Quan començaran a baixar les temperatures definitivament?
Juntament amb esdeveniments climàtics extrems, els estius que han de venir començaran abans i s’acabaran més tard, escurçant les estacions temperades fins a pràcticament fer-les desaparèixer.
L’estiu del 2024 ha estat el més calorós des que es tenen registres. Aquesta afirmació és la que es desprèn dels resultats que ha proporcionat l’Institut Goddard per a Estudis Espacials (GISS) de la NASA, que demostren que els mesos de juny, juliol i agost del 2024 han estat 0,1 ºC per sobre de la mitjana des que se’n tenen registres a tot el planeta. Alhora, la situació a Espanya ha estat similar, amb l’agost més càlid des que se’n tenen dades, arribant a una temperatura mitjana de 25 ºC i superant així el màxim històric de 24,3 ºC del mateix mes, el 2023, i situant-se 2 ºC per sobre de la mitjana històrica, tal com ha confirmat l’AEMET.
Aquesta situació confirma la tendència cap a estius més càlids de la qual les agències meteorològiques principals ens han estat avisant. Si revisem la tendència els últims deu anys, veiem com des del 2014 ha augmentat la temperatura mitjana estival 2,1 ºC. Segons les dades que ofereix l’AEMET, la tendència cap a estius més càlids i extrems sembla la més plausible. A més, alerten, l’arribada de temperatures anòmalament altes tant el mes de maig com els de setembre i octubre ens fan veure que no només farà més calor, sinó que ho farà durant més temps.
El Mediterrani, en risc
Davant d’aquesta situació, la Unió Europea ha identificat el Mediterrani com una de les regions més vulnerables al canvi climàtic, i ha definit un conjunt de prioritats i accions per mitigar-ne els efectes. Segons el Marc sobre clima i energia per al 2030, la UE vol reduir les emissions netes de gasos amb efecte d’hivernacle almenys un 55% el 2030, en comparació amb els nivells del 1990, amb l’objectiu d’assolir la neutralitat climàtica el 2050.
Per aquest motiu, el Comissionat Europeu per al Mediterrani ha determinat com a prioritats principals l’adaptació al canvi climàtic, desenvolupant plans de protecció de costes i d’adaptació de les infraestructures a episodis climàtics extrems, i la transició energètica cap a un model més eficient, per a la qual cosa s’han fet nombroses inversions en tecnologia i programes d’instal·lació de generadors elèctrics a partir de fonts renovables. A més, han impulsat iniciatives que no busquen només mitigar els efectes del canvi climàtic, sinó també preparar la regió per a un futur en el qual els estius llargs i calorosos siguin la norma.
Entre aquestes iniciatives, hi ha el foment de les energies renovables, especialment en regions vulnerables; la protecció dels ecosistemes marins i costaners, incloent-hi una vigilància especial de les praderies de posidònia i els esculls de corall, imprescindibles per al funcionament normal dels hàbitats marins; una nova planificació urbana i gestió de l’aigua, amb més zones verdes i infraestructures que serveixin de refugi climàtic, així com la modernització de sistemes de reg i la reutilització de l’aigua davant de possibles períodes d’escassetat, i l’impuls a un turisme sostenible, reduint l’impacte ambiental i els residus que genera aquesta activitat.
Amb tot, l’aplicació i la resolució d’aquestes mesures només es pot fer efectiva mitjançant un compromís clar i una millora de la cooperació regional i internacional. Si volem pal·liar els efectes d’un augment segur de les temperatures, no podem perdre el temps.
