica també està creixent exponencialment. Molts articles demostren que la música influeix en el sistema immune, els receptors del dolor, l’angoixa emocional, la freqüència cardíaca o respiratòria, la pressió arterial i la inflamació crònica generada per l’estrès. Un dels primers treballs en aquest tema i que va obrir la porta a tota la investigació de la qual disposem actualment, és l’estudi conegut com L’efecte Mozart. El 1993, Rauscher, metge neuròleg de Califòrnia, i un grup de col·laboradors, van fer la sorprenent afirmació que després d’escoltar “Sonata per a dos pianos K448” de Mozart, durant deu minuts, els pacients mostraven habilitats de raonament significativament millors que les del grup control.

Des d’aquests primers estudis, un conjunt emergent de literatura aborda intervencions musicals basades en l’evidència mitjançant experiments científics. L’estil de treball harmònic de J. S. Bach a les versions en mode major va indicar un augment significatiu dels nivells d’immunoglobulina A (primera línia defensiva contra les infeccions bacterianes i víriques). Per aquest motiu, la peça “Magnificat en do major BWV 243” de J. S. Bach també s’ha fet servir per millorar la resposta immunològica de pacients amb pneumònia, als quals se’ls recomanava escoltar-la trenta minuts durant tres dies consecutius.

Per tant, escoltem més música en la nostra vida, entrenem amb música i posem-nos la melodia que més ens relaxi o motivi quan ens posem malalts. Imaginem les nostres neurones i limfòcits a ritme de Mozart, Vivaldi o Debussy. Gaudim d’un acte senzill com és escoltar música, però ple de beneficis increïbles difícils de quantificar.

 

Dra. Yolanda Meije Dra. Yolanda Meije

Cap del Servei de Medicina Interna i Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Barcelona. Yolanda Meije s’ha doctorat en Medicina i Cirurgia i té un Màster en Malalties Infeccioses. Ha estat investigadora al Massachusetts General Hospital de Boston (EUA). Ha treballat a l’Hospital 12 de Octubre, l’Hospital Ramón y Cajal i l’Hospital Vall d’Hebron. 

 

Consulta tots els números de la revista

Vacances sostenibles