Ètica per a l’atenció sanitària del segle XXI
La pandèmia ha demostrat les febleses del sistema que s’hauran d’analitzar des de l’ètica per actualitzar nocions com equitat, solidaritat i la pertinència d’algunes tècniques.
R
àpid, sense gairebé informació i utilitzant fàrmacs que s’han mostrat ineficaços com el Remdesivir. Així va ser la primera onada de la pandèmia provocada per la Covid-19 per al personal sanitari.
Un any després i en plena tercera onada, hi ha tres vacunes aprovades i es coneixen els protocols que cal seguir i el tractament bàsic de la malaltia. Però les UCI segueixen plenes i els sanitaris, esgotats. La pandèmia no ha deixat ni respirar l’ètica dels professionals i ha generat interrogants que s’han de posar sobre la taula. Aquestes són algunes de les conclusions del XIII Seminari Internacional de Biomedicina, Ètica i Drets Humans que va organitzar ASISA junt amb la UCM el novembre del 2020 a la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i en el qual va participar el doctor Fernando Bandrés, catedràtic de la Facultat de Medicina d’aquesta universitat. Bandrés hi va afegir un altre repte: el de la tecnologització.
“Les normes ens diuen el que hem de fer i l’ètica, el que hauríem de fer”, explica. “I la pandèmia ens ha ensenyat que hem de resoldre qüestions com la presa de decisions, recuperar i actualitzar la noció d’equitat o el concepte de solidaritat, també el de pertinència a l’hora d’aplicar algunes tècniques”.
Febleces i amenaces
Pel doctor, “la pandèmia ens ha de permetre detectar les debilitats que s’han plantejat en el sistema sanitari, perquè ha quedat demostrat que tenim menys habilitat i capacitat de la que crèiem”. I per aquest motiu, “s’ha de fer una anàlisi crítica en termes de necessitat i fortaleses de sistema, també de les amenaces. Perquè l’atenció sanitària no serà igual abans de la pandèmia que després”, assegura.
El problema, per Bandrés, és qui liderarà aquest canvi. “Una de les característiques de l’ètica és promoure un lideratge científic, entenent científic com aquell que produeix saber, el comparteix i estimula els altres”, afirma mentre defensa que tenim una crisi de lideratge científic, tecnològic i tecnocientífic. “La pandèmia ha fet aflorar el millor i el pitjor de nosaltres com a societat i és el moment d’unir ètica, legislació i política per pensar de manera reflexiva”. I “l’ètica és de gran ajuda quan s’han de prendre decisions sobre com ha de ser l’atenció sanitària al segle XXI”.
El doctor recorda que, l’agost del 2020, la revista The Lancet va publicar un article de prestigiosos científics i pensadors espanyols que alertaven de la necessitat d’aparcar les ideologies i analitzar el que ha passat des de l’ètica, la ciència i la política, amb criteris honestos i sense interessos. “Hem de veure quin tipus d’informació hem donat a la ciutadania i com, estudiar què ha passat amb el personal sanitari, que està en fase d’esgotament. S’han plantejat conflictes ètics en la presa de decisions a les UCI, les urgències, en l’assignació fàrmacs. I això passa factura des d’un punt de vista moral”.
Una llarga trajectòria professional
Fernando Bandrés és catedràtic de Biomedicina per la Universitat Europea i professor titular de Medicina Legal i Toxicologia a la Facultat de Medicina de Universitat Complutense de Madrid (UCM). Dirigeix la Càtedra E. Complutense de Diagnòstic i Innovació, Roche-UCM, i l’Aula d’Estudis Avançats de la Fundació Tejerina. Presideix el Comitè Científic i Organitzador del Seminari Internacional i Interuniversitari de Biomedicina i Drets Humans que se celebra anualment des de l’any 2004, amb la participació d’institucions i universitats tant públiques com privades. El doctor Bandrés també és membre del Comitè de Bioètica i Dret Sanitari d’ASISA i ha estat degà de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Europea de Madrid.
