Arriba als cinemes la segona part de 'Wicked'

La història de Wicked va tenir les primeres arrels en la novel·la homònima de Gregory Maguire, publicada el 1995. Maguire es va atrevir a mirar darrere el teló d’Oz i preguntar-se: Com seria la vida d’algú a qui el món sempre li ha dit que és malvat? Així, la Malvada Bruixa de l’Oest va deixar de ser només una icona de la por i es va transformar en una figura complexa, amb somnis, contradiccions i ferides, víctima i alhora protagonista d’una societat dividida entre el poder i l’exclusió. D’aquesta manera, la novel·la convidava a reflexionar sobre la manera com les persones comprenen el bé i el mal, i com les històries oficials solen silenciar veus i matisos.

Del llibre al musical: el naixement d’una nova perspectiva

Amb aquesta premissa, l’adaptació teatral va debutar a Broadway el 2003, i va portar la visió de Maguire a un escenari vibrant i emotiu. Stephen Schwartz va compondre una partitura poderosa, plena de matisos, i Winnie Holzman va crear un guió que explora l’amistat, la diferència i la dignitat. El musical no va trigar a commoure milers d’espectadors, que van trobar en cançons com Defying Gravity i For Good himnes de resiliència i esperança. Wicked es va convertir, d’aquesta manera, en un refugi i un mirall per a totes les persones que alguna vegada s’han sentit incompreses o jutjades.

Al llarg dels anys, més de 60 milions de persones han estat testimonis del viatge de l’Elphaba i la Glinda, en produccions que han recorregut ciutats de tot el món. L’obra no només ha deixat una empremta inesborrable en la història del teatre contemporani, sinó que també ha obert debats sobre l’empatia, la justícia i la importància de mirar més enllà de les aparences. Wicked demostra que, a vegades, el veritable poder de la màgia és la capacitat d’imaginar altres finals i redescobrir el costat humà dels qui ens pensàvem que coneixíem.

D’altra banda, el fenomen cultural de Wicked ha transcendit els teatres. L’obra no només ha redefinit el llegat d’El màgic d’Oz, sinó que també ha generat debats sobre la representació femenina, l’empatia cap als marginats i la lluita contra les estructures de poder. El seu èxit és la capacitat d’emocionar i alhora qüestionar les narratives establertes.

Per això, Wicked no és només un espectacle, sinó un símbol de com la cultura popular pot reinterpretar els clàssics i donar-los una vigència inesperada. El seu viatge des de les pàgines de Maguire fins als escenaris i, finalment, la gran pantalla demostra que la màgia d’Oz encara té molt per oferir.

Impacte cultural i adaptació cinematogràfica

El 2024, l’esperada versió cinematogràfica dirigida per Jon M. Chu va marcar un nou capítol en la història del musical. Dividida en dues parts per aprofundir en el desenvolupament dels personatges i les complexitats d’Oz, el primer lliurament va conquistar tant la crítica com el públic. Cynthia Erivo va brillar en la interpretació que va fer d’Elphaba, i va dotar el personatge d’una força i una vulnerabilitat que van emocionar fins i tot els que ja coneixien la història. Ariana Grande, com a Glinda, va aportar una frescor i una calidesa que van sumar noves capes a la relació central del relat. L’èxit de nominacions en la 96a edició dels Oscars va avalar la bona acollida tant entre el públic com entre la crítica i l’acadèmia.

Però, més enllà dels premis i l’èxit comercial, Wicked ha generat espais de conversa sobre la importància de l’empatia davant de l’alteritat, la defensa dels somnis personals i el poder de canviar el destí. Comunitats de fans, tallers educatius i noves posades en escena en països de tots els continents demostren que la història encara és viva i evoluciona.

Avui, Wicked no només és una obra rellevant, sinó que continua transformant la manera com persones de totes les edats i contextos entenen la màgia de mirar més enllà de les aparences. La màgia d’Oz, reinventada per la mirada de Gregory Maguire, Stephen Schwartz i els qui han portat aquesta història al món, continua celebrant la diversitat, l’amistat i el valor de ser autèntic.