La medicina privada com a alternativa al col·lapsi del sistema públic

Entre el 2018 i el 2021, els professionals de la sanitat privada van augmentar un 7%. Si no es reverteix aquesta situació, la proporció de professionals i pacients que optaran per la sanitat privada creixerà al llarg dels anys vinents. Aquest cas s’observa especialment en el sector de la salut mental, on les consultes de psicologia privada han augmentat exponencialment davant de la impossibilitat d’accedir en un temps raonable a les públiques.
 

El sector salut, un dels més demandats

Més enllà de les dades estadístiques que recull l’INE, no hi ha un registre de metges a Espanya, una demanda que fa anys que reclamen col·legis i associacions de professionals sanitaris. Davant d’aquest escenari, una altra font que ofereix informació sobre les tendències del sector és l’oferta de places de Formació Sanitària Especialitzada (FSE), que dona accés a la residència en diverses especialitats de ciències de la salut (biologia, bioquímica, infermeria, farmàcia, física, medicina, psicologia i química).

El curs 2022-2023 es van oferir un total d’11.171 places de FSE, entre les quals hi havia 8.550 places de medicina, 1.961 d’infermeria i 308 de farmàcia, entre altres especialitats. En còmputs globals, es van augmentar un 5% el nombre de places respecte de l’any anterior i un 39% més que cinc anys enrere.

Pel que fa als estudis universitaris, salut és la branca més sol·licitada pels estudiants. Segons l’informe CYD 2021/2022, durant el curs 2021-2022 hi havia cinc sol·licitants per cada plaça en aquest àmbit, arribant a ser de 12,7 demandants per plaça en medicina. Si observem el perfil dels universitaris de les disciplines sanitàries, destaca el seu alt nivell de coneixements (en general, han de superar notes de tall elevades per accedir als estudis) i la bona preparació en competències específiques. L’exigència del sector (tant per densitat dels coneixements com per la dedicació en hores que requereix) fa que no totes les famílies puguin assumir els costos d’aquesta formació perllongada.

En aquest sentit, el programa de beques d’Assistència Sanitària, destinat a alumnes de tercer cicle de les universitats catalanes i que cobreix fins a un 50% de l’import de la matrícula, tracta de democratitzar l’accés a la professió. Aquest és un dels pocs programes d’ajuts a l’estudi de l’àmbit de la salut consolidat i finançat íntegrament per una institució privada a tot el país. Des que es va crear, el 2008, s’han rebut 3.758 sol·licituds, s’han lliurat 434 beques i s’han adjudicat prop de 410.000 euros.

La formació i la tecnologia com a aspectes clau

Segons l’informe El canvi inevitable: anticipant un nou escenari per a la professió mèdica, que signa la consultora Luzán Cinco, la universitat té un paper fonamental en el desenvolupament de la medicina del futur, ja que cal operar un canvi en els plans d’estudi en què es reforcen i s’amplien matèries relacionades amb l’estadística, la computació, l’humanisme o la bioètica. Seran imprescindibles coneixements bàsics en àrees com ara la genètica, la proteòmica, la biòmica o la informàtica. Per això els sanitaris hauran de formar-se en aquestes noves competències, que aniran incorporant-se necessàriament als programes docents. 

També seran clau les capacitats d’interacció amb altres professionals: treball en equip, comunicació i dots de lideratge, ja que el contacte amb altres professionals serà molt més habitual: físics, enginyers, biòlegs, informàtics… Tots hauran d’adquirir llenguatges i competències per entendre’s.

Sens dubte la tecnologia, que ha anat conquerint espais a tots els àmbits de la societat, serà protagonista de la sanitat del futur. L’aplicació d’avenços tecnològics permetrà al metge del futur gestionar millor la informació i ser més pràctic. Per això, la capacitat d’adaptació serà clau per dominar les possibilitats de la intel·ligència artificial, els dispositius portàtils, la medicina de precisió i l’atenció virtual. 

En aquesta línia, el neuròleg, empresari i divulgador Ignacio Hernández Medrano, considera que: “La informació mèdica s’està acumulant ràpidament, cada cop generem més informació mèdica i hem creat una cosa que podem anomenar inflació del coneixement. Generem més del que podem absorbir.” Medrano és un dels fundadors de Savana, una companyia que utilitza tecnologia, intel·ligència artificial i big data per aprofitar la informació de les històries clíniques i posar-la a disposició de metges i investigadors. “La salut digital que avui sembla tan innovadora es democratitzarà enormement, elevarem els estàndards de salut molt més del que els experts som capaços d’anticipar”.

Tot i això, segons el neuròleg no tot serà positiu: “Tot plegat tindrà un cost: l’estrès. Estarem molt pendents de la nostra salut, de les nostres malalties, de les nostres constants vitals, tal com avui estem enganxats al mòbil. Crec que ve l’era dels hipocondríacs”.

Cap a on ens dirigim?

Sens dubte la tendència demostra un avenç cap a una societat més ràpida, inesgotable i estressant, un entorn idoni pel creixement de l’estrès, l’ansietat o el burnout en què tant el metge com el pacient hauran d’aprendre a protegir i cuidar tant la seva salut física com sobretot la mental. Medrano explica que “el que canviarà ara és que, en aplicar algorismes molt potents, en certa manera et podràs anticipar a l’ocurrència de la malaltia. En aquest model predictiu, quan alguna cosa canviï al teu organisme, encara que tu no ho hagis notat, això quedarà registrat i es podrà actuar en conseqüència”.

L’altre concepte que apunta Medrano és el de la personalització: “Cadascú té un genoma, un conjunt de gens, i un microbioma, un conjunt de bacteris, que viuen en nosaltres. Tot això condiciona la nostra resposta a l’ambient o fins i tot als fàrmacs. En el futur podrem aplicar una medicina de precisió, individualitzada a les necessitats de cada pacient. Ja no receptarem paracetamol a tots a qui els faci mal el cap, sinó un medicament concret i personalitzat a la història i les necessitats de cada pacient. I això no és un somni, ja està passant en algunes disciplines, i la resta hi anirem al darrere els pròxims anys.”