“El concepte ‘One Health’ suposa un canvi cultural que només es pot fer des de la governança”

La covid-19 ha posat de manifest que hem de canviar la manera d’abordar la salut i veure-la com un tot que integra la salut dels humans, la dels animals i la del medi ambient. Un informe de la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat indica que hi ha més d’1,5 milions de virus no coneguts en la fauna silvestre. S’estima que del total uns 800.000 podrien tenir capacitat de passar a l’ésser humà. El virus que va provocar la pandèmia era un d’ells. La Plataforma One Health, una organització que és pionera al món i que ja reuneix més de 140 entitats, treballa per conscienciar sobre la necessitat d’abordar la salut des d’un enfocament transdisciplinari que integri la salut animal i del planeta. 

La Plataforma One Health es va presentar fa més d’un any, el 3 de novembre del 2021. 

El desencadenant va ser la pandèmia, que va posar de manifest la necessitat de fer un canvi de paradigma en com entenem la salut. Als països amb més recursos, amb prestacions sanitàries robustes, estem acostumats a veure la salut des de la perspectiva del tractament de malalties, i és obvi que només aquesta visió reactiva de la salut no és suficient per fer front als reptes sanitaris que tenim al davant. Per exemple, aquest estiu, l’acceleració més que evident del canvi climàtic ha provocat un increment de la mortalitat a causa de les intenses onades de calor. Això no es pot abordar només des de la perspectiva de les prestacions sanitàries, sinó que cal actuar per mitigar els efectes del canvi climàtic per evitar aquestes morts o l’empitjorament de la salut de persones que tenen patologies respiratòries i cardiovasculars, que són les que es veuen més afectades per la calor. Hem de reforçar les mesures preventives, com ara els plans de vacunació o el cribratge per detectar certes malalties, però hem d’anar més enllà i reduir la pressió que ara el medi ambient exerceix sobre el nostre estat de salut. 

Aquest enfocament integral de la salut apel·la a totes les professions, també arquitectes i urbanistes.

Avançar cap a models de ciutat més sostenibles també té beneficis en la salut de les persones. Cal tenir en compte que els condicionants socials tenen un gran impacte en les nostres vides. Per exemple, les persones amb menys recursos són les que viuen en entorns més degradats i són més vulnerables de contreure malalties. Hem de tenir en compte que la nostra salut depèn o està lligada a la dels animals, a la del medi ambient i als determinants socials. Aquesta és l’essència del concepte One Health.

Quins objectius teniu?

Volem promoure aquest enfocament integral de la salut que és One Health i fer accions de divulgació perquè aquest concepte vagi més enllà de l’entorn on s’ha mogut fins ara. L’Organització Mundial de la Salut i l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) van introduir el concepte l’any 2000, i recentment s’ha incorporat al Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. Intenten promoure que les polítiques de diferents països s’alineïn al seu voltant, però de moment ha tingut poc recorregut. Les polítiques es mouen en un altre context i sempre hi ha prioritats que hi passen per sobre, ho veiem a les cimeres sobre el canvi climàtic, els acords sempre són de mínims i el canvi climàtic continua, no ens espera. Un altre dels objectius de la plataforma és que aquesta estratègia multidisciplinària i multisectorial vagi calant en les polítiques, i perquè això sigui realitat és fonamental la governança. El concepte One Health suposa un canvi cultural que només es pot fer des de la governança. 

Per què?

El món en el que vivim actualment no té res a veure amb el de fa cent anys. Hi ha hagut un increment exponencial de la població, l’activitat que l’ésser humà ha desenvolupat sobre el planeta ha portat a la degradació dels ecosistemes, al canvi climàtic i a la pèrdua de biodiversitat. Aquests factors afavoreixen que hi hagi més contacte entre les persones i els animals, cosa que fa que els salts dels virus als humans siguin més freqüents. Hi ha informes que indiquen que pandèmies com la que hem passat recentment possiblement seran més freqüents i mortals en el futur. Estem avisats, hem de fer-hi alguna cosa. Tanta investigació i coneixement i que no es portin a terme polítiques basades en aquestes evidències no té sentit.

Com treballeu?

En aquest moment som un grup força potent, amb més de 140 entitats amb un gran pes. Aquest primer any, hem participat en moltes audiències públiques on es presenten documents com el Pla Estratègic de Salut i Medi Ambient. Aquest document ja era un esforç per part del Ministeri de Sanitat de treballar amb el concepte One Health, i ho va fer en col·laboració amb el Ministeri per a la Transició Ecològica. Però es van oblidar dels animals. No era un pla que recollís l’essència de One Health, tenint en compte que a Espanya hi ha 29 milions de mascotes i tota la fauna amb què convivim a les ciutats. Des de la Plataforma vam aportar elements que anaven en la línia d’incloure-hi els animals, és a dir, valorar l’impacte dels factors mediambientals sobre la salut dels animals que, alhora, repercuteix en la salut de les persones. Vam estar molt satisfets d’aquesta acció perquè la majoria de les aportacions es van recollir al pla que es va aprovar finalment. També hem treballat en altres documents, com el Pla Estratègic del Patrimoni Natural i la Biodiversitat i el Pla Estratègic d’Aiguamolls per al 2030. 

I si no fem aquest abordatge integral de la salut?

Nosaltres portem una dinàmica i el planeta la seva i no som conscients de com la desaparició d’una espècie concreta pot repercutir en la salut de les persones. Per exemple, una espècie amenaçada en aquest moment són les tortugues aquàtiques. Quina repercussió té per a la salut humana? La seva font d’alimentació fonamental són les meduses, si desapareixen les tortugues hi haurà sobrepoblació de meduses, que arribaran a les costes, això implica un increment de picades per medusa i una afectació en la salut i en la despesa sanitària. Però no només això, hi ha altres efectes derivats d’un excés de meduses: a les zones costaneres hi ha molts negocis que viuen del turisme i dels esports aquàtics. Si deixen de venir turistes o no es poden fer certes activitats, pot ser que hi hagi persones que perdin la feina. 

La desaparició d’una espècie pot tenir conseqüències insospitades. 

El nostre benestar està connectat amb la salut dels animals i del medi ambient. Tot i això, estem acostumats que tot es valori en termes econòmics, i no de salut. Pensem que, igual que es valora l’impacte econòmic d’una decisió o una mesura política, també caldria fer una valoració de l’impacte en la salut de totes les polítiques que es porten a terme.

Maite Martín és presidenta de la Plataforma One Health.
Presidenta de la Conferència de Degans de Facultats de Veterinària d’Espanya.
Degana de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona.