De què parlem quan parlem de benestar?
La cultura del benestar s'ha convertit en un fenomen que ha transformat la forma de relacionar-nos amb el nostre cos, promovent tota mena d'hàbits sota la premissa d'optimitzar la salut física i emocional.
Vivim en un món accelerat: taxes d'estrès elevades, sedentarisme creixent i hàbits poc saludables. Però davant un possible caos, l'anomenada cultura del benestar ha sorgit com l'elixir per a tots els mals contemporanis, una solució moral i pràctica que només depèn de la capacitat individual d'estructurar bé el temps. Les opcions són infinites: des de dietes a intervencions farmacològiques, passant per plans d'entrenament, suplementació alimentària i tècniques de relaxació; l'optimització de la rutina s'ha convertit en la clau per aconseguir l'equilibri.
En l'últim any, per exemple, els espais dissenyats per promoure el benestar han augmentat un 15,8 %, el turisme de benestar un 10,2 %, les aplicacions relacionades amb la salut mental un 12,2 % i les inversions en el sector de l'activitat física un 5,6 %, segons un informe d'OBS.
La cura de la salut s' ha convertit en una prioritat individual i fins i tot en una demanda, que ha portat altres àmbits, com el laboral, a adaptar-se a aquestes preferències i incloure, entre els seus beneficis, programes de nutrició i esport.
Entre salut i imatge
"Des d'un punt de vista mèdic, que les persones vulguin guanyar massa muscular per al dia a dia i per a la salut òssia està bé, però jo crec que també hi ha una part molt important d'imatge, de com ens veuen des de fora, més que de salut. Una gran majoria no fa exercici pensant a prevenir l'osteoporosi o l'osteopènia", afirma la Dra. Virginia Pagés, especialista en medicina de l’esport a l’Hospital de Barcelona. ¿Però vol dir això que la recerca del benestar no té res a veure amb la recerca de la salut? En absolut.
En alguns països, el benestar va sorgir com a resultat de les recomanacions institucionals per mantenir-se saludable –l'anomenada biopolítica de Foucault, criticada recentment pel Nobel Byung-Chul Han a La societat del cansament–, penetrant especialment en les societats europees dels anys 80 i 90. En altres països, com Estats Units, el terme benestar va fer referència durant dècades a la resistència dels col·lectius minoritaris que tenien un accés molt limitat a l'assistència mèdica, un "acte d'autopreservació", tal com defensava l'escriptora Audre Lorde.
No obstant això, la cultura del benestar constitueix un fenomen global que promou una "idea del camp de l'autoajuda", tal com el defineix Carl Cederström, professor de la Universitat d'Estocolm i coautor de The Wellness Syndrome, en la qual "intentem assolir algun tipus d'estat ideal". Aquest benestar modern té una mica de salut i una mica de bellesa.
"Estar sa" ha estat sempre el mateix?
En l'àmbit mèdic, la paraula "salut" s'ha relacionat tot sovint amb el concepte de funcionalitat, és a dir, que el cos respongui fàcilment a les pràctiques que portem a diari. "Aquesta és la raó per la qual trobem certs models o patrons físics en moments de la història en els quals encara no existien les desigualtats", afirma Marga Sánchez Romero, arqueòloga i autora de Lo que el cuerpo nos cuenta. "Si anem a la prehistòria, trobem l'esteatopígia, l'acumulació de greix a la zona de l'abdomen amb la qual es representa les dones de l'època. Aquest era el model saludable, perquè de forma natural, s'acumulava el greix en un lloc que no impedia la mobilitat, i això ens feia més eficients a l'hora de tenir fills i criar-los".
Tanmateix, el cos sempre ha estat també social i polític. "Models de dona han existit en tots els moments històrics, cada etapa té un model estètic de dona que correspon a un model ètic també". El que avui entenem per un cos saludable és, en part, el resultat d'una construcció històrica que continua transformant-se amb el temps.
