Un model d’empresa que s’estén per tot el món
Tot seguit, repassarem alguns casos d’èxit que demostren els avantatges que ofereixen els models cooperatius de salut.
La solidesa del sistema Unimed
El Brasil té la cooperativa de metges més gran del món. Com explica el Dr. Fabio Leite Gastal, director d’estratègia, gestió i innovació d’assegurances Unimed, la seva organització “va començar el 1968, en el context de la revolució social i industrial brasilera”. Això va propiciar que moltes empreses contractessin serveis de salut. “En aquell moment”, afirma, “els metges ens vam adonar que ens havíem d’organitzar per oferir una alternativa ètica que valorés la interrelació metge-pacient”.
El sistema de salut del seu país va viure una transformació important a partir dels anys vuitanta. “El procés democràtic va comportar la priorització del dret a la salut”, explica Leite Gastal, cosa que va facilitar que Unimed continués creixent. Avui, ja està format per 340 cooperatives de treball mèdic presents en nou de cada deu municipis del país. Tenen vint milions de clients d’assegurances de salut i ofereixen uns 30.000 serveis sota contracte. També hi ha una xarxa pròpia de 163 hospitals i uns 120.000 metges cooperativistes. A més, ha estès la seva activitat a altres àrees d’assegurances, com les de vida o jubilació, que al principi es van crear per atendre les necessitats dels professionals.
Al Brasil, uns 150 milions d’habitants només disposen del sistema nacional de salut, mentre que la sanitat privada atén 50 milions d’usuaris més. Una de les peculiaritats del seu model és que “quan l’usuari compra una assegurança sanitària, o bé ho fa la seva empresa, el ciutadà surt de la sanitat pública. Això significa que l’oferta privada li ha de garantir tots els serveis de què disposa a la pública”, afegeix Leite Gastal. Gràcies a Unimed, els metges han aconseguit millorar les seves condicions; al mateix temps, el mateix sistema sanitari també ha evolucionat, i aporta cada vegada més qualitat als seus serveis.
Cooperativa de Professionals de Panamà: un servei multifactorial
Tal com ens explica la Dra. Marisol Ng de Lee, vocal de la Junta de Directors de la Cooperativa de Professionals de Panamà, aquesta associació es va originar quan un grup de metges i odontòlegs van decidir reunir-se per “oferir al professional de la salut una jubilació digna, un cop hagués sortit del sistema de treball”. Al principi, es van centrar a afavorir l’estalvi i prestar crèdits, però després van començar a administrar assegurances mèdiques, cosa que els va portar a construir el seu propi hospital professional.
La intenció era, en un país amb un sistema de salut considerablement costós, oferir “als nostres associats, tercers, i a la població en general, la possibilitat de ser atesos en un hospital amb alta tecnologia, a preus accessibles i buscant l’estabilització dels nostres plans de salut”, afegeix la Dra. Ng de Lee. Aquest model cooperatiu els ha portat a sol·licitar, a través de les organitzacions de què formen part, com l’IHCO, “suport per conèixer les experiències d’aquests grans models, i poder identificar-ne els pros, els contres, els avantatges, la tecnologia de què disposen o el model d’administració per maximitzar els nostres processos”. La Cooperativa de Professionals de Panamà ha servit, segons aquesta professional de reconeguda trajectòria, per crear “un model de salut multifactorial, basat en l’avaluació, el diagnòstic, el tractament i el seguiment; en definitiva, un projecte que contribueix a millorar la qualitat de vida dels pacients, que atenem de forma ràpida, precisa i amb uns imports justos”.
Uganda: sanitat per als més desafavorits
KAMACOS (sigla en anglès de la Societat Cooperativa de Treballadors Mèdics i d’Altres Afins de Kampala) és una petita cooperativa que, des del 2019, agrupa els professionals sanitaris de la capital d’Uganda. El Dr. Atuwaire Kagaha Dan, el president de la societat, explica que la seva missió principal és “prestar serveis a través de campaments mèdics i programes d’extensió que puguin arribar a les comunitats rurals”. En un d’aquests campaments, que solen establir-se durant una setmana, s’atenen entre dos mil i cinc mil pacients.
Des de la seva creació, KAMACOS ja ha ajudat més de 80.000 persones en tot el país. Solen mobilitzar recursos del Govern, la societat civil i el sector privat per reduir els costos de l’atenció mèdica, especialment en el cas de les persones més vulnerables. Com explica Kagaha Dan, “per això fem servir metges que també solen ser membres de la cooperativa. Alhora, ells ens representen als territoris”. A més, treballen “braç a braç, amb el Govern, sovint treballant a les seves instal·lacions”.
Quan li preguntem si el model cooperativista és essencial per garantir l’accés públic a la sanitat al seu país, el president de KAMACOS no dubta a afirmar: “La resposta és que sí, sí i sí. És un sistema veritablement molt efectiu, responsable i democràtic, que a més fa rendició de comptes”.
La cooperativa de farmàcies de Grecia
Les cooperatives farmacèutiques són habituals als països mediterranis, com Espanya, Itàlia o Turquia, i arriben a tenir quotes de mercat per sobre del 50%. La Cooperativa de Farmàcies de Grècia n’és un bon exemple. Com ens explica el seu president, Vasilis Birlirakis, la seva història es remunta als anys trenta del segle passat. “L’associació va néixer per cobrir les necessitats de principis actius i també alguns dels primers medicaments de la indústria. Gràcies a la cooperativa, les farmàcies que eren membres podien disposar dels fàrmacs necessaris a la seva comunitat”.
En els darrers anys, l’organització ha adoptat un perfil molt més clínic, fet que ha portat a construir estructures específiques. En paraules de Birlirakis, “la Cooperativa de Farmàcies ha fet diverses aportacions al país. Ha millorat la qualitat dels productes, i en garanteix l’emmagatzematge en condicions òptimes. També ha facilitat el transport i un subministrament àgil i ràpid, cosa que demostra la seva capacitat per arribar fins al darrer poble del país”.
El model japonès, promogut pels usuaris
La Federació Japonesa de Cooperatives de Salut i Benestar, una xarxa que agrupa més de cent cooperatives sanitàries formades per uns 40.000 empleats, té una particularitat: originalment, els cooperativistes van ser els usuaris, no els professionals mèdics.
Com explica Noriaki Taguchi, secretari d’aquesta institució, sovint, aquestes organitzacions es van constituir “quan els residents en zones remotes o d’accés difícil, que no disposaven d’instal·lacions mèdiques, van decidir convidar metges i altres professionals a establir-s’hi”. Les cooperatives són, al capdavall, el resultat “de l’esforç col·laboratiu entre els ciutadans i els professionals per poder efectuar activitats socials i comercials d’una manera efectiva”, afegeix.
L’objectiu és fomentar la consolidació d’una societat en què les persones puguin viure unes vides llargues i saludables. Per això, observa el president de la federació, cal tenir cura de la salut de totes les persones que formen part de la comunitat, així com de l’entorn que les envolta.
