Conversem amb Rocío Bueno Martínez, coordinadora de Nutrició de Grupo Hospitalario HLA, sobre què podem fer per alimentar-nos de manera més sana i sostenible.
“Hem passat de l’escassetat a l’excés. S’ha de tornar al plat de cullera”
Tot i que, en les societats desenvolupades, vivim una era d’abundància aparent, sembla que tenim més problemes alimentaris que mai.
Efectivament, no havíem produït mai tants aliments. I, amb tot, tampoc havíem tingut mai tants reptes relacionats amb l’alimentació com ara. Sabem que la nostra forma de menjar, a escala general en la societat, produeix malalties com l’obesitat i la diabetis de tipus 2, que ja comencen a aparèixer fins i tot en persones molt joves. Alhora, tot això genera diversos problemes urgents per al planeta, com ara l’augment dels gasos amb efecte d’hivernacle i la pèrdua de la biodiversitat.
Què ha provocat que avui mengem pitjor que abans?
Tenir un accés tan fàcil i immediat als aliments ha fet que en molts casos es perdi el concepte de dieta saludable. Hi ha un excés de producció, de consum i malbaratament d’aliments poc saludables, com ara els processats i els ultraprocessats, que estan elaborats amb olis de poca qualitat o farines massa refinades.
En molts casos, hem abandonat la dieta mediterrània per una forma d’alimentar-nos que busca la gratificació immediata.
El nostre estil de vida és el causant de tots aquests canvis?
Per descomptat que hi té molt a veure. L’estrès actual ha fet que moltes persones hagin convertit l’alimentació en un simple tràmit. Avui trobem grups de ciutadans molt implicats amb la seva dieta, en alguns casos fins i tot de manera que pot arribar a ser obsessiva; i d’altres que, al contrari, s’han deixat endur per un model que s’allunya del tot de l’alimentació dels nostres avis.
A Espanya, les generacions anteriors a vegades menjaven el que podien, però molts van gaudir de més bon estat de salut. Hem passat de l’escassetat a l’excés. Cal deixar enrere el menjar ràpid i tornar al plat de cullera, recuperar les amanides, els llegums, la fruita.
Sembla que la clau és tornar al que és senzill.
Podem afirmar que els aliments vegetals tenen cura de la salut de l’individu i també del planeta. A més, costen menys de produir i cuidar. Es tracta de tornar a un model més simple i gaudir dels plaers que comporta.
Moltes vegades, el que hauria d’estar reservat a les ocasions especials s’ha integrat al dia a dia en excés. Ho veiem en tendències actuals com ara l’obsessió per la carn madurada.
Potser molts ciutadans poden sentir confusió sobre quins aliments són veritablement sans. Què poden fer per orientar-se millor entre tanta oferta aparentment saludable?
El màrqueting empeny moltes persones a consumir productes ecològics més cars o amb extra de proteïna. En realitat, la major part dels aliments ja tenen prou quantitat de proteïna natural, així que no cal transformar-los.
La natura ens proveeix allò que necessitem. A més, tots els pagesos i els ramaders espanyols fan servir productes aptes per a l’alimentació humana, que han passat controls sanitaris. És millor una poma eco que una poma normal? Potser és millor fixar-se si ve d’Espanya. L’ideal és sempre l’aliment d’origen proper i de temporada.
Però el repte de l’alimentació va més enllà de les decisions dels consumidors. Què podem fer a escala global?
No es pot traslladar el problema només als ciutadans. Com demostra l’informe d’EAT-Lancet, estem davant d’un dilema greu que exigeix un compromís col·lectiu. Hi ha d’haver polítiques globals que fomentin les millores en l’alimentació, des de la producció fins al consum. De l’agricultura al plat, hem de ser capaços de fer que tota la cadena sigui més saludable i sostenible.
En l’àmbit individual, què podríem aconsellar als nostres lectors perquè millorin l’alimentació?
Poques persones van a comprar amb una planificació. Solen omplir el carro de manera compulsiva amb productes, més que no pas amb veritables aliments. Un primer gran pas és aturar-nos a pensar com mengem i veure què podem fer perquè almenys un 50% de la nostra dieta estigui formada per fruita, verdura, hortalisses i llegums. No cal que ens obsessionem a convertir-nos en una persona nova de manera sobtada.
El millor és assolir petits objectius, incorporar nous hàbits que promoguin un gran canvi a llarg termini. També, escoltar el nostre cos i saber-nos planificar bé; desaprendre hàbits que no ens beneficien per tornar a aprendre els que hem oblidat.
