Dr. Enrique de Porres, consejero delegado de ASISA

"L'atenció domiciliària privada ha estat essencial"

El paper del Grup ASISA ha estat determinant per contenir la malaltia. El conseller delegat de la companyia sanitària analitza l’actuació de la xarxa assistencial.

Mirem enrere. Quin considera que va ser el gran error durant la crisi provocada per la Covid-19?

Aquesta crisi té algunes característiques singulars; la primera és que es tracta d’una crisi global que ha afectat tot el planeta, encara que ho hagi fet de manera desigual, i des de l’inici hi ha hagut un clar dèficit d’informació motivat, entre altres factors, perquè es tracta d’un virus nou i desconegut. En el cas d’Europa, a això s’hi suma una manca de preparació i experiència recent per afrontar epidèmies similars. Mentre els països asiàtics havien gestionat fa pocs anys la crisi de la SARS o de l’H5N1, Europa no s’havia enfrontat a una gran pandèmia des de fa un segle. Aquesta falta d’entrenament, junt amb el desconeixement sobre el SARS-CoV-2, explica bona part del caos inicial, la resposta dubitativa que han donat pràcticament tots els països i els errors de prevenció i detecció primerenca de l’epidèmia que evidentment s’han comès. Cal tornar a llegir Laura Spinney en el seu llibre El jinete pálido, sobre la pandèmia del 1918 per redescobrir el nivell de la tragèdia de la mal anomenada grip espanyola. No és fàcil estar preparat per a una situació així.

I el millor encert per aconseguir revertir la greu situació causada?

La col·laboració ha estat bona. Pel que fa als encerts, les mesures de distanciament social, que han estat molt contundents, han estat molt eficaços des del punt de vista sanitari. L’esforç investigador ens està permetent avançar molt ràpid en el coneixement del virus i en el desenvolupament de tractaments i, a mitjà termini, d’una vacuna. D’altra banda, en el cas espanyol, tot i que la pandèmia ha mostrat carències i debilitats, també ha demostrat la capacitat del sistema sanitari per fer front a situacions de crisi integrant en la resposta tots els mitjans disponibles, siguin públics o privats. I ha demostrat el compromís dels grups sanitaris privats amb la societat espanyola. Per a nosaltres el millor encert ha estat entendre que la col·laboració publicoprivada és un valor necessari per afrontar els reptes de l’SNS.

Com ha actuat la seva cooperativa de salut respecte d’altres tipus d’organitzacions sanitàries privades? En què s’ha diferenciat?

El Grup ASISA ha tingut un doble paper en aquesta crisi. D’una banda, la nostra asseguradora de salut ha donat cobertura als seus assegurats i ha gestionat l’atenció dels que han requerit un ingrés hospitalari per Covid-19, tant a la nostra xarxa assistencial pròpia com als centres concertats, com la resta del sector assegurador de salut. Però, a més, el Grup HLA ha atès més de 9.000 persones per Covid-19 als seus hospitals. Això ha estat possible per la política cooperativa que cada any reverteix els resultats de l’asseguradora a millorar i augmentar el seu dispositiu assistencial. M’agradaria destacar, també, una iniciativa que hem posat en marxa i que és singular i única en la sanitat privada espanyola, que ha estat l’atenció domiciliària, essencial per fer front a una pandèmia com aquesta.

Quina ha estat l’actuació del Grup ASISA per respondre a aquesta crisi sanitària?

El Grup ASISA ha treballat des del primer moment de manera coordinada amb les autoritats sanitàries i hem posat a la seva disposició tot el nostre dispositiu assistencial, que inclou els nostres 15 hospitals a tot el país. Des que va començar la crisi, el Grup ASISA ha atès més d’11.300 pacients per Covid-19 (més de 9.300 als nostres hospitals i més de 2.000 en seguiment domiciliari); gairebé 2.000 han estat ingressats i la immensa majoria ja s’han recuperat. ASISA ha cobert l’ingrés hospitalari per Covid-19 a més de 3.400 assegurats, tant a la xarxa pròpia com a la concertada. Per tant, el nostre grup ha estat en primera línia durant la pandèmia i ha ajudat a salvar milers de persones. Tot és mèrit dels professionals que formen part del Grup ASISA, als quals vull reconèixer la seva feina, la seva entrega i la seva vocació de servei per donar el millor d’ells mateixos en una situació certament complexa.

Com valora la col·laboració entre la sanitat pública i la sanitat privada per afrontar l’emergència sanitària? Ha estat efectiva? 

La sanitat privada ha estat a disposició de les autoritats sanitàries des del primer moment i hem treballat amb el sector públic de manera coordinada i molt efectiva. De fet, l’aportació de la sanitat privada ha estat imprescindible per superar la crisi i salvar milers de vides. Gairebé el 20% dels afectats per la Covid-19 han estat atesos en hospitals privats, cosa que ha evitat el col·lapse de sistema sanitari. A més, les asseguradores de salut hem renunciat a aplicar les clàusules sobre pandèmies que inclouen els condicionats de les nostres pòlisses i hem donat cobertura a tots els assegurats que l’han necessitat. Per tant, la sanitat privada en conjunt ha estat a l’altura del desafiament i la seva contribució ha estat essencial per frenar la pandèmia i impulsar la progressiva tornada a la normalitat del sistema sanitari. De fet, aquesta és una de les lliçons que ens deixa l’emergència: les respostes globals a les crisis sanitàries de gran magnitud, com la que estem vivint, exigeixen la resposta coordinada de tots els dispositius sanitaris del país, els públics i els privats, perquè tots integren el sistema sanitari.

El personal sanitari ha estat un dels grups més afectats per la crisi. Com valora l’actuació i la resposta que van tenir? 

La feina que han fet els professionals sanitaris durant aquesta crisi és encomiable i digna d’elogi i d’homenatge. Lamentablement, sobretot en les primeres setmanes de l’emergència, es van haver d’enfrontar a la malaltia amb mitjans de protecció escassos i moltes vegades inadequats. Aquesta lliçó l’hem aprendre perquè no es repeteixi en el futur. Tot i aquestes mancances, la seva tasca i el seu compromís han estat essencials per salvar milers de vides. La societat espanyola ho va saber reconèixer durant setmanes amb uns aplaudiments diaris que resumeixen el sentiment de milions de ciutadans sobre el paper dels professionals sanitaris. 

Com a conseller delegat d'una asseguradora amb una important xarxa assistencial, què hauria fet diferent?

Aquesta crisi ha de servir d'aprenentatge, tant pràctic com teòric, per fer front al futur. Per tant, nosaltres ja estem fent una reflexió sobre els encerts i els errors que hem comès en la nostra gestió interna i com solucionar-los. Per exemple, estem reflexionant sobre com perfeccionar la nostra relació amb els mercats internacionals de material sanitari, un àmbit en el qual tenim algunes mancances i que s'ha demostrat essencial. O com perfeccionar els nostres sistemes d'alerta primerenca per avançar-nos en escenaris similars. 

Quin aprenentatge deixa aquesta crisi i quins reptes creu que haurem d'afrontar?

La crisi deixa alguns aprenentatges imprescindibles per ser més eficaços en el futur davant noves emergències sanitàries. En el cas del nostre Sistema Nacional de Salut, hem d'analitzar els dèficits que la crisi ha posat de manifest i que se centren bàsicament en aspectes organitzatius. El nostre sistema, com tot model descentralitzat, és molt eficaç en la gestió sanitària quotidiana, però pateix davant les grans crisis de salut pública que necessiten alts nivells de coordinació estatal. Per això, hem d'avançar en una estratègia de prevenció i planificació més sòlida: tot país hauria de tenir plans dissenyats per abordar grans reptes, un dels quals seria el de la gestió de crisis sanitàries de gran rellevància, de manera que es poguessin desplegar, amb la previsió i actualització deguda, amb la velocitat que la situació aconselli. No hauríem d'esperar a dissenyar els nostres plans d'actuació quan la situació complexa aparegui. Els departaments de salut pública han de ser potenciats, de manera permanent.

D’altra banda, es imprescindible disposar d’una reserva estratègica de material sanitari i d’una indústria nacional que permeti escalar ràpidament el nostre dispositiu assistencial davant una situació de crisi sense dependre dels mercats internacionals. Això requereix planificació, finançament i una aposta molt més intensa per la investigació i el desenvolupament tecnològic en el sector sanitari. 
 
En tercer lloc, reforçar el nostre sistema d'alerta, detecció i reacció ràpida en situacions d'emergència sanitària i crisis de salut pública, mitjançant el desenvolupament d'eines de coordinació entre les diferents administracions; de formació específica de les unitats d'acció ràpida amb professionals degudament entrenats i dotats dels mitjans adequats i per la xarxa d'experts que disposi de recursos i capacitats per alertar i coordinar tots els dispositius assistencials disponibles al marge de la seva titularitat.

Estarem preparats davant un possible rebrot?

En aquest moment hem fet alguns passos importants que ens fan estar més ben preparats per fer front a un rebrot. D'una banda, coneixem millor el virus, la seva forma de contagiar i propagar-se, els efectes que provoca i com abordar-los. De l'altra, tenim una reserva de material de protecció i de testos de diagnòstic que no teníem a l'inici de la pandèmia i disposem de sistemes de detecció, seguiment i actuació davant  qualsevol brot que es produeixi. A més, hem avançat en les mesures de distanciament social i higiene individual per minimitzar els contagis. Finalment, la xarxa assistencial, tant pública com privada, té protocols per reaccionar ràpidament davant un rebrot i adaptar la seva activitat a l'atenció de pacients amb Covid-19. En el cas del Grup HLA, tenim plans per reconvertir els nostres hospitals en centres exclusius per al tractament d'aquesta malaltia en 72 hores. Però el més important és la capacitat de resposta acreditada per la majoria de la població, que ha sabut seguir les consignes i està disposada a mantenir les mesures que facin efectiva la lluita contra la pandèmia.


Com preveu que serà l'atenció sanitària en el futur? Es quedaran per sempre alguns canvis provocats per la Covid-19?

La crisi que estem vivint ha accelerat alguns canvis en l'atenció sanitària que ja hi eren i que s'han desenvolupat molt més ràpid impulsats per la situació que hem viscut. Potser el més rellevant hagi estat el desenvolupament de la telemedicina. La major part de les companyies teníem eines per atendre a distància els pacients, però el seu abast i la seva cobertura s'han expandit en aquests mesos a un ritme molt alt. Aquesta situació ha permès que molts pacients accedeixin als especialistes a distància amb una experiència molt satisfactòria. La telemedicina ha vingut per integrar-se amb la resta dels serveis que oferim, com una alternativa complementària a l'atenció presencial, que per a nosaltres és la base de la medicina: res no pot substituir el contacte directe sense intermediaris entre metge i pacient.
 

Reflexió

La revolució del teletreball

La pandèmia ens ha donat a conèixer noves eines per teletreballar, però hi ha d’haver una regulació a escala europea i espanyola, i un pacte entre empreses i treballadors.

A fondo

Units davant la Covid-19

Reflexionem sobre els canvis socials provocats per la pandèmia, el paper crucial del sector privat en el sistema sanitari i el futur laboral més immediat.

Dr. Ignacio Orce, president d'ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

"Hem de reivindicar l'entrega incondicional dels sanitaris"

La sanitat privada ha participat de manera decisiva i exitosa en la lluita contra la Covid-19. Parlem amb el president d’ASC per analitzar com es va afrontar la crisi.