Què sabem avui que no sabíem ahir
Estem vivint un període revolucionari en la investigació sanitària, que permet ser optimistes respecte al tractament de moltes malalties que, a dia d’avui, continuen essent grans problemes sanitaris a nivell mundial. Per conèixer millor aquests avenços, conversem amb reputats metges que combinen l’assistència als pacients amb els projectes d’investigació.
Sens dubte, la investigació mèdica és el pilar fonamental que permet que l’atenció sanitària continuï evolucionant. Gràcies a la tasca dels científics que participen en aquests projectes, es poden desenvolupar nous tractaments, tecnologies, protocols i estratègies de prevenció.
Com bé explica el Dr. Antoni Castells, gastroenteròleg, director mèdic de l’Hospital Clínic de Barcelona i director del Grup de Recerca en Oncologia Gastrointestinal i Pancreàtica de l’IDIBAPS (Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer), els professionals sanitaris “tenim clar que no és possible oferir una assistència de qualitat sense una bona recerca que ens permeti respondre les preguntes que sovint sorgeixen a la consulta”.
A més, hem de ser conscients que estem vivint un moment especialment interessant per a la tasca investigadora, en el qual “les transformacions succeeixen en qüestió de mesos, més que en anys”, com assenyala la Dra. Concepción Gómez Gavara, especialista en Cirugia Hepatobiliar, Pancreàtica i Trasplantaments a l’Hospital de Barcelona i investigadora al camp de l’avaluació d’òrgans amb Intel·ligència Artificial (IA).
La seva opinió coincideix amb la del Dr. José Manuel Felices, especialista en Radiologia Diagnòstica i Intervencionista a l’Hospital HLA La Vega de Múrcia, qui està convençut que “estem vivint un creixement en els resultats de la investigació que qualifico d’exponencial, sobretot gràcies a l’aplicació de la Intel·ligència Artificial”. I també amb la del Dr. Javier Pérez Pallarés, especialista en Pneumologia i Pneumologia Intervencionista, cap de Pneumologia a l’esmentat hospital HLA La Vega de Múrcia, qui es mostra molt esperançat respecte a les possibilitats que oferirà la integració tecnològica en l’activitat mèdica.
No obstant això, la IA no ha de convertir-se en un substitut que despersonalitzi l’atenció mèdica. Ben al contrari, es tracta que “serveixi perquè puguem comprovar quant ens aporta realment o en quines activitats seguim sent insubstituïbles”, assenyala el Dr. Felices. Per a aquest metge radiòleg, és important que l’estalvi de temps que la tecnologia ens brinda no serveixi per incrementar el nivell de producció en consulta, “sinó per fer-nos brillar encara més com a éssers humans”. En la seva opinió, és molt important que la disminució de càrrega de treball permeti “que puguem explicar-li més i millor al pacient què li passa i quins tractaments anem a aplicar-li. L’objectiu és que serveixi per millorar la comunicació entre metge i pacient”.
La investigació no és una despesa, és una inversió
A l’actualitat, alguns problemes de salut pública com el càncer o les malalties cardiovasculars i les degeneratives s’han convertit en els principals motius d’ingrés als hospitals. Això suposa destinar una gran quantitat de recursos sanitaris. Afortunadament, “cada vegada més persones tenen clar que la recerca no és una despesa, sinó una inversió”, afirma el Dr. Castells.
Per seguir avançant en aquesta direcció de compromís amb la ciència, a finals de l’any passat el Consell de Ministres del Govern va acordar destinar més de 152 milions d’euros a la convocatòria del 2026 de l’Acció Estratègica de Salut, que és — com bé ha explicat la ministra de Ciència, Innovació i Universitats Diana Morant — “la principal convocatòria per finançar la recerca biomèdica i en ciències de la salut amb major impacte en el benestar de la ciutadania”.
La ministra ha detallat que, en aquesta convocatòria, es prioritzen temes com la investigació del càncer infantil, la investigació de les malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer, les malalties infeccioses i la investigació per a la preparació davant pandèmies.
