Essaouira, el Marroc més relaxant

El xivarri de les gavines com a soroll de fons i un potent vent alisi que revitalitza i que porta amb ell olors de peix a la brasa, salnitre i espècies és el comitè de benvinguda que sol rebre el viatger que arriba a Essaouira. I de viatgers n’ha rebut sempre molts, la que fou Mogador per als portuguesos, que era a la ruta de les caravanes de mercaders carregades de sal i marfil —o esclaus— que anaven cap a terres europees des de Tombuctú. Molt menys benvingudes eren altres visites com les de pirates i corsaris, que van obligar els habitants a fortificar la ciutat.  

Una escapada a prop de Marrakech

Des de fa mig segle, són pintors, escultors, músics, surfers i escriptors arribats de tot el món —amb un fort predomini de francesos i belgues— els qui s’han refugiat en aquesta ciutat que és a la vegada rellevant port pesquer, i centre artesanal i turístic. Onades per surfejar, inspiració, o potser a ells mateixos: a Essaouira cadascú hi busca alguna cosa. Molts visitants hi arriben només per passar-hi un dia d’excursió, procedents de la veïna Marràqueix, a 173 km; la glopada d’aire fresc que suposa la ciutat, portuària i relaxada, venint de la frenètica Ciutat Vermella fa que més d’un es penedexi de no fer-hi nit. 

Una jornada rodona pot començar despertant en un dels molts riads amb encant i agafant energies amb un deliciós esmorzar al pati o a la terrassa amb creps amb mel i formatge local, pa berber, dàtils... i, sobretot, un dels fresquíssims sucs de taronja que es poden prendre aquí. El millor és oblidar el mapa —per no dir el cotxe, que aquí només fa nosa—, i llançar-se a recórrer la medina, patrimoni de la humanitat per la Unesco des de 2001 i envoltada d’imponents portes de pedra (babs).   

Un barri vell ple d’artistes

Recorrent els carrerons plens de quadres de colors cridaners en què predomina l’estil fauvista, que contrasten amb els blancs i blaus i les portes amb relleus de les cases del barri vell, el viatger trobarà un munt de galeries d’art, perquè a la ciutat hi viuen importants escultors i pintors del país, i molts d’ells exposen al carrer. 

Per tot  arreu també transiten carretes tirades per mules avançant entre la gent.  Al migdia, el millor és anar al port per degustar peix a la planxa o fregit, que cuinaran davant vostre entre fumarades i davant dels ulls atents de desenes de gats i gavines, a l’aguait d’arreplegar alguna peça. Per pocs euros pots atipar-te de peix, i trobar-te amb l’agradable sorpresa que els venedors són força menys insistents que a Marràqueix.  A les amples platges plenes de surfers, es pot dedicar la tarda a un passeig en dromedari, o bé embarcar-se en un bot per descobrir la ciutat des del mar rodejant les illes Purpúries, on hi ha una reserva ornitològica amb gavines i falcons d’Elionor, que es poden veure d’abril a octubre.

I moltes altres activitats 

Si prefereixes sortir de la ciutat, es poden fer rutes en quad per les dunes dels voltants, o bé apuntar-se a una excursió a les vinyes de Val d’Argan per fer un tast de la dotzena de vins que s’hi produeixen i fins i tot recórrer les vinyes a cavall i  gaudir en algun dels cellers d’un àpat tradicional marroquí. Al final del dia, les altures de la muralla són un bon lloc des d’on gaudir dels colors del vespre.  

La Sqala du Port, a més de les vistes a l’interior, guarda antics canons de bronze que històricament van protegir la ciutat. Si es vol dedicar un temps a les compres, els vins rosats i blancs són una de les especialitats més cobejades de la ciutat. També destaquen l’oli d’argània, l’orfebreria de plata, amb peces que combinen nacre, os i eben, i catifes de dibuixos intrigants amb un vermell intens de fons. I, si et canses després de tant xafardejar per les botigues, pots escollir entre un munt de locals on prendre un te tot escoltant música gnawa, gaudir d’espectacles a càrrec dels creatius artistes locals o regalar-te un banquet inoblidable a base de marisc.