Un grup de WhatsApp reuneix 800 professionals mèdics per compartir informació

Un rup de WhatsApp s’ha convertit aquests mesos de pandèmia en una eina d’informació clau per a metges de tot el món. El març passat, al començament del confinament, el doctor Carlos Ballesta va proposar als seus col·legues metges obrir un grup a la popular xarxa social de missatgeria amb l’objectiu de compartir informació científica, veraç i contrastada, sobre el nou coronavirus que provocava la Covid-19.

“Era un virus nou, del qual ho desconeixíem gairebé tot i que no sabíem com evolucionaria. El grup ens va permetre accedir a informació científica de primera mà i creada a molts països diferents”, recorda el doctor Ballesta, coordinador del Grup Independent de Covid Internacional. Actualment són més de 800 professionals, alguns dels quals, representants d’altres grups de diferents països. El fòrum, que al començament es deia Amics Metges, va passar a dir-se Memòria de Marco Merma, en record d’un cirurgià de quaranta anys de Lima (el Perú), deixeble del doctor Ballesta, que treballava a primera línia i que va morir a causa de la Covid-19.  

“Els membres del grup s’ho van prendre molt seriosament i van compartir dades molt interessants”, apunta el doctor Ballesta. Gràcies al WhatsApp, “accedíem a les dades un mes o vint dies abans que es donessin a conèixer”, afegeix, “i les compartíem amb gerents i directors d’hospitals, jo a Espanya i altres col·legues als seus països respectius”. I és que, durant els mesos de la primera onada, s’arribaven a penjar al grup entre trenta i quaranta articles al dia, dels quals el doctor Ballesta en seleccionava els tres o quatre més rellevants. “Al WhatsApp no hi havia filtres, però sí un compromís de serietat i rigor científic”. 

Aerosols i mascaretes 

“En aquesta pandèmia, els metges hem hagut d’improvisar molt”, reconeix el doctor. “Normalment, un article científic triga entre un i tres anys a publicar-se, perquè diferents metges del consell editorial de la revista el llegeixen i revisen. Però, atesa la situació tan caòtica i d’allau, aquest rigor no s’ha pogut mantenir sempre, de manera que es donava prioritat a la informació quan honestament els participants del grup veien que podia ser interessant”, afirma Ballesta. Per aquest motiu, a vegades, “hem dit coses que després hem hagut de rectificar”.

El grup ha permès compartir informació des del primer moment. “Tot el tema dels aerosols el coneixíem des de març. Si vas pel carrer i et creues amb una persona malalta, portis màscara o no, el risc de contagiar-te és d’un 3 per cent, però si ets en un local tancat amb aire condicionat i vas sense màscara, el risc puja al 90 per cent”, explica el doctor Ballesta. “Ara sembla que els mitjans de comunicació ja ho expliquen millor. Un altre tema és el tipus de màscares. Les de drap que veus al carrer no serveixen per a res. Cal mesurar la grandària del virus i la permeabilitat del teixit. Per anar pel carrer, una màscara quirúrgica és suficient, però en un hospital es necessita una FFP2”.

“Hem anat tocant diferents temes. Quan vam veure que havíem de començar a operar, es va veure que havíem de separar els pacients que eren sospitosos de tenir la Covid dels que no. També que s’havien de marcar circuits Covid i no Covid o mantenir una distància de seguretat de dos metres per evitar els contagis. També que els malalts havien d’anar a l’hospital sense acompanyants, sobretot als públics, i que si hi ha d’entrar un acompanyant aquest no ha de tornar a sortir, perquè poden contagiar-se a fora i afectar el pacient després”. 

Nous protocols 

Per a Ballesta, una de les claus del grup és que no s’han permès els enfocaments polítics. “A la població en general se li ha donat molta informació polititzada”, denuncia. “Informacions que se sabia que eren falses des del principi, com que a les concentracions de moltes persones no hi havia risc de contagi. Es van ocultar dades amb la finalitat de posar per sobre de l’interès mèdic el de manifestació. No és bo que els metges entrin en política”, afirma. 

Després de mesos de feina i gràcies al coneixement que ha generat el grup, s’ha establert una sèrie de protocols d’actuació per als hospitals. “A mesura que anàvem elaborant les normes, les anàvem enviant a tots els facultatius. Això ens va permetre fer protocols intrahospitalaris que es van enviar a les societats quirúrgiques de diferents països amb l’objectiu d’unificar els criteris generals. No s’ha d’operar pacients, per exemple, quan existeixi el risc que necessitin UCI, tret que siguin urgents o oncològics”, explica el doctor Ballesta, que recorda altres protocols elaborats, com el d’imatge radiològica. A més, el xat oferia “estadístiques i mètodes diagnòstics, així com altres protocols en els quals aconsellàvem evitar els llocs tancats amb aire condicionat, recomanàvem la distància de seguretat i advertíem de les vies de contaminació i la persistència viral. Tota aquesta informació ens ha permès, des de l’anonimat, ajudar els diferents hospitals del món a millorar la qualitat assistencial”. 

Després de la primera onada, el doctor Ballesta es va plantejar tancar el grup, però van decidir mantenir-lo, perquè hi havia membres de països on encara s’estaven sofrint els estralls del coronavirus, com els EUA i l’Amèrica del Sud. “Ara rebem entre tres i quatre articles, i la veritat és que el xat continua tenint interès cada dia. Ha estat un èxit des del punt de vista mèdic i s’han compartit coneixements de gran utilitat per als metges”. 

Rigor i serietat   

“El que més m’ha sorprès ha estat el rigor i serietat dels metges. Encara que no hauria de sorprendre’m”, assegura Ballesta. “Veure com actuava la gent i com ha estat d’útil la informació que ha aportat ha sigut una gran experiència. Aquests canals digitals tenen unes possibilitats impensables”, afegeix. Un rigor i serietat que es mantindran en el xat ara que estem en plena segona onada. “És preocupant, perquè entrarem en una situació pitjor que l’anterior sense haver-hi posat gens de recursos”, denuncia el doctor. “No hem volgut aprendre res de la primera onada. Continuem sense comitè d’experts. Acabarem contagiant-nos tots com passa amb la grip, així que has de tenir-ho tot preparat per no desbordar la sanitat pública. Es tracta de fer les coses amb sentit comú, i no s’està fent”, afirma. 

“Hem format un grup petit de gent que ha tractat de difondre i filtrar informació per a la societat amb la finalitat de fer-la arribar als hospitals. Tot el que nosaltres hem après en aquests mesos, ho hem divulgat sempre en benefici del pacient”, conclou el doctor Carlos Ballesta. 

Qui es? 

El doctor Carlos Ballesta és director del Centre Laparoscòpic, col·laborador dels hospitals HLA Inmaculada de Granada i HLA Moncloa de Madrid, i metge adjunt de Cirurgia General i Aparell Digestiu al Centre Mèdic Teknon. Des del 1979 és especialista en Aparell Digestiu i ha estat un dels impulsors de la laparoscòpia quirúrgica. Des del 1992, ha format més de 655 cirurgians laparoscòpics de diferents països i hospitals. Autor i coautor de més de 450 ponències i comunicacions, les seves investigacions han rebut nombrosos reconeixements en països de tot el món.