Confiem cada vegada més en la sanitat privada

Ens preocupa, i molt, la salut. La pandèmia ha accelerat la contractació d’assegurances de salut privades. Les pòlisses van créixer un 8% entre finals del 2019 i el desembre del 2021, la qual cosa vol dir que prop d’1,3 milions de persones van apostar per la sanitat privada, segons es desprèn de l’últim informe d’ICEA, “L’assegurancça de salut el desembre del 2021”.

En aquests dos anys, el sector ha afrontat enormes reptes com l’atenció a les persones amb covid-19 tot i que algunes pòlisses excloïen les pandèmies, fet que ha contribuït a posicionar-se com un bon aliat per als ciutadans i n’ha afavorit encara més la contractació. També s’han accelerat tendències derivades de la digitalització i les noves tecnologies: les asseguradores han apostat per la telemedicina com una proposta diferenciadora i s’han fet més contractacions en línia.

La crisi del coronavirus ha alterat els hàbits de vida dels assegurats i la cura de la salut ha passat a situar-se a tot el planeta com una de les preocupacions més rellevants

Les assegurances de salut privades han experimentat un augment constant en les últimes dècades i avui un de cada quatre ciutadans en té una. Segons l’estudi “Assegurances i fons de pensions” del Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital, al tancament del 2020 operaven en el ram de salut 93 entitats asseguradores que van tancar l’exercici amb un volum de facturació de 9.255 milions d’euros. L’informe destaca l’augment del 4,41% de primes respecte al 2019 i l’atribueix a la pandèmia, però també a “la predisposició més gran dels consumidors a estar cada vegada més coberts i protegits en aspectes de salut”. A més, segons ICEA, la falta d’accés a l’atenció primària que es va produir el 2021 a causa de la pandèmia, sumat a l’augment de les llistes d’espera, han convençut la ciutadania de la necessitat de contractar assegurances privades de salut. En aquests moments, als hospitals privats ja es fan el 37% de les intervencions quirúrgiques, es veuen el 30% d’urgències i s’atenen el 26% de les consultes de la sanitat espanyola. A més, el sector ocupa actualment 360.000 professionals, a 458 hospitals, que representen el 58% del total disponible al país i té el 32% dels llits.

Un altre motiu del creixement d’aquest tipus d’assegurances ha estat la iniciativa de les entitats asseguradores per protegir els professionals sanitaris i les residències que treballaven en la lluita directa contra la covid-19, creant un fons solidari per donar-los cobertura. També ha augmentat la contractació de plans col·lectius per part d’empreses petites i mitjanes, un fet poc habitual fins ara en el cas de les pimes, que s’han adonat que oferir als empleats una pòlissa de salut és una bona manera de fidelització i una eina per retenir talent. Així ho constata un estudi de la plataforma digital Cobee, que revela que el 62% dels empleats manifesta la seva preferència perquè disposa d’una pòlissa que li proporcioni cobertura sanitària.

Més estalvi

Tant és així que l’assegurança privada ja representa el 7% de les prestacions totals de salut. Amb dades del 2019, la patronal UNESPA calcula que el sistema públic suposa aproximadament el 71% de la despesa total en salut, i a això cal sumar-hi un 22% que assumeixen les famílies per prestacions que no estan cobertes per la sanitat pública, com les ulleres , per exemple. A més, segons el document  “Sanitat privada, aportant valor: Anàlisi de situació 2021”, elaborat per l’Institut per al Desenvolupament i Integració de la Sanitat, de la Fundació Idis, es calcula que l’estalvi generat per l’assegurança privada rondaria els 506 euros, si s’utilitza la sanitat pública i la privada, i 1.368 euros any, en cas que el pacient utilitzi només la sanitat privada.

Els autors de l’informe del Ministeri d’Afers Econòmics i Transformación Digital asseguren en l’estudi que “la crisi del coronavirus ha alterat els hàbits de vida dels assegurats en molts aspectes i la cura de la salut ha passat a situar-se a tot el planeta com una de les preocupacions més rellevants”. A més, les mesures de distanciament social han implicat per a les empreses d’assegurances de salut la instauració de noves mesures i la recerca de solucions digitals per continuar prestant els serveis sanitaris a través de noves eines com la videoconsulta i la telemedicina”. De fet, els experts asseguren que la pandèmia ha estat un “veritable catalitzador per a la telemedicina”, i les empreses de l’ecosistema sanitari han posat el focus “més que mai en la transformació del model de negoci cap a un de més orientat a la salut preventiva i més eficient a través de la tecnologia”. Abans de la pandèmia ja hi havia asseguradores que oferien assegurances digitals, però no ha estat fins al 2020 i el 2021 que s’han normalitzat a la societat.

Per províncies

Madrid i Barcelona són les províncies que lideren la contractació d’assegurances privades, seguides de València, Sevilla i Màlaga, segons les dades de l’informe “L’assegurança de salut l’any 2020”, d’UNESPA. Per edats, les persones de 41 a 50 anys són les que tenen més assegurances de salut, un 21,38% del total.

Comparats amb Europa, Espanya segueix al tram mitjà de la llista quant a adopció d’assegurances privades, segons dades d’Eurostat. Concretament, ocupa el lloc número 15 després de Xipre i abans de la República Txeca, però força lluny de països on aquestes cobertures estan molt generalitzades, com els Països Baixos, Bèlgica, Eslovènia i França, amb taxes superiors al 75%.

Tipus d’assegurances

D’assistència sanitària. A canvi del pagament de l’import de l’assegurança, faciliten accés a un conjunt tancat de serveis sanitaris sense cap cost que el mateix pagament, segons la patronal UNESPA.

De reemborsament de despeses mèdiques. Inclouen la possibilitat que l’assegurat faci ús del servei sanitari que esculli i, aleshores, l’assegurador li reemborsi un percentatge d’aquest pagament.

De subsidis. Indemnitza l’assegurat en cas que hagi d’estar de baixa per malaltia, hospitalització o una causa relacionada amb la salut.