El tractament passa per l’escolta, la disponibilitat i, sobretot, la continuïtat

La crisi de la covid-19 ha suposat una gran sotragada per a la salut mental de la població. “Malalties que tots podem patir, com ara l’angoixa o l’estrès, s’han incrementat amb l’arribada d’un element inusual i pràcticament imprevisible que va fer disminuir la sensació de seguretat de moltes persones”, explica José Abad. La base de malalties mentals prepandèmiques té poc a veure amb l’escenari actual d’aquests trastorns a Espanya. “Davant d’una crisi com la que hem viscut, incrementa moltíssim la por, i és aquesta por la que causa inseguretats que deriven en trastorns mentals adaptatius com l’ansietat o la depressió”. Tot i això, l’especialista psiquiàtric confia en la capacitat innata dels éssers humans, i la societat en general, d’assumir els obstacles i tirar endavant. Això sí, matisa que en els trastorns més greus, com la psicosi i l’esquizofrènia, sempre cal un tractament especialitzat. 

El doctor José Abad Almendáriz assegura que en l’àmbit de la salut mental el diagnòstic és “relativament més senzill” que en altres disciplines mèdiques, i que el més important és, sens dubte, “la continuïtat”. Critica que, per exemple, un pacient amb esquizofrènia no sigui atès fins a sis mesos després d’una consulta, o que un jove amb un intent de suïcidi no se l’atengui en quatre mesos. “Una vegada fet el diagnòstic, el més important és el tractament, que passa, irremeiablement, per l’atenció, l’escolta, la disponibilitat i la continuïtat”, considera Abad.

El futur de la salut mental

El doctor Abad té clar que el model actual de salut mental és “insuficient”. I, per al psiquiatre, el seu futur implica “recuperar el diàleg entre el metge i el pacient”. La medicina, per a ell, ha de ser humana per definició, i si s’està debatent la necessitat d’humanitzar la medicina és que “estem fent alguna cosa malament i ho estem deixant en mans d’algorismes, ordinadors i tecnologia”. Sens dubte, escoltar el pacient és vital, més encara en les consultes de salut mental. “Un pacient entra a la consulta buscant una cosa: que el miris, el toquis, l’escoltis… I si una persona amb ansietat o depressió no es troba un especialista que l’escolti, no podrà millorar”. En resum, “no fem el més bàsic”. Aquesta visió més humanista reclama, també, més disponibilitat dels especialistes i lluitar contra les llargues cues d’espera. Un altre dels aspectes clau, en aquest context, és trobar l’equilibri entre les noves tecnologies i l’atenció personal. Actualment, pràcticament tots els psicòlegs i psiquiatres treballen cada dia amb videotrucades, xats i altres instruments tecnològics. Però el coordinador nacional de Psiquiatria d’ASISA alerta que tota aquesta tecnologia s’ha de fer servir per complementar l’atenció continuada d’un pacient, i no pas convertir la pantalla en l’únic vehicle de comunicació i atenció”.

Identificar els senyals d’alerta

Actualment, els símptomes més habituals que es veuen a les consultes són els que estan relacionats amb l’ansietat i la depressió, els dos grans trastorns mentals d’avui. Es tracta de por, d’estats d’ànim fluixos, de conductes extremes, de posar-se en situació de risc, etc. Tot i això, segons Abad, un dels mecanismes de defensa més bàsics de l’ésser humà és la negació. I això en l’àmbit de la salut mental és perillós. Per a ell, la part positiva és que, precisament, les persones solen relacionar-se en societat: “Per això, si un pacient no s’adona que necessita ajuda, segurament algú de la família o de l’entorn laboral ajudarà a detectar algun canvi i donarà la veu d’alerta”. En aquest sentit, és important remarcar que els especialistes parlen de patologia quan ha passat un cert temps; per exemple, unes quantes setmanes amb un estat d’ànim diferent o amb molta ansietat. “S’ha de deixar passar el temps, perquè hi pot haver moments puntuals de tristesa, ansietat o estrès i no és pas negatiu”, considera. De fet, alerta de l’excessiva psiquiatrització de la vida quotidiana; és a dir, “tot es porta a la psicologia i les persones busquen raons o motius per a cada sentiment”. Lligat a això, José Abad creu que és vital “aprendre que la vida no deixa ningú il·lès i que poden sorgir problemes i obstacles que s’hauran de superar”. Aquesta lluita contra l’adversitat és natural i, segons ell, hauria de ser un dels eixos centrals en l’educació dels més joves. “És un tema social i cal una prevenció efectiva. Es tracta d’educar nens més forts, estimular-los, consolar-los, estimar-los i ajudar-los a viure la vida sense pors”, creu.

Joves: quins són els factors de risc

Les dades són alarmants: una gran majoria dels trastorns mentals comencen durant l’adolescència. Abad assegura que “tots els trastorns mentals greus, com l’esquizofrènia, apareixen a partir dels 14 o 15 anys, que és quan surten els primers senyals”. Afegeix que, en aquests moments, és indispensable per part dels especialistes ser altament curosos amb el diagnòstic, perquè “l’adolescència és un estat tan bullent i convuls que es corre el risc d’estigmatitzar un jove en un moment crucial de la seva vida”. És probable, segons els casos, no tancar-se a un diagnòstic concret encara, però sí començar amb algun tractament, plantejant el trastorn com una crisi momentània i anar suavitzant la situació. Pel que fa als factors de risc, hi ha tres variables, assenyala el doctor. La genètica, el factor social i l’individu mateix. “Totes afecten: des de l’equipatge genètic, néixer en una família desestructurada o amb mancances, fins als ideals narcisistes de la societat i que els joves veuen diàriament a les xarxes socials”, explica. Sobretot en el camp de la genètica, s’està avançant molt i, tot i que els cromosomes manen, “hi ha gens que no són suficients per produir una malaltia mental”. Per a Abad, perquè aquests gens s’expressin hi ha d’haver, a més, certes conductes socials determinades. És a dir, que “el gen no és prou potent per marcar-te de per vida”. 

Un altre dels grans problemes relacionats amb la preocupant situació de la salut mental dels joves és conseqüència de l’ús abusiu de les xarxes socials. Poden ser mitjans extraordinaris en molts aspectes, però també solen promocionar “models suposadament ideals de persones que fan que els altres puguin sentir frustració”. Per al coordinador nacional de Psiquiatria d’ASISA, “hi ha un problema social evident”, i ho exemplifica amb altres companys de professió, els cirurgians plàstics, que cada vegada més reben a les consultes joves que es volen operar la cara per assemblar-se a algú que han vist per internet “i arriben directament amb la foto d’aquella persona”. Per a Abad, situacions com aquestes el que fan és “encobrir un malestar social i un trastorn sever de la personalitat, i trastorns mentals greus”. Finalment, una altra xacra que empitjora la salut dels més joves és el consum, esporàdic o no, de drogues i altres substàncies tòxiques. “Els adolescents poden tenir la personalitat fràgil i n’hi ha prou que comencin amb el consum esporàdic de porros i cànnabis perquè la vida els trontolli”. I recorda, a més, el perill de viure sempre en el present. “Els joves no pensen en les conseqüències que aquell porro tindrà a la llarga”, puntualitza. La societat en general, i l’adolescència en particular, “no pensa en l’ahir i, d’altra banda, el futur no existeix”, i per a l’especialista això comporta un gran risc.

La càrrega de l’estigmatització de la malaltia

Una malaltia greu i/o crònica suposa una “commoció per a qualsevol ésser humà” perquè afecta el més vital de la persona i, per això, és normal que “la seva personalitat trontolli i pateixi ansietat”, explica Abad. Per això és comú que un diagnòstic recent de càncer o altres malalties greus pugui derivar en un estat d’ànim baix i moments de depressió en el pacient. “En aquesta mena de diagnòstics, de manera immediata s’activen protocols multidisciplinaris”, afegeix. El gran problema sorgeix quan es discriminen els trastorns mentals, sobretot els més greus, com ara l’esquizofrènia. Abad ho exemplifica: “Al principi se sol fer servir un eufemisme i es diu que aquella persona té problemes; més endavant, que per determinades circumstàncies està més moixa. Però, quan es verbalitza que aquella persona té una depressió, la gent ja no la mira de la mateixa manera. I en els trastorns més greus, com els psicòtics, encara hi ha més estigmatització”. Per això, l’expert proposa “animar aquests pacients que, com més aviat millor, es posin en contacte amb professionals”. L’estigmatització acaba derivant en problemes socials, “i fins i tot amb la família, que, en alguns casos, s’arriba a avergonyir o a sentir culpable”. I, en realitat, el que més necessiten les persones amb problemes de salut mental és suport incondicional i l’ajuda de metges, especialistes i, avui dia, “d’associacions, grups de suport…”. Afortunadament, conclou José Abad, la malaltia mental s’està visibilitzant cada vegada més; igual que la seva professió, que ha passat “de ser una disciplina gens valorada a convertir-se, i més encara després de la pandèmia, en una especialitat molt sol·licitada”.

 José Abad Almendáriz
  Coordinador nacional de Psiquiatria d’ASISA.
  Conseller de Lavinia Sociedad Cooperativa.