El Dr. Josep Antoni Gutiérrez té una dilatada experiència com a especialista en medicina de l’esport. És expert en lesions esportives i, al llarg de la seva trajectòria, ha combinat la feina assistencial amb l’activitat investigadora. Actualment, és metge de la Secretària General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i és metge de la secció d’handbol del FC Barcelona.
“No hi ha eines capaces de substituir la feina ben orientada del metge i del fisioterapeuta”
Com definiria el paper de la medicina de l’esport?
És la medicina de capçalera de l’esportista. Això vol dir que aquesta especialitat està atenta a qualsevol problema que es generi per la pràctica esportiva o que impedeixi a una persona continuar-la fent.
Aleshores, a més de metge, es fa de coach, fins i tot d’amic?
Sí, el metge de confiança sempre ha fet més coses que no pas únicament l’aplicació de remeis o cures per a les malalties. Acompanyar el pacient ha estat i és, des de sempre, un dels nostres objectius.
Què distingeix ASSISPORTd’altres centres de medicina esportiva?
Sens dubte, la integració en un misespai de totes les disciplines que interactuen en la cura de la salut dels esportistes. Gràcies a aquest centre, podem solucionar qualsevol tipus de problemàtica relacionada amb la pràctica esportiva.
La relació d’Assitència Sanitària amb el FC Barcelona ha servit per millorar coneixements i també el centre ASSISPORT?
Efectivament. A ASSISPORT disposem de molts professionals que també treballen als serveis mèdics del FC Barcelona que, per complexitat i prestigi, avalen l’experiència d’aquests professionals. Ara poden oferir tots aquests coneixements a disposició dels associats d’Assistència Sanitària.
La seva vida professional va lligada a l’handbol. Un esport agressiu i de molt contacte. La figura d’un metge esportiu ha de ser indispensable en aquest tipus d’esports?
És evident que com més contacte personal té un esport, més possibilitats de lesió hi ha. Però les lesions les poden produir elements de l’esport, com ara la pilota, l’adversari o la raqueta; i també per aspectes propis de l’activitat. Aquí ens referim a caigudes, per exemple en l’esquí, que genera moltes –i greus– lesions i l’esportista no entra en contacte amb ningú.
Quines són les lesions esportives més freqüents?
Les lesions que més veiem més a les consultes són, sense dubtar-ho, les relacionades amb el turmell. D’altra banda, els problemes generats a la columna vertebral i les lesions musculotendinoses també tenen molta presència a les consultes.
I com es poden prevenir?
La millor prevenció passa sempre pel coneixement del nostre cos i veure com s’adapta a les necessitats i exigències de l’esport. Per tant, és fonamental una bona revisió prèvia a la pràctica esportiva i després d’un entrenament. Sense oblidar, és clar, una preparació adequada.
Fora del terreny professional, quines creu que són les lesions esportives més freqüents que tracten entre els socis d’Assistència Sanitària?
Principalment les lumbàlgies mecàniques i els problemes de genoll.
Com han millorat els tractaments en els darrers anys? En destaca algun gran progrés especialment?
En el camp de la medicina regenerativa s’han fet grans passos, sobretot, per endarrerir les conseqüències del desgast de les articulacions. Els àcids hialurònics, els factors de creixement i les cèl·lules mares són un gran avenç. Això sí, s’han de considerar teràpies de complement a una bona feina de rehabilitació funcional.
Els àcids hialurònics, els factors de creixement i les cèl·lules mares són un gran avenç dels darrers anys, però s’han de considerar teràpies de complement
Quines són les tècniques i els aparells tecnològics més nous amb què treballen?
La tecnologia és molt canviant i evolutiva en la vida i, per tant, també en la medicina. Actualment hi ha al mercat moltes eines que faciliten processos tant preventius com rehabilitadors en relació amb les lesions esportives. Tot i així, fins ara cap és capaç de substituir la feina ben orientada del metge i del fisioterapeuta per aconseguir una recuperació total després d’un problema de salut.
La relació entre el dopatge i l’esport ha estat sempre en el punt de mira. Segons la seva experiència en aquest camp, com es pot lluitar contra aquest binomi?
És una feina molt difícil, bàsicament per l’exigència cada cop més gran de la mateixa competició esportiva. Avui hi ha més partits, més curses i sempre amb la màxima intensitat. El dopatge és una xacra de la competició, però tampoc no és una pràctica actualment gaire estesa. Els mecanismes de control han funcionat, i funcionen correctament, sobretot des que es va separar dels organismes estatals i depèn de l’Agència Mundial Antidopatge, que és totalment independent.
Quins exercicis hauria de fer qualsevol persona que hagi de practicar activitats físiques per prevenir lesions?
Sempre els que us recomani el vostre metge de l’esport, fisioterapeuta especialitzat o preparador físic.
Finalment, parlem d’escalfaments i estiraments. Són clau i necessaris per a una bona pràctica esportiva? És millor fer-los abans o després?
L’escalfament és una pràctica obligatòria que cal fer sempre abans de qualsevol activitat esportiva. D’altra banda, els estiraments són la millor opció per acabar amb qualsevol sessió.
