Una història a través de mil·lennis

La història de la humanitat i de la medicina han anat de bracet. Els homes prehistòrics sabien encanyar membres trencats i succionar una ferida provocada per una picada. Més endavant, al 3000 aC, ja es feien trepanacions al crani. L’art ha reflectit aquesta relació entre la medicina i l’home des de les primeres imatges relacionades amb els déus grecs fins als últims èxits de taquilla de cinema. Grans pintors de totes les èpoques com el Bosch, Picasso, Toulouse-Lautrec o Van Gogh han immortalitzat escenes on els metges eren protagonistes. I els cronistes ens han deixat notícies de les grans pandèmies viscudes al llarg de la història. La literatura ha tingut una relació d’amor-odi amb la professió i mentre que Quevedo o Cervantes ironitzaven sobre el seu treball, els autors del xix i del xx van reconèixer la seva tasca i els van convertir en protagonistes o secundaris indespensables de les seves obres.

Les metgesses no van tenir tanta sort. Després d’una època d’esplendor a Roma, van veure com se’ls tancaven les portes de les universitats, però se les van empescar. Margaret Ann Bulkley es va convertir en James Barry, va fer la primera cesària de la història i va ser inspector general d’Hospitals de l’Armada britànica.