Els medicaments que van canviar el món
Des dels primers remeis de curanderos i botànics de les cultures primitives a la síntesi al laboratori d’anticossos monoclonals, la farmacologia ha experimentat una evolució espectacular que ha servit per salvar milions de vides.
Els avenços de la ciència han permès progressar en el disseny de fàrmacs cada cop més precisos, l’eficàcia dels quals es comprova en rigoroses anàlisis clíniques. Però no sempre ha estat així. Hi va haver temps pretèrits en què fins i tot els ciutadans més cultes mostraven el seu recel cap als productes que els professionals de la salut dispensaven als pacients. En la seva interessant Historia de los medicamentos, Alfredo Jácome Roca recull les paraules que va pronunciar el filòsof Voltaire quan es va assabentar que un nebot seu volia estudiar medicina: “Desgraciat, com t’atreveixes a estudiar un art que consisteix a administrar verins que no coneixes a organismes que encara coneixes menys!”.
No obstant això, els primers passos que van donar els sanadors de les cultures primitives, els botànics, els primers metges i farmacèutics o fins i tot els alquimistes van ser indispensables per establir les bases de la futura investigació científica. Així, per exemple, al segle XVII la quina ja s’utilitzava per al tractament de les febres en general i la malària en particular. Finalment, el 1820 Joseph Caventou i Pierre Pelletier van aconseguir aïllar la quinina, un alcaloide natural que va servir per tractar la malària fins que el van substituir altres medicaments sintètics més eficaços.
La farmacologia a través del temps
Durant segles, el dolor es va combatre amb la morfina, una droga opiàcia els antecedents de la qual poden ser el cascall o el làudan. Alhora, l’origen de l’ús d’un analgèsic antipirètic i antiinflamatori tan popular com l’aspirina es remunta als antics egipcis, que ja havien descobert les propietats medicinals de l’escorça del salze blanc. Però, de fet, va ser a finals del segle XIX quan va aconseguir sintetitzar-se l’àcid acetilsalicílic que acabarien comercialitzant els laboratoris Bayer.
Un altre dels passos més significatius va ser el descobriment, el 1921, de la insulina, l’hormona que juga un paper determinant en la regulació dels nivells de glucosa del cos, per part dels científics canadencs Frederick Banting i Charles Best. Gràcies a ells, avui dia milions de persones poden controlar la diabetis i evitar múltiples complicacions greus.
Atès que resultaria impossible abordar amb deteniment totes les fites que ha aconseguit la farmacologia des de llavors, ens limitarem a repassar alguns grans moments transformadors. El 1928, Alexander Fleming va descobrir la penicil·lina, que serviria per tractar infeccions bacterianes i per desenvolupar altres antibiòtics. Gairebé trenta anys després, concretament el 1955, es va donar a conèixer la vacuna contra la poliomielitis, desenvolupada per Jonas Salk. Aquest mateix any es va posar a la venda a Nord-amèrica el paracetamol, un fàrmac amb propietats analgèsiques i antipirètiques que passaria a formar part, pràcticament, de la nostra vida quotidiana
