Claus per construir un sistema de salut sostenible
Les propostes d’economia circular vinculades a l’àmbit de la salut han de proposar una visió circular que inclogui des de l’ús de productes ecodissenyats a l’establiment de protocols responsables amb el medi ambient que cobreixin tota la cadena de valor.
Un model holístic, restaurador i regeneratiu. Així defineix l’enginyer agrònom Mauricio Espaliat l’economia circular en un interessant assaig acadèmic que analitza la seva aplicació al sector de la salut. Evidentment, la sanitat s’ha de comprometre amb aquesta necessària transformació per múltiples raons, entre aquestes perquè, com és evident, la salut dels pacients també depèn de la “salut” de l’ecosistema que habiten.
Espaliat assenyala quatre àrees crítiques en què la sostenibilitat és un factor clau: els recursos naturals i les matèries primeres, l’aigua, l’energia i els residus. Els sistemes sanitaris disposen de diverses estratègies per complir els seus objectius que poden establir sinergies interessants, com l’ecodisseny, la servitització (l’oferta de serveis associats a un producte determinat), la recuperació i la revaloració, la simbiosi col·laborativa entre àrees o empreses i els nous models de compra i contractació responsables.
A la revista Compartir hem conversat amb Rubén Aller sobre quins són els elements fonamentals per assegurar una transició amb èxit cap a aquest nou paradigma. A continuació, resumim alguns dels punts essencials que ha assenyalat aquest reconegut consultor:
Decàleg par a una sanitat “circular”
Concienciar
1 de 10
En primer lloc, és molt important que els equips directius i les gerències dels sistemes sanitaris tinguin plena consciència del canvi i hi estiguin implicats. Cal apostar per una visió global que afecti tot el cicle d’activitat.
Fragmentar els canvis
2 de 10
L’economia circular no es pot aplicar completament i de cop, sinó que cal actuar de manera progressiva. És molt millor fragmentar els processos i començar per aquells en els quals podem impactar de forma positiva més ràpidament.
No generar residus
3 de 10
L’objectiu principal és no generar residus, des del disseny de qualsevol producte o protocol sanitari fins que s’acaba el procés.
Proporcionar una segona vida
4 de 10
Hem d’optar per productes ecodissenyats, fàcils de reparar i actualitzar, concebuts per allargar la vida útil. Quan ja no vulguem seguir usant-los, hem de ser capaços de donar-los una segona vida en aliança amb els fabricants.
Optimitzar els recursos
5 de 10
Cal buscar l’optimització dels recursos, per exemple, fent que un hospital pugui compartir un equip amb una àrea d’atenció primària.
Seguir la cadena de sostenibilitat
6 de 10
El compromís amb l’economia circular no acaba en el sistema sanitari, sinó que l’exigència del seu compliment s’ha d’estendre als proveïdors. Cal prestar especial atenció al que ens proporcionen per assegurar-nos que veritablement compleixen els seus objectius i no aposten per l’ecoblanqueig.
Us de la IA i el Big Data
7 de 10
La intel·ligència artificial i el big data ens poden ajudar a descobrir què podem millorar i on val la pena que actuem de forma més decidida.
Reduir els productes d'un sol us
8 de 10
Hem de trobar solucions noves per als diferents problemes que es presenten. Per exemple, en l'àmbit de les deixalles podem apostar per productes que no es limitin a un sol ús, o per les mesures d'esterilització. Cal tenir en compte que alguns materials plàstics poden ser tòxics per a la salut dels pacients, per la qual cosa controlar-ne l'ús i la manera com es llencen sempre serà una bona mesura.
Estendre's a altres àmbits
9 de 10
L’interès per la sostenibilitat s’ha d’estendre a tots els àmbits, a més de l’atenció en hospitals i centres mèdics, de manera que inclogui, per exemple, el transport en ambulància.
Mantenir una atenció de qualitat
10 de 10
Un bon pla d’economia circular ha de ser capaç de conciliar la lluita contra la petjada de carboni i a favor de la sostenibilitat amb el manteniment de la qualitat en l’atenció als pacients.