“Vivirem en un món que serà diferent, però que no serà pitjor”

Emanuele Felice és un reconegut economista italià i doctor en Història Econòmica per la Universitat de Pisa. Actualment, combina la seva feina com a autor i columnista prolífic amb la de professor d’economia i política econòmica a la Università D’Annunzio, a Pescara. 

"Res tornarà a ser igual”. És una de les frases i els mantres més repetits quan es parla de la nova normalitat arran de la pandèmia provocada per la Covid-19. La humanitat s’ha anat sobreposant a cada episodi advers a la recerca de l’anhelada felicitat. Buscant camins alternatius i aprofitant els canvis per convertir-los en oportunitats. Però el desconeixement del coronavirus crea incerteses sobre el futur. Podem ser optimistes? Què hem après d’aquesta pandèmia? Ens servirà en el futur? Estem preparats per afrontar la crisi econòmica?

Busquem respostes conversant amb Emanuele Felice, reconegut economista italià, doctor en Història Econòmica per la Universitat de Pisa, columnista prolífic i autor de diversos llibres, entre els quals Historia económica de la felicidad (Ed. Crítica). Coneixedor de la història i de com les epidèmies han produït els grans canvis, Felice veu el got mig ple. “En perspectiva global, res tornarà a ser igual durant una temporada. Però quan tot passi, quan arribi la vacuna, viurem en un món que serà diferent, però no per això ha de ser pitjor. Podem tenir una Europa més solidària i compacta, enfocarem més l’atenció en la salut i en el sistema de sanitat. També es podria instal·lar el teletreball com una solució que a més és beneficiosa per al medi ambient. Si volem veure la crisi des del punt de vista optimista, ha accelerat el procés de canvi estructural d’unificació europea que d’una altra manera hauria estat molt més lent”. 

L'aprenentatge

Davant de canvis tan importants com els provocats per la Covid-19, aprendre dels errors del passat és determinant. “Estic convençut que durant aquests mesos de confinament hem après més el valor de les relacions humanes, que abans donàvem per fetes. Ara que hem estat sense poder sortir ens hem adonat de la importància de les relacions personals. Normalment, el que passa en la història, no són parèntesis. Les epidèmies i les guerres mai han estat parèntesis, sinó processos de canvis que modifiquen la societat, l’economia i les institucions cap a una direcció diferent”, afirma Felice. L’economista apunta cap a un camí dual, de pols oposats clarament marcats. “Veig que aquesta crisi està reforçant una opinió pública democràtica, però al mateix temps augmenta la fortalesa dels règims més autoritaris. Mirant enrere, és similar al que ha passat amb la pesta de l’any 1347. La mateixa epidèmia va accentuar la sortida del món feudal a l’Europa occidental i va comportar l’ascens de les ciutats. En canvi, a l’Europa oriental, on el món feudal era més fort, va provocar un reforç del feudalisme”, recorda. 

Felice, que considera que “quan arribi la vacuna les relacions socials tornaran a ser com les d’abans”, apunta a una ràpida recuperació econòmica. “Si s’aconsegueix posar fi a la pandèmia el 2020, crec que el 2021 començarà la recuperació econòmica, tret que els rebrots s’allarguin en el temps. Sí que crec que hi haurà una recuperació perquè la gent tindrà el desig de sortir, de gastar, de viure…”.

 La capacitat humana per afrontar la situació i els canvis que puguin arribar també serà determinant. Estem preparats per passar-ho malament ? “Sobre aquest aspecte soc optimista. I crec que, al cap i a la fi, estem fins i tot millor que abans de l’epidèmia. Imagineu viure aquesta situació sense l’actual velocitat d’internet, sense la possibilitat de teletreballar o de comunicar-nos amb els familiars... A més, la resposta sanitària ha estat molt millor que en el passat. Ens hem enfrontat a aquesta crisi amb millors eines i el resultat, si parlem de mortalitat, no es pot comparar amb la pesta, que va matar un terç de la població europea. Amb el coronavirus, no s’ha parlat de la ‘fi del món’”.   

La idea de com ser feliços convivint amb la pandèmia és un altre tema que també ha aflorat amb el confinament. “Crec que hi ha un canvi en el concepte de la felicitat. La renda és important, però no només el consumisme porta a la felicitat. En realitat, són les relacions humanes i els drets. Aquesta pandèmia ha demostrat que aquestes dimensions són vitals. En aquests dies no hem pogut ser feliços consumint. Hem hagut de d’aturar un sistema econòmic que semblava imparable per adonar-nos que hi ha coses més importants, que la salut és més important. Hem hagut de recuperar la dimensió de les relacions humanes, que han estat el centre del confinament”, explica Felice. 

Per això, l’escriptor i economista es manté ferm en una posició “moderadament optimista” quan mira cap al futur. “El progrés científic i tecnològic ens ha posat les condicions per viure millor, però cal anar amb compte amb la dimensió política amb la qual es governin. El futur dependrà de com fem servir el progrés que hem aconseguit. El que és fonamental, i en aquesta crisi s’ha tornat a demostrar, és que el progrés ens situa en condicions de viure millor”, acaba.