Medicina

Els estudis de medicina s’han vetat a les dones fins a finals del segle XIX

Han anat a classe acompanyades de la mare, han falsificat partides de naixement i han rebut l’escarni dels col·legues masculins al llarg de les dècades.

Elizabeth Blackwell va aconseguir entrar al Geneva Medical College de Nova York després de deu negatives i el 1849 es va convertir en la primera doctora en Medicina de tot el món. Va viatjar per Europa, es va especialitzar en obstetrícia, però va seguir patint l’escarni dels seus companys masculins.I com que els homes la menyspreaven va decidir envoltar-se de dones com la seva germana Emily, la tercera dona a obtenir el títol als EUA, i moltes altres que ella mateixa formaria. Amb la seva ajuda, el 1853 va fundar el New York Dispensary for Poor Women and Children, hereu del Lower Manhattan Hospital. Ho recorden Carlos Aitor Yuste i Joan Arrizabalaga al llibre Esto no estaba en mi libro de Historia de la Medicina.

Un altre cas que recullen els autors és el d’Eloísa Díaz Insunza, que el 1881 (any en què va decidir estudiar Medicina a la Universitat de Xile) la van obligar a anar a classe acompanyada de la seva mare; mentre que la mexicana Matilde Montoya va haver de falsificar la partida de baptisme per poder estudiar Medicina a la universitat. A casa nostra, María Elena Maseras i Rivera es va convertir en la primera dona inscrita en una universitat espanyola sense haver d’amagar el seu gènere, però va haver d’esperar quatre anys després de llicenciar-se perquè una reial ordre d’Alfons XII li concedís el dret a doctorar-se en Medicina. No va ser la primera dona espanyola a llicenciar-se, ja que Dolors Aleu i Riera la va avançar per poc. El 1882 va aprovar amb una qualificació d’excel·lent i, posteriorment, es va doctorar amb una tesi sobre l’educació higienicomoral de la dona.

Metgesses a Roma

La civilització romana ha donat grans exemples de dones metges que van aconseguir moltíssim prestigi en les seves especialitats com Filista, Lais, Salpe de Lemos o Metodora

Molts segles abans hi havia dones exercint la medicina, com la grega Agnòcide (segle IV aC) que es va haver de disfressar d’home i viatjar a Alexandria per estudiar amb Heròfil. Segons la llegenda, que recull Pedro Gargantilla a Historia curiosa de la medicina, quan la van descobrir i corria el risc de ser condemnada a mort, les dones dels magistrats de la ciutat la van protegir. Els romans van ser molt més permissius i les dones metges eren acceptades amb normalitat. Filista i Lais van ser especialistes en obstetrícia, Salpe de Lemos va escriure sobre malalties dels ulls i Metodora va tractar les malalties de l’úter.

 

Dades curioses de la història mèdica

Bayer recomanava el xarop d’heroïna per a la tos. Heroïna va ser el nom comercial que van donar els laboratoris Bayer a la diacetilmorfina, un opiaci derivat de la morfina. El van començar a comercialitzar com un eficaç xarop infantil contra la tos, i també contra la irritació de coll... fins que es van adonar de la forta dependència que provocava. Botiquín

La malaltia d’Isabel II. La reina espanyola tenia una molesta granellada als palmells de les mans i plantes dels peus que, segons els testimonis, era resultat de la psoriasi. Els metges li van receptar banys de vapor i d’aigua salada, i per això la reina regent Maria Cristina va decidir portar-la a la costa catalana a prendre les aigües. I com que on anava ella hi anava la cort, es va posar de moda anar a la platja. 

Els Beatles i el TAC. El matemàtic austríac Johann Radon desenvolupà les fórmules matemàtiques que permetien reconstruir una imatge en tres dimensions a partir d’imatges bidimensionals. Aplicar el descobriment implicava invertir-hi moltíssims diners que va aconseguir de la productora EMI, que en guanyava a cabassos gràcies a la venda de milions de discos dels Beatles.  

La primera obra impresa de la medicina. Va ser un calendari de sagnies i laxants imprès l’any 1456 a Magúncia (Alemanya).  

L’atac de sanglot més llarg de tota la història. Va durar 69 anys i va afectar Charles Osborne, que va sanglotar aproximadament uns 430 milions de vegades.

A fons

Una història a través de mil·lennis

La medicina és tan antiga com la humanitat i els artistes han reflectit la seva història en escultures, pintures, gravats, novel·les i cròniques sobre grans pandèmies.

A fons

Pandèmies, grans descobriments i felices coincidències

La medicina s’ha hagut d’enfrontar a grans reptes des de l’antiguitat, com la pesta negra que va assolar Europa, l’Àfrica i l’Àsia al segle XIV, o la grip espanyola que va sorgir als Estats Units.

A fons

Metges, escriptors i artistes

L’art ha reflectit la feina dels professionals de la medicina en nombroses escultures, pintures i novel·les durant els últims mil·lennis, des d’Egipte fins al cinema del segle XX.