El mal d’esquena

Cristina Puig

El mal d’esquena acompanya la nostra espècie des de temps remots, però és ara quan la discapacitat i el cost que suposa a escala mundial és més gran. El 90% de la població pateix o ha patit algua vegada mal d’esquena i coll. En la immensa majoria dels casos, la causa es troba en el mal funcionament de la musculatura; cosa que no resulta estrany si tenim en compte l’estil de vida cada vegada més sedentari d’adults i nens. I les previsions són poc encoratjadores: “Més del 70% dels nens no arriben a la recomanació mínima de fer una hora d’activitat física al dia, de manera que és probable que cada vegada hi hagi més casos de mal d’esquena d’origen muscular”, alerta el Dr. Francisco Kovacs, un dels màxims investigadors en el camp de les malalties de l’esquena i el coll.

Quant a la població adulta, en tot el món el dolor lumbar (el que afecta la part baixa de l’esquena) ja s’erigeix en la principal causa de discapacitat, entesa com la impossibilitat de fer una activitat normal per causa mèdica, i el dolor cervical, en la quarta, tal com reflecteix un estudi recent finançat per la Fundació Melinda i Bill Gates. 

La investigació és clau

Està les mans del pacient adoptar un estil de vida més actiu per cuidar la seva esquena. “No estem fets per passar sis o vuit hores asseguts, així que durant l’horari laboral hem d’assegurar un mínim d’activitat física”, recomana el Dr. Kovacs. Però la lluita contra les malalties de l’esquena també s’afronta des de la investigació científica i la pràctica clínica. En les últimes dècades, el coneixement sobre aquest camp ha protagonitzat una autèntica revolució. Molt d’allò que els metges van aprendre a la facultat ja no és vàlid. Sens dubte, el desenvolupament científic i tècnic té a veure amb els canvis dràstics que s’han produït a l’hora de prescriure els tractaments. Només cal fer una ullada a algunes de les creences que han caigut pel camí, com la utilitat del repòs absolut al llit sobre un matalàs de màxima fermesa.

Els progressos aconseguits gràcies a la investigació científica donen molt bones notícies per als que pateixen mal d’esquena, ja que permeten oferir tractaments més precisos i individualitzats. Al seu torn, proporcionen una lliçó crucial per a la pràctica mèdica: cal comprovar de forma rigorosa tot allò que fins i tot sembla obvi. “Val la pena per a la salut dels pacients”, conclou el Dr. Kovacs. 

FALSOS MITES

1.  El repòs. Durant anys es va recomanar repòs absolut al llit davant un episodi de mal d’esquena. En l’actualitat, aquest tractament s’ha demostrat erroni i contraproduent: empitjora el to muscular i la irrigació en el múscul, allarga el dolor i augmenta el risc que reaparegui en el futur.

2. Els calmants. Fins fa cinc anys, s’assumia que el paracetamol era vàlid per tractar el dolor lumbar. No obstant això, assajos clínics han revelat la seva inutilitat per aconseguir-ho, afirma el Dr. Kovacs. Segons aquests assajos, el que pot ajudar-nos són antiinflamatoris com l’ibuprofèn, sempre sota prescripció.

3. L’escoliosi. Estudis clínics realitzats en els últims anys han refutat la creença que aquest tipus de desviació de la columna en nens o joves augmenta el risc de mal d’esquena i s’ha d’operar per evitar-ho. En realitat, assenyala el Dr. Kovacs, “en la immensa majoria dels casos, l’escoliosi idiopàtica no és més que una característica personal sense transcendència clínica”.

Més informació: 
El libro de la espalda. (Ed. Martínez Roca).
Autor: Dr. Francisco Kovacs
www.espalda.org