Grans aportacions recents en l’àmbit de la recerca

El descobriment dels avantatges dels programes de cribratge 

L’Institut de Recerca de l’Hospital Clínic, on treballa el Dr. Antoni Castells, té innombrables projectes en desenvolupament. Entre ells podem destacar, per exemple, “les teràpies gèniques i cel·lulars que estan transformant àmbits com l’oncologia”. Aquest és el cas de les cèl·lules “carpi”, que són limfòcits T del mateix pacient, modificats genèticament en laboratori perquè puguin reconèixer i destruir cèl·lules canceroses. Aquesta teràpia és molt útil pel tractament de leucèmies o limfomes. També mereixen ser esmentats els avenços en el tractament dels tumors sòlids.

El grup que coordina el Dr. Castells va realitzar el passat 2025 aportacions notables amb un estudi fruit de quinze anys de treball publicat a la prestigiosa revista The Lancet, “que demostrava que la prova de sang en femta és tan eficaç com la colonoscòpia per a la detecció del càncer colorrectal, i també per combatre la mortalitat derivada”. Gràcies a aquesta investigació, va poder demostrar-se l’eficàcia de “participar en els programes de cribratge poblacional, mitjançant una prova innòcua, molt econòmica i sostenible”.

Recerca capdavantera en pneumologia 

Tal com explica el Dr. Javier Pérez Pallarés, la unitat de Pneumologia a l’Hospital HLA La Vega de Múrcia està centrada en diversos reptes investigadors. El primer, una col·laboració amb l’Hospital Mount Sinai de Nova York, es basa en la detecció precoç de possibles càncers de pulmó a través d’una mostra nasal. L’objectiu és que no sigui necessària una biòpsia per poder diagnosticar i estudiar les possibles mutacions genètiques.

També busca perfeccionar les tècniques d’ecobroncoscòpia, que permeten visualitzar i prendre biòpsies de ganglis al mediastí (que és la zona entre els pulmons). De fet, l’anomenat “mètode Ariza-Pallarés” per a CryoEbus (que és el nom que rep aquesta tècnica endoscòpica avançada) ofereix avui biòpsies més segures, precises i eficaces, per realitzar diagnòstics de màxima precisió.

Alhora, el grup del Dr. Pérez Pallarés està investigant  una tècnica per al tractament del càncer en els ganglis mediastínics a través de microones. Com aquest talentós investigador explica, “en els darrers temps, estem donant salts increïbles en el camp de la pneumologia que permeten diagnosticar millor i multiplicar la taxa de supervivència, mitjançant tractaments personalitzats.

La possibilitat de frenar uns dels càncers més agressius  

El càncer de pàncrees és un dels que presenta menors taxes de supervivència. Amb freqüència, és diagnosticat en fases molt avançades; a més, no hi ha teràpies veritablement efectives per lluitar contra ell. Per això, encara que no pertanyi al grup dels de major incidència, la recerca en aquest àmbit continua sent especialment rellevant.

L’equip de la Dra. Patricia Sancho, a l’ Instituto de Investigación Sanitaria Aragón (IIS Aragón), ha descobert, treballant en models animals, que inhibir mitjançant fàrmacs la proteïna PPAR-delta pot reduir la progressió del càncer de pàncrees i la seva metàstasi. Aquesta proteïna actua com un sensor per a les cèl·lules, per la qual cosa és la responsable que, en l’ambient tumoral d’escassetat de nutrients, les cèl·lules cancerígenes s’hi adaptin per sobreviure. La possibilitat d’inhibir la PPAR-delta és una estratègia prometedora que pot donar lloc al desenvolupament de nous fàrmacs.

Al mateix temps, el prestigiós bioquímic Mariano Barbacid, cap del Grup d’Oncologia Experimental del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), ha dissenyat una teràpia combinada de tres fàrmacs que aconsegueix eliminar tumors de pàncrees en ratolins de manera completa i duradora, sense efectes secundaris destacats.

Supervisa la metàstasi abans de la seva aparició 

El grup de recerca liderat pel Dr. Toni Celià-Terrassa a l’Hospital del Mar Research Institute, per la seva banda, s’ha centrat a desentranyar els mecanismes pels quals les cèl·lules cancerígenes més agressives aconsegueixen iniciar la metàstasi, identificant el paper que hi juga la proteïna TIM-3. Aquesta és, de fet, l’encarregada de permetre que les cèl·lules tumorals suprimeixin el sistema immunitari quan arriben als òrgans distants.

El moment de l’aparició en el nou òrgan és un moment crític i difícil d’identificar, perquè no hi ha manifestacions clíniques ni tècniques que permetin investigar-lo. L’objectiu d’aquesta recerca és entendre què passa en aquesta fase per poder evitar que sorgeixi la fase més perillosa del càncer.