La calidad del aire, peligro silencioso

La qualitat de l’aire, perill silenciós

L’escalfament global afecta plantes i animals. Ja s’han detectat canvis en la floració d’algunes espècies a causa d’un augment de les temperatures a l’hivern. Això fa que s’allargui la seva estació pol·línica de manera que les persones afectades de pol·linosi o al·lèrgia al pol·len s’exposen a períodes més llargs. A més, un augment del CO2 atmosfèric afavoreix l’activitat biològica de les plantes i la fotosíntesi, i això també comporta un augment en el contingut de pol·len a l’atmosfera. L’al·lèrgia al pol·len afecta a Espanya aproximadament el15% de la població, i aquest percentatge s’incrementa fins a un 30% entre els joves, segons dades del Ministeri de Sanitat. Aquesta situació també pot agreujar altres malalties al·lèrgiques, com l’asma, la rinitis, les conjuntivitis al·lèrgiques o diversos tipus de dermatitis, especialment a les zones urbanes.

Però la contaminació atmosfèrica urbana segueix sent el problema ambiental per a la salut més important del món. L’Organització Mundial de la Salut ha calculat recentment que 3,7 milions de morts anuals al món poden ser atribuïbles a la contaminació atmosfèrica i l’Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer va classificar el 2013 la contaminació de l’aire exterior com a cancerígena. La contaminació augmenta el risc de patir malalties respiratòries agudes, com la pneumònia, i cròniques, com el càncer de pulmó i les malalties cardiovasculars. Les persones més sensibles a la contaminació són les que tenen trastorns respiratoris crònics (EPOC; bronquitis crònica, asma…), malalties cardiovasculars i diabetis, ja que la contaminació atmosfèrica pot agreujar els efectes d’aquestes malalties. També els nens, perquè el seu sistema respiratori no està desenvolupat completament i respiren més aire per unitat de pes que els adults.

 

Efectes en l’aigua i en l’alimentació

Efectos en el aguaLes altes temperatures poden escalfar l’aigua d’embassaments i llacs i afavorir la proliferació de cianobacteris (algues), que podrien ser un risc per a la salut per la seva capacitat tòxica per a l’ésser humà. En el cas de mars i oceans, l’escalfament provoca la migració d’espècies, la presència de meduses i cianobacteris i un augment de les intoxicacions alimentàries per marisc i peixos d’escull. 

La quantitat i la qualitat de l’aigua també pot afectar la producció agrícola i augmentar el risc de malalties de transmissió alimentària, així com desnutrició i malnutrició. L’agricultura s’ocupa del 70% de l’aigua que s’extreu al món i, a escala mundial, més de 330 milions d’hectàrees tenen instal·lacions de reg. L’agricultura de regadiu representa el 20% del total de la superfície conreada i aporta el 40% de la producció total d’aliments a tot el món. 

Malalties de transmissió vectorial

Paràsits, bacteris i virus transmeten les anomenades malalties de transmissió vectorial. La seva supervivència varia en funció de la humitat i la temperatura, sobretot, però també segons l’altitud sobre el nivell del mar, el vent i la durada del dia. L’escalfament climàtic ha significat un increment de malalties produïdes per aquests vectors, com el paludisme, el dengue o la leishmaniosi. El paludisme es transmet a l’ésser humà per la picada de mosquits infectats del gènere Anopheles. Va ser endèmic a Europa, però es va erradicar als anys setanta. Els experts consideren improbable la seva reintroducció al continent tot i l’augment de les temperatures.

La leishmaniosi és una altra malaltia transmesa per la picada de mosquits flebòtoms. Està present a Europa i és endèmica a Espanya. Més d’un 50% dels gossos infectats són portadors asimptomàtics i poden ser capaços de transmetre el paràsit als mosquits, especialment en zones rurals i residencials. La leishmaniosi es considera una malaltia associada al canvi climàtic i fa poc s’han elaborat mapes de risc, segons els escenaris possibles de canvi climàtic.El dengue és una malaltia fonamentalment urbana, causada pel virus del dengue i transmesa per la picada de mosquit de l’espècie Aedes. L’Organització Mundial de la Salut calcula que es produeixen cada any entre 50 i 100 milions d’infeccions per dengue al món. A Europa, el 2010 es van diagnosticar els dos primers casos de dengue autòctons a França i un cas d’un turista alemany procedent de Croàcia, i el brot registrat a Madeira entre el 2012 i el 2013. Espanya també va detectar la presència del mosquit que transmet el dengue, a Catalunya.

Farmacologia i medicina

"Drogues" a la carta

L’ús de medicaments ha revolucionat la medicina moderna millorant la qualitat de vida de milions de persones. Però l’accés massiu a aquestes substàncies és una arma de doble tall.

Farmacología y medicina

L’accés universal als fàrmacs

Durant dècades, la disponibilitat dels fàrmacs ha estat limitada a certs països, una situació que ha millorat notablement gràcies a iniciatives com la creació de la Llista de Medicaments Essencials…

Noves Tecnologies

Medicina ‘tech’

La irrupció de les noves tecnologies que la crisi de la Covid ha accelerat transformarà radicalment la medicina del futur per fer-la més preventiva i personalitzada.