Sabies que un soldat es va treure el seu propi càlcul de bufeta el 1782?

Sabies que un soldat es va treure el seu propi càlcul de bufeta el 1782?

Claude Martin va ser un soldat de la Companyia Britànica de les Índies Orientals que, després de desenvolupar un quadre sintomàtic propi dels càlculs de bufeta, va decidir intervenir-se a ell mateix.

PER Compartir | 17 abril 2024

Els càlculs de bufeta afecten aproximadament el 10% de la població en països industrialitzats, i la seva aparició augmenta entre els 40 i 60 anys. El procediment no invasiu que s’utilitza en l’actualitat per destruir aquestes masses endurides es coneix com a litotrícia i la primera vegada que algú la va practicar va ser al segle XVIII i ho va fer amb si mateix. 

 

El primer rascat per al càlcul de bufeta

Claude Martin era un soldat que va passar gran part de la seva vida treballant per a la Companyia Britànica de les Índies Orientals. El seu èxit militar va ser tal que es va convertir en l’europeu més ric de l’Índia. Entre les seves múltiples aficions, es coneix el seu interès per la ciència i la medicina.  

El 1782, el Claude va desenvolupar símptomes d’un càlcul a la bufeta i va decidir no anar al metge, ja que l’operació que solia fer-se en aquests casos era extremadament dolorosa i podia deixar seqüeles greus.  

Per això, aquest soldat va dissenyar un instrument casolà amb una agulla de teixir i fils encerats i un mànec de balena, que es va inserir a la uretra per rascar la pedra, a poc a poc, en diferents intervencions. Ho va fer durant sis mesos, diverses vegades al dia, fins que els símptomes van desaparèixer. I, en vista de l’èxit, va enviar detalls de l’operació a la Companyia de Cirurgians de Londres.  

Mig segle després, cirurgians francesos van crear un instrument molt similar al del Claude per fer litotrícies transuretrals a l’Hospital Necker de París, tot i que aparentment desconeixíen aquesta anècdota. Actualment, solen utilitzar-se ones de xoc per desintegrar els càlculs al ronyó i parts de l’urèter.

Consulta tots els números de la revista

La era de la inteligencia artificial