Per fi... Estem embarassades!
Cada parella o mare representa una història, una situació diferent i un desig. Aquest és el somni de la Núria i la Cristina que, després de mesos de cicles, per fi seran mares. “Ho repetiríem mil vegades”.
El Martí arribarà d’aquí a unes setmanes. Serà el millor regal per a la Núria i la Cristina, que es van conèixer fa deu anys. En fa set que conviuen i sempre han volgut ser mares. Segons dades de l’estudi “Familias homoparentales en España: integración social, necesidades y derechos” de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), el 2019, abans de la pandèmia, el 73% de les famílies homoparentals recorria a les tècniques de RA per tenir descendència. Fins fa uns anys, les parelles de dones se sotmetien a una inseminació artificial o fecundació in vitro. Actualment, la tècnica ROPA (recepció d’òvuls de parella) permet que totes dues dones participin en el procés reproductiu. Ara, gairebé un 10% de parelles opten per aquest sistema, segons l’informe.
La Cristina i la Núria en són una. “Quan vam decidir donar forma a la nostra idea bucòlica de ser mares, ens vam informar moltíssim, vam buscar assessorament als centres de famílies LGTBI i allà vam conèixer el mètode ROPA”, recorda la Cristina. Totes dues tenien molt clar que hi volien participar de forma activa i és una cosa que aquesta tècnica permet: una de les dones aporta els ovòcits (mare genètica) i l’altra dona gesta l’embrió a l’úter (mare gestacional). Tot i que la taxa d’èxit del mètode ROPA és una de les més altes en tractaments de reproducció, entre el 65-70%, està molt lligat amb l’edat i la reserva ovàrica de la dona donant. La Societat Espanyola de Fertilitat (SEF) assenyala que amb el pas del temps disminueix tant el nombre com la qualitat dels òvuls. Així, als 40 anys la probabilitat d’embaràs d’una dona és del 5% i als 30 anys és del 20%.
“Vam començar a mirar clíniques i poques setmanes més tard va arribar la pandèmia, així que vam haver de frenar el nostre projecte”, explica la Cristina. Elles encara no havien començat cap cicle, però l’efecte d’aquesta crisi en la natalitat serà devastador. La SEF remarca que la Covid-19 va obligar a cancel·lar més de 14.000 cicles de reproducció. Però un cop es pren la decisió de tenir un fill, la il·lusió ho supera tot. Així que un cop reobertes les clíniques de reproducció, com moltes altres famílies, la Núria i la Cristina van continuar visitant centres. Finalment, aquesta parella va optar per la clínica de reproducció Grávida “per l’empatia i el feeling que vam tenir amb l’equip mèdic”, argumenta la Núria. Per a elles, era vital que compartissin “valors familiars” i tenir una relació propera, ja que són tractaments llargs i complexos i no sempre se n’obtenen els resultats esperats.
Un camí llarg
El primer pas en el ROPA és fer una valoració preconcepcional que inclogui, entre d’altres, el recompte de fol·licles antrals –reserva ovàrica– per definir quin membre de la parella rebrà els embrions a l’úter. Cada dona viu el desig de ser mare d’una manera diferent. En el cas de la Cristina i la Núria va ser un procés molt natural. “Jo volia ser mare, però no em vaig imaginar mai embarassada”, explica la Cristina. En canvi, la Núria, des de petita, volia viure l’experiència de gestar el nadó. Per tant, van arribar a la consulta amb les expectatives resoltes. Tot i això, els seus cossos van dibuixar un primer escenari diferent. “L’opció que plantejàvem de donant i gestant no era la millor quant a possible embaràs, però la nostra doctora va empatitzar al 100% i ens va animar a provar-ho”, narra la Núria. En el cas de les parelles de dones, hi ha el doble de possibilitats respecte a les parelles heterosexuals, ja que hi ha dues dones que poden aportar òvuls.
"Quan vam decidir donar forma a la nostra idea de ser mares, ens vam informar molt i vam conèixer el mètode ROPA. Era perfecte perquè ens permetia a totes dues formar part activa de l’embaràs”
Finalment, van superar el primer sotrac. La Cristina iniciava la medicació per donar els òvuls. “Va ser el que m’esperava, em van avisar que podria tenir alts i baixos anímics”, recorda. Es va cuidar més que mai i creu que tot va servir “per respondre després tan bé al tractament”. La Cristina va passar d’unes opcions molt baixes de generar embrions a disposar-ne de molts i de gran qualitat. De fet, la parella va decidir congelar-ne alguns per si, en el futur, volen tornar a ser mares. I ho van fer en el millor moment. La Cristina té 30 anys i els experts recomanen vitrificar els òvuls abans dels 35 per garantir-ne més quantitat i més qualitat.
“L’espectre de la infertilitat és enorme, però saber quin era el problema dels nostres embarassos fallits ens va ajudar a mantenir les esperances”
Inici del procés
Paral·lelament, la Núria es preparava mèdicament per sincronitzar el seu cicle amb la Cristina. “Al cap de cinc dies de la punció, es va fer la transferència”, explica. Van ser dies de nervis, recompte d’ovòcits, trucades i analítiques. Tot semblava anar bé, però en arribar a la primera ecografia van patir una pèrdua gestacional. La primera. “Només s’havia format la bossa, però no hi havia embrió a dins”, descriu. Va ser un moment inesperat i dur que van reviure més tard. Al cap de dos mesos, ho van intentar per segona vegada. I el resultat va ser el mateix: analítica positiva però avortament. Quan una parella viu dues pèrdues, comencen les proves a la recerca de la causa. En el seu cas, va ser una petita infecció, endometritis. Es va solucionar amb medicació i la Cristina i la Núria es van preparar per a la tercera transferència. LaNúria assegura que “l’espectre de la infertilitat és enorme”, però que en aquesta darrera ocasió “com que sabíem quin havia estat el problema anterior, teníem moltes esperances”. I ja ho diu el refranyer: a la tercera va la vençuda. Embarassades!
Gestionar emocions
Aquests tractaments tenen una implicació emocional important. Moltes parelles necessiten assessorament i atenció psicològica. És un servei que les clíniques de reproducció tenen a la vostra disposició perquè el 41% de les pacients encara creu que és el principal aspecte a millorar d’un tractament de reproducció. Tot i així, el 96% de les dones que han recorregut a la RA la recomanaria, segons l’Enquesta Merck sobre els primers passos cap a la maternitat. La Cristina i la Núria també: “Tornaríem a viure això mil vegades”. Passar per cicles de reproducció pot generar estrès o angoixa i és important tenir cura de la parella. La Núria i la Cristina han sabut posar-se l’una en la pell de l’altra tots aquests mesos. Ara ja esperen el Martí, amb ganes de tenir-lo entre els braços i formar un nou equip de tres.
