3 eines d'ajuda per a una persona addicta
El paper de la societat i de les persones que envolten els pacients addictes és indispensable en el procés de recuperació. Aquests són els òrgans que el protagonitzen.
Les addiccions i el consum abusiu de drogues o substàncies tòxiques són un problema que necessita comptar amb eines per demanar ajuda, a més de prevenir i tractar les dependències conductuals.
Per això, existeixen diverses accions, entre les quals destaquen els serveis hospitalaris, que estan a disposició de tota la ciutadania, el paper actiu de la família i l’entorn i, finalment, l’educació a les escoles. De fet, segons EDADES, un 90% de la població creu que si es formés als centres educatius sobre aquesta crisi sanitària la situació es resoldria en gran manera.
Els hospitals
1 de 3
Són la peça clau per iniciar qualsevol tractament de qualsevol malaltia. Les institucions públiques que cobreixen aquest servei estan dissenyades i enquadrades en el Pla Nacional Sobre Drogues (PNSD), que disposa de recursos per a l’atenció i el seguiment de persones amb addicció. El primer pas és acudir al metge de capçalera, que derivarà el pacient a la unitat de conductes addictives de la província corresponent. Allà faran una valoració del cas i proposaran un tractament que, depenent del diagnòstic, es derivarà a un centre de tractament ambulatori, una clínica de desintoxicació o una comunitat terapèutica.
La família
2 de 3
Té un paper essencial en la recuperació dels qui pateixen una addicció. El desgast emocional i psicològic del procés és de gran rellevància, i l’àrea que més se’n ressent és la de la comunicació. A més, la desinformació i la falta de coneixements per gestionar la situació eviten una ajuda efectiva en la persona afectada. Una bona aproximació és el coneixement de les normes i pautes proposades pel centre mèdic, així com una comunicació activa amb aquest per informar de les dificultats que es puguin anar imposant, sense intervenir en l’autonomia del pacient.
L'educació
3 de 3
Finalment, l'educació és l’eina de més poder en la prevenció d’aquest problema social, ja que el centre educatiu és el lloc on els joves passen la major part del dia, i l’ambient escolar proporciona un reflex i model de la conducta juvenil. L’ús de substàncies psicoactives pot manifestar-se a través del comportament estudiantil, com el baix rendiment o les absències injustificades, juntament amb comportaments antisocials o violents. A més, la col·laboració entre els centres educatius i les organitzacions d’assistència sanitària poden promoure una consciència activa.
