Los beneficios de cantar en público

Els beneficis de cantar en públic

Des que va aparèixer al Japó el 1982, el karaoke s’ha consolidat com una opció d’oci nocturn excel·lent que a més aporta beneficis a la salut. Cantar és una acció desestressant, que disminueix l’ansietat, la pressió arterial i allibera endorfines.

D’origen japonès, el terme karaoke significa literalment ‘orquestra buida’, és a dir, música sense cap pista vocal. Reconegut com un fenomen social i una forma de lleure molt divertida, aquesta pràctica consisteix a posar veu a una melodia mentre se segueix la lletra que apareix a la pantalla. Un bar de karaoke és un espai on, sapiguem la cançó o no, tinguem un do per al cant o una mala oïda, passarem una bona estona i, a més, aportarem beneficis al nostre cos sense adonar-nos-en.

Cantar és una acció desestressant, que disminueix l’ansietat, la pressió arterial i el cortisol i allibera una quantitat més gran d’endorfines, conegudes popularment com les hormones de la felicitat. En l’aspecte físic, el karaoke millora i facilita la respiració, ja que fem servir tot el cos per col·locar-nos davant del micròfon. El diafragma i els pulmons s’eixamplen i els músculs abdominals es relaxen, cosa que afavoreix l’entrada i la sortida d’aire.

Sovint l’elecció del nostre tema no és arbitrària, sinó que ens trasllada a un moment concret o simplement ens agrada molt com sona. Quan cantem una melodia coneguda connectem amb els nostres records i emocions, i fomentem l’activitat neuronal; mentre que si no tenim noció de la lletra, cal fer un esforç per seguir el ritme i així estimulem el cervell. Amb desenes d’inputs en pocs segons, l’òrgan que lidera el nostre comportament es posa a funcionar i activa els mecanismes necessaris per a l’aprenentatge, la memòria i la concentració.

Més enllà de l'aspecte físic

Interpretar unes notes davant d’una multitud expectant espantaria qualsevol, però l’ambient de les sales de karaoke és idoni per alliberar els gustos i la personalitat que tenim.

Pujar a l’escenari no es converteix en un motiu d’angoixa, sinó en una manera de gaudir i construir confiança en un mateix. A l’instant en què deixem de banda la vergonya i incrementem el to de veu, generem una sensació de seguretat que facilita la socialització. La gent percebrà el cantant com un individu obert i festiu, i atraurà la possibilitat de conèixer altres persones i formar nous cercles socials.

Les famílies i els grups d’amics normalment es reuneixen en aquests locals per celebrar algun esdeveniment especial, però també podem acabar en un karaoke com a resultat d’una vetllada improvisada que es vol allargar. Queda clar que triem o rebutgem participar en l’actuació, segur que riurem i compartirem moments de qualitat amb els nostres éssers estimats. Perquè cantar no és una addicció, però socialitzar i sentir-nos abrigats per l’entorn sí.  

Els èxits del karaoke

Qualsevol que hagi trepitjat alguna vegada un pub de karaoke deu haver escoltat, sens dubte, algun d’aquests mítics set temes. ‘I will survive’, de Gloria Gaynor, va ser un himne a les discoteques dels setanta que continua viu passats quaranta anys i infinites noves tendències. En el panorama global, ‘Rehab’, d’Amy Wonehouse, va marcar un abans i un després en la indústria de la música, així com Britney Spears i el famós èxit ‘Baby one more time’ i Madonna amb ‘Like a Virgin’. Finalment, altres clàssics infal·libles en la cultura espanyola són ‘Mi gran noche’, de Raphael, ‘Vivir así es morir de amor’, de Camilo Sesto i ‘La flaca’, composta per Jarabe de Palo.

Consulta tots els números de la revista

La era de la inteligencia artificial