Hipertensión

La sobrecàrrega de treball afecta el cor hipertens

La pressió arterial alta pot provocar malalties greus de cor si no es tracta a temps. Els cardiòlegs treballen en equip amb altres especialistes i amb les infermeres de la primària per fer el seguiment dels pacients.

La hipertensió provoca una sobrecàrrega de treball del cor que n’augmenta el gruix. El múscul hipertrofiat bombeja sang amb força, però es deteriora la seva relaxació de manera que no és capaç d’omplir-se de sang. És quan es produeix la insuficiència cardíaca. La falta de relaxació afecta l’aurícula esquerra, que es dilata i condueix a una arítmia que s’anomena fibril·lació auricular. La hipertensió arterial també és factor de risc cardiovascular perquè pot accelerar la formació d’aterosclerosi a les artèries, incloent-hi les coronàries, i afavorir l’aparició de cardiopatia isquèmica (angina de pit o infart de miocardi).

Ainhoa Torrens és cardiòloga del SCIAS - Hospital de Barcelona i assegura que molts dels pacients amb problemes d’hipertensió són tractats a l’atenció primària. “És important que vagin a l’especialista quan és una hipertensió que s’ha demostrat que té afectació en un òrgan diana, tenen un alt risc cardiovascular o és difícil de controlar amb la medicació”, explica. Perquè en una malaltia com la hipertensió, “és clau fer un bon seguiment”, tot i que també “és important fer una primera valoració del risc cardiovascular en el pacient”, reconeix. 

A la consulta

Quan un pacient amb hipertensió arriba a la consulta del cardiòleg, “el primer que fem és descartar el secundarisme, les hipertensions que no són primàries sinó provocades per una altra malaltia. I és important sobretot en pacients joves que arriben amb lesions en òrgans diana”, explica Torrens, que recorda que en tots els casos “acostumem a fer un estudi bàsic”. 

Per la doctora, “la hipertensió cal tractar-la des del principi, fer una valoració del risc inicial i proposar un protocol de tractament “. I en aquest tractament “hi ha hagut un canvi de mentalitat”, afirma. Abans es tractava amb un sol fàrmac, adequant la dosi a cada pacient. “Ara utilitzem una combinació de dos o tres fàrmacs. Perquè dels quatre o cinc que podem usar hi ha una sèrie de combinacions que ens donen avantatges afegits”. I s’intenta que aquestes combinacions es donin en una sola pastilla per garantir un millor compliment del tractament. “Quan li demanes al pacient que es prengui dues o tres pastilles, moltes vegades abandona”, reconeix la doctora.

Ainhoa Torrens també destaca la importància de portar un estil de vida sa. “Són una sèrie de mesures higienicodietètiques senzilles que si compliu  us poden ajudar a rebaixar la tensió i el risc cardiovascular en un 20%”, explica. Mesures com fer una dieta mediterrània baixa en sal i en greixos no saturats, baixar de pes i fer exercici. 

A més, “tots els pacients, a partir dels 40 anys en homes, s’haurien de mirar la tensió periòdicament”. 

Però en els casos en què ja la tinguin alta, la doctora recomana una revisió anual, perquè “potser amb mesures higienicodietètiques es pot controlar bé”. 

Un treball en equip

I qui ha de fer el seguiment? “Depèn del moment de la hipertensió i de la resposta del pacient al tractament”, afirma Torrens. “Crec que els metges de família, que estan en primera línia, tenen un paper importantíssim en les malalties cròniques. I no només els metges, també les infermeres”. Aquestes són les que estan en contacte amb el pacient d’una manera regular i “és molt important en casos d’hipertensió seure amb ell, explicar-li què significa una dieta sense sal, identificar els aliments que tenen sal amagada, recomanar altres formes de cuinar i receptes. També és clau explicar bé els problemes de salut que pot tenir si no segueix les pautes que li dones”.

No obstant això, en els casos de pacients “amb lesió secundària d’hipertensió, dificultats per controlar-la o amb una cardiopatia afegida, sí que hi intervé el cardiòleg, que també fa el seguiment”, recorda Torrens, per a qui el cardiòleg és una part important del tractament, però no l’única. “És un treball en equip, del metge de capçalera, l’internista, el nefròleg, les infermeres i, també, el cardiòleg”. • 

El pacient també hi participa

“Abans teníem una medicina molt paternalista, però ara crec que hem d’involucrar el pacient, sobretot en malalties cròniques com la hipertensió”, diu Torrens. “Si el pacient entén com són d’importants les mesures higièniques i dietètiques, si li explico per què hem de controlar la seva tensió, que hi ha un risc cardiovascular i que podem evitar moltes malalties, tindrà un nivell més alt d’adherència al tractament”, afegeix. “Quan els dono fàrmacs, també m’agrada explicar-los per què, quins avantatges tenen i quins són els efectes secundaris “. Involucrar el pacient “vol dir que aquest pacient tingui més control sobre la malaltia”, acaba Torrens.

Consulta tots els números de la revista

La era de la inteligencia artificial