Una salut hiperconnectada

Hi ha la teoria que quan una papallona bat les ales en una zona del món podria acabar generant un terratrèmol en l’altra. Aquesta teoria, que involucra una infinitat de casualitats, posa en relleu alhora un nivell de connexió que ens podria arribar a sorprendre.

D’altra banda, és un fet que els darrers anys hem normalitzat malalties com l’Ebola, el Zika, la covid-19 o la verola del mico; i que hem assistit, com a observadors passius, a l’aparició de noves infeccions que ens arribaven des de qualsevol banda del món en un temps rècord. 

Una situació sense precedents històrics, però que hem acceptat amb resignació i aplom. Per tant, potser és veritat que avui vivim en un món molt més connectat del que al principi ens poguéssim pensar? O que el que passa en una banda del món té conseqüències immediates en l’altra? 

Anomenem zoonosis les malalties que es transmeten de l’animal a la persona, o bé directament o bé indirectament, a través de vectors com els artròpodes. La covid-19 ha estat una d’aquestes zoonosis, amb tota la repercussió i la morbimortalitat ocasionada. S’estima que més del 75% de les noves infeccions també seran malalties zoonòtiques. És més, hi ha fins a 1,7 milions de virus que podrien fer el salt a l’espècie humana els anys vinents. El fet és que no sabem quin serà el nom del pròxim virus que pugui aparèixer, ni ho volem saber, però el que sí que sabem és que és responsabilitat nostra, com a éssers humans, tenir cura del planeta on vivim. La protecció i l’amor a la natura que estan tan instaurats en les poblacions indígenes no són només obligats, a dia d’avui, com a respecte pel món que ens acull i com a llegat als nostres descendents, sinó imperatius per revertir la situació que estem vivint.
 

Salut animal

• Pèrdua de la biodiversitat
Actualment, un milió d’espècies estan en perill d’extinció, és a dir, una de cada vuit espècies podria desaparèixer els pròxims anys. La disminució de la biodiversitat i l’extinció d’espècies, que actuen com a hostes de virus, trenquen la cadena de contagi o el tallafocs existent natural, i col·loquen les persones com a hostes directes per a aquests virus. Així doncs, la pèrdua de la biodiversitat té una conseqüència directa en l’increment de malalties provocades per virus.

• Canvis en el clima
Se sap que els canvis de temperatura influeixen en l’abundància i la durada de la vida de les paparres. Els canvis climàtics, a més, afecten els patrons de migració de les aus, que tenen un paper fonamental en la propagació de malalties zoonòtiques. Aquesta situació ha provocat que patologies com la malaltia de Lyme, transmesa per paparres, s’hagi vist incrementada els últims anys a causa de l’escalfament global. També ha provocat que casos de febre hemorràgica Crimea-Congo hagin pogut aparèixer a Espanya els últims anys (Extremadura i Castella i Lleó), i per la transmissió directa de la infecció des de les paparres de les zones rurals on habiten.

• Ramaderia intensiva
La ramaderia intensiva també té efectes en la desforestació, en l’elevat consum d’aigua i en la contaminació del sòl, a través de la femta i l’amoníac provinent dels pinsos.

El món és, tal com hem vist, una unitat en la qual tots estem íntimament connectats; i en la qual tant les persones com els animals i l’ecosistema estem completament vinculats. La salut global involucra, per tant, la salut animal, l’ambiental i la humana. 

El concepte One Health (‘una sola salut’) s’obre pas com a estratègia mundial necessària per enfocar aquest problema com un tot i que considera el nostre planeta com un factor prioritari per a la salut global. Un concepte que ens permet aprofundir en la globalització, en la importància del desenvolupament sostenible, del comerç d’animals o de les possibles zoonosis a les quals estem exposats i que poden tenir un impacte tan notable com el de la pandèmia mundial que vam viure fa tres anys. 

Va ser a començament de l’any 2000 quan l’OMS va introduir aquest concepte per abordar els riscos de salut pública i que s’havien vist incrementats per la globalització i el canvi climàtic. Tot i això, està sent aquests últims anys, i després de la pandèmia, que l’enfocament s’ha fet prioritari per a totes les organitzacions de salut internacional. 

S’ha d’abordar la situació des d’un punt de vista integral i unitari, que ens permeti avançar-nos a futures amenaces i que abordi el problema des d’un punt de vista de prevenció, i no pas de resposta davant de la malaltia. 

Vivim en un món que està dissenyat sobre un equilibri perfecte, però no deixem d’alterar contínuament la balança, generant múltiples amenaces contra nosaltres mateixos i contra la resta del planeta. És alarmant pensar que el 75% de la superfície terrestre ja s’ha transformat de manera significativa per part de la humanitat i per al seu benefici exclusiu.
 

Salut humana

• Menys aus
Científics del Grup de Recerca en Gestió de Recursos Cinegètics i Fauna Silvestre de l’Institut de Recerca en Recursos Cinegètics i de la Universitat de Lleida han estudiat els efectes de l’expansió de terreny urbanitzat sobre la migració de les aus a Europa i, especialment, de la guatlla comuna. Els resultats destaquen que la guatlla no només ha perdut el seu hàbitat a l’Europa urbanitzada, sinó que també veu entorpida la seva migració per la gran quantitat d’obstacles que genera el sòl urbanitzat i la contaminació lumínica, que propicien la desorientació i les col·lisions de les guatlles amb infraestructures. Des d’una perspectiva ‘One Health’ això té conseqüències, ja que aquests ocells mengen mosquits. L’absència d’aus afavoreix la propagació d’aquests insectes, que, a més, piquen les aus mortes i poden transmetre malalties als humans. D’aquesta manera, si durant la migració les aus impacten contra infraestructures, la probabilitat que una au sigui picada per un mosquit i que aquest transmeti una malaltia a un humà augmenta de manera considerable.

• Bacteris més resistents
Molts dels bacteris que contaminen els aliments s’han fet resistents als antimicrobians, cosa que fa més difícil tractar malalties transmeses pels aliments. Fer servir bé els antimicrobians en la producció de carn, productes alimentaris marins, ous i llet, així com també fruita i verdura, pot reduir el risc de bacteris resistents als antimicrobians.

• Aliments fonamentals
El 60% de totes les malalties infeccioses humanes tenen un origen zoonòtic i al voltant del 75% es transmet entre espècies. Les malalties d’alt impacte afecten aliments fonamentals derivats de la ramaderia, que constitueixen el 33% de la proteïna i el 17% de les calories ingerides en l’alimentació.

La desforestació i els canvis en l’ús del sòl, el comerç i el transport internacional i l’agricultura o la ramaderia industrial són els tres determinants principals del risc de zoonosi els pròxims anys. Però de quina manera el canvi climàtic, o l’alteració dels ecosistemes incrementa el risc de zoonosi? Els factors climàtics tenen un paper important en la incidència de malalties transmeses per vectors com són els mosquits o les paparres. La temperatura mundial ha augmentat de manera significativa els últims anys, amb una tendència accelerada a l’escalfament global. Models matemàtics suggereixen que aquesta situació també accelerarà la velocitat de transmissió de les malalties ocasionades per mosquits i ampliarà la distribució geogràfica.

L’escalfament global també accelerarà la velocitat de transmissió de les malalties ocasionades per mosquits i n’ampliarà la distribució geogràfica.

L’escalfament global també influeix de manera important en el cicle del fenomen climàtic El Niño, associat amb un risc més alt de malalties transmeses per diferents mosquits, com ara el Dengue o la febre de la Vall del Rift. I és que en climes secs, les pluges torrencials proporcionen condicions ideals de reproducció per als mosquits. Si a tot plegat hi sumem que, cada any, més de 4.000 milions de persones viatgen de banda a banda del món, amb el risc consegüent de transmissió de malalties més enllà de les fronteres; o el trasllat continu d’animals des del seu hàbitat a mercats urbans i un contacte més elevat amb animals salvatges i domèstics, tenim el còctel perfecte per incrementar la transmissió de malalties de l’animal a la persona i d’aquí entre països, de manera ràpida i global.

Observant els efectes de la globalització, els moviments poblacionals, la situació actual del planeta o com tractem els animals, encara ens sorprèn que el que va començar a la ciutat xinesa de Wuhan pogués arribar fins a nosaltres? O que si no es distribueixen les vacunes al mateix temps arreu del món, una nova soca òmicron de covid-19 aparegui a Sud-àfrica i que ben aviat s’expandeixi a la resta del planeta? O que si un nen menja carn de simi al Congo i desenvolupa verola del mico la infecció no acabi arribant fins a nosaltres?

El 1987, el dalai-lama ja va avançar: “El món cada cop s’està tornant més petit, cada vegada més interdependent… Avui més que mai, la vida s’ha de caracteritzar per un sentit de responsabilitat universal, no només de nació a nació i d’humà a humà, sinó també entre els humans i altres formes de vida”. Tinguem cura del nostre planeta i dels éssers vius que l’habiten.
 

Medi ambient

• Clima
La variació de les condicions climàtiques, com ara la temperatura, els patrons de pluja i la humitat, ha provocat un efecte directe en la longevitat del mosquit Anopheles, responsable de la transmissió de la malària. Com a conseqüència, estem veient un augment de transmissió de malària en zones on prèviament aquesta malaltia no existia.

• Desforestació
La tala d’àrees forestals crea un hàbitat ideal per a la reproducció del mosquit Anopheles a l’Amazones, on la manca d’arbres fa que no s’absorbeixi l’aigua i que es formin bassals i àrees d’aigües estancades, que sembla que són els afavoridors principals de la seva propagació. S’ha vist, a més, que els mosquits que transmeten la malària piquen els humans 200 vegades més en les àrees desforestades que no pas en les forestades. 

• Agricultura
La desforestació de les selves d’Indonèsia, per donar espai a l’agricultura, va comportar que els ratpenats de la fruita busquessin un altre hàbitat, i amb ells van transportar una malaltia mortal transmesa pel virus Nipah. L’aparició documentada d’aquesta infecció en agricultors malais i els brots recurrents posteriors a tot el sud-est asiàtic en van ser la conseqüència.