Xarxes socials: el mirall modern

Per aconseguir un cos sa cal seguir rutines que fomentin la major funcionalitat possible. Per a això, el benestar ofereix una varietat infinita d'hàbits que es fonamenten sobre dos pilars fonamentals de la salut: la nutrició i l'esport. “Les rutines en si no són una cosa negativa; de fet, poden ser molt beneficioses perquè ens ajuden a organitzar-nos i tenir certa estabilitat en el dia a dia. El problema apareix quan convertim aquestes rutines en normes rígides o en una mesura del nostre valor personal”, explica la Dra. Laura Alfaro, psiconutricionista a HLA El Rosario.

Aquestes rutines es propaguen actualment com a petites càpsules d'aprenentatge que es poden aplicar en pocs minuts –la durada d'un reel– d'informació. “Les xarxes socials estan ajudant que ens interessem per veure'ns millor físicament i ens cuidem més en l'alimentació, però correm també el risc de convertir-ho en una obsessió”, adverteix la Dra. Virginia Pagés, especialista en medicina de l’esport de l’Hospital de Barcelona.

La saturació de continguts és un dels grans problemes d'aquestes plataformes, en les quals cada vegada resulta més complicat passar un filtre de veracitat a la informació relacionada amb la salut. A TikTok, de fet, els tipus de creadors més freqüents de contingut nutricional són influencers de salut i benestar (32%) i creadors de fitness (18%), mentre que dietistes (5%), nutricionistes (4%) i altres professionals sanitaris (3%) estan infrarepresentats.

Menjar bé i fer esport

Entre receptes de plats saludables, tècniques d'organització nutricional, recomanacions de superaliments i suplements nutricionals i dietes que es contradiuen entre elles, “menjar s'ha convertit en una activitat paranoica, que no es realitza per portar moments de plaer a través del gust, sinó que porta la teva identitat a examen”, explica Carl Cederström, professor de la Universitat d'Estocolm i coautor de The Wellness Syndrome.

En l'àmbit de l'esport, el contingut en xarxes socials tampoc se sustenta sobre una base sòlida: l'estudi El culte al cos als centres esportius revela que els professionals que gestionen els continguts de salut i fitness a les plataformes dels gimnasos tenen formació en comunicació i màrqueting, i que l'especialització esportiva o sanitària no es considera estrictament necessària per a aquesta feina.

"És important saber quan cal fer exercici i com fer-ho i per això cal personal professional. No cada cos és igual, ni cada edat, ni tampoc els objectius són els mateixos”, assegura la Dra. Virginia Pagés, que afirma que ha arribat a rebre en consulta pacients amb rutines planificades que eren perilloses, tant a nivell nutricional com esportiu.

La flexibilitat de les rutines

Les xarxes socials acullen una quantitat ingent de contingut relacionat amb el benestar que serveix com a font d'informació, especialment entre els joves, que busquen referents que els serveixin com a incentiu per imitar aquestes rutines i fins i tot compartir-les. “Amb el mòbil tenim més a mà que mai la possibilitat d'autorepresentar-nos i això porta tota una sèrie de possibilitats en relació amb l'emmirallament que també poden ser positives. TikTok, per exemple, és un espai on trobes moltes persones que tenen un cos més semblant al teu”, reflexiona Blanca Arias.

En la recerca del wellmaxxing (maximització del benestar) trobem també, doncs, un espai que serveix com a al·licient per potenciar hàbits saludables que puguin transformar-se en una major satisfacció general, una afirmació que la ciència ha recolzat en diversos estudis.

“Crec que l'important és entendre que una rutina s'ha d'adaptar a la vida de la persona i no a l'inrevés. La salut també implica flexibilitat, descans i saber adaptar-se a moments diferents sense castigar-se per això. Una rutina saludable és aquella que suma plaer i tranquil·litat i no la que genera ansietat si un dia no pots seguir-la al cent per cent”, afirma la Dra. Laura Alfaro.