Puc menjar de tot?
Les al·lèrgies provocades pels aliments són algunes de les més comunes. Els al·lèrgens més habituals són la llet, els ous, la fruita o la fruita seca. De fet, gairebé el 45% de les al·lèrgies a Espanya estan vinculades a les fruites i verdures. Quins efectes poden provocar les al·lèrgies alimentàries? Es pot patir una reacció al·lèrgica a un aliment només de tocar-lo?
Al món, prop de 520 milions de persones poden estar patint al·lèrgia als aliments. Segons l’Organització Mundial de l’Al·lèrgia, cap país ha reportat una disminució de les al·lèrgies alimentàries en els darrers 10 anys. A Espanya, dos milions de ciutadans pateixen algun tipus d’al·lèrgia alimentària, concretament al voltant del 8% dels menors de 14 anys i del 2-3% dels adults. M. Carmen García, al·lergòloga de l’Hospital HLA Universitari Moncloa, defineix una al·lèrgia alimentària com aquella reacció del sistema immunitari que passa poc després d’haver ingerit o estat mínimament en contacte amb un determinat aliment, fins i tot després d’haver-lo tocat o inhalat.
L’al·lèrgia alimentària, afegeix, varia segons l’edat del pacient. “En edat pediàtrica, els al·lergògens més comuns són la llet, els ous, el peix i la fruita seca. Als adults s’observa, principalment, en fruites, verdures i la fruita seca”, explica. Gairebé el 45% de les al·lèrgies al nostre país són causades per fruites i verdures. De fet, a Espanya, el préssec és una de les fruites a què els ciutadans són més sensibles.
Factors de risc
Algunes reaccions al·lèrgiques als aliments apareixen immediatament i altres triguen hores a aparèixer i provocar símptomes com dolor abdominal, nàusees, còlics i diarrea. La gravetat d’una reacció dependrà de múltiples factors relacionats tant amb l’al·lergen alimentari com amb la mateixa persona. Per això, García opina que “la intensitat de la reacció al·lèrgica és difícil de predir”. En molts casos, l’al·lèrgia és a causa d’una alteració genètica, però tot i així es pot prevenir.
El tractament més comú és evitar ingerir o tenir contacte amb l’aliment en qüestió, però més enllà d’aquesta precaució s’han identificat una sèrie de factors que, associats a la ingesta de l’aliment responsable, poden induir l’aparició d’una reacció al·lèrgica o agreujar-la. Entre aquests factors hi ha “fer exercici físic d’intensitat moderada o alta després d’ingerir l’aliment, el dejuni perllongat, la menstruació o la presa prèvia o simultània d’alcohol o medicaments antiinflamatoris”, comenta l’al·lergòloga de l’Hospital HLA Universitari Moncloa.
Finalment, moltes persones confonen una al·lèrgia alimentària amb una intolerància alimentària. La diferència principal entre totes dues és que la intolerància s’origina en el sistema digestiu, mentre que el sistema immunitari és el responsable principal d’una al·lèrgia.
