L’accés universal als fàrmacs
Durant dècades, la disponibilitat dels fàrmacs ha estat limitada a certs països, una situació que ha millorat notablement gràcies a iniciatives com la creació de la Llista de Medicaments Essencials de l’OMS.
Al llarg del temps, els tractaments de salut i els fàrmacs depenien, en moltes societats, dels mitjans econòmics i la classe social. Avui, per sort, cada cop més sistemes sanitaris al món garanteixen la universalitat en l’accés als anomenats medicaments essencials. Tal com informa l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquests fàrmacs són els encarregats de tractar les necessitats prioritàries en matèria d’atenció de la salut de la població. Per això han d’estar disponibles en tot moment, ser assequibles i tenir una qualitat garantida.
Des del 1977, l’OMS publica, cada dos anys, una llista de medicaments essencials. La primera incloïa uns 200 fàrmacs. L’última, publicada el 2023, n’inclou més de 500 (entre aquests, 361 per a infants). La finalitat és orientar els països a l’hora d’elaborar i actualitzar els seus llistats nacionals. Actualment, 150 països a tot el món disposen d’aquesta mena de documents basats en el model de l’OMS.
Tal com expliquen Fernando Antezana i Xavier Seuba a l’assaig Medicamentos esenciales: Historia de un desafío, després de la immunització i la promoció d’hàbits saludables, les llistes d’aquesta mena de fàrmacs fonamentals ha estat una de les mesures més eficaces per millorar la salut pública. Al mateix temps, aquesta política basada a establir uns criteris sobre quins fàrmacs són imprescindibles neix, en part, com a resposta a la sobreabundància de productes que podem trobar al mercat, en molts casos simples denominacions comercials de medicaments pràcticament iguals els uns als altres.
Sigui com sigui, el nombre de fàrmacs patentats que figuren a la llista model ha augmentat amb els anys, i ha passat de 17 sobre un total de 319 (5%) el 2003 a 82 sobre un total de 502 (16%) el 2023.
En resposta a l’amenaça cada vegada més gran que planteja la resistència als antibiòtics, la guia de l’OMS va introduir la classificació AWaRe d’aquests fàrmacs (access, watch i reserve; és a dir, ‘accés’, ‘precaució’ i ‘reserva’), que orienta sobre l’ús empíric d’antibiòtics essencials per a més de 30 infeccions clíniques en entorns comunitaris i hospitalaris.
Aquesta classificació ha estat la base d’unes directrius més àmplies sobre la prescripció i consum dels antibiòtics, cosa que ha contribuït a optimitzar el seu ús.
La lluita per la universalitat dels fàrmacs continua
Tot i els avenços, encara persisteixen diverses dificultats per accedir als fàrmacs fonamentals. La disponibilitat i l’assequibilitat són alguns dels problemes més destacats. Els tractaments contra el càncer i altres malalties no transmissibles tenen un cost elevat que pot arribar a posar en un destret els sistemes de salut.
Segons les dades de l’Observatori Mundial de la Salut corresponents al període 2010-2019, els medicaments representen entre el 20% i el 60% de la despesa en salut dels països en desenvolupament. Gairebé un 90% d’aquesta població ha d’adquirir-los abonant-ne el cost, cosa que provoca que es converteixin en la despesa principal de les famílies després de l’alimentació.
En vista d’això, l’OMS recomana introduir o enfortir polítiques “que redueixin la despesa de la pròpia butxaca en medicaments i tecnologies de la salut”. També anima a desenvolupar polítiques que assegurin el manteniment de reserves suficients de productes essencials millorant estructures en l’adquisició i la cadena de subministrament; una qüestió que es revela essencial en situacions de crisi sanitària global, com la que vam viure amb la irrupció de la pandèmia de la covid-19.
