Obesitat, la malaltia crònica més estigmatitzada
Espanya és un dels països europeus on més preval l’obesitat: més d’un 60% de les persones estan per sobre del seu pes.
Des del 1975, l’obesitat s’ha triplicat arreu del món, i s’estima que en els països europeus més del 70% dels adults té un excés de pes. Aquesta sobreacumulació de greix és molt perjudicial per a la salut i una de les causes és el desequilibri energètic entre les calories consumides i gastades.
En aquest sentit, fa anys que l’Organització Mundial de la Salut alerta que aquesta situació és conseqüència d’una alimentació rica en greixos i un nou estil de vida molt més sedentari.
Per això, la gran reclamació d’investigadors, professionals mèdics i pacients és reconèixer l’obesitat com una malaltia crònica, complexa i multifactorial. Això sí, també preventiva i tractable.
L'obesitat és un factor de risc?
Un estudi elaborat per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) confirma que a Espanya l’obesitat redueix en 2,6 anys l’esperança de vida dels ciutadans i que és responsable del 9,7% de la despesa sanitària.
A més, suggereix que per cada euro invertit en la prevenció de l’obesitat a Espanya se’n recuperarien sis. Les dades que aporta aquest informe són clares: al nostre país, el 25% dels homes i el 23% de les dones viuen amb obesitat.
L’OMS calcula que, el 2035, una de cada quatre persones a tot el món serà obesa, una problemàtica que és especialment preocupant en la població infantojuvenil.
El 2016, 41 milions de nens menors de cinc anys tenien sobrepès o obesitat, i prop de 340 milions de nens i joves d’entre 5 i 19 anys. Segons dades de l’estudi Aladino 2019, el 40,6% de la població infantil espanyola tenia llavors excés de pes. I més recentment, l’Atles Mundial de l’Obesitat 2023 advertia que gairebé 400 milions de nens viuran amb obesitat el 2035.
Com afecta l'obesitat al cor?
Les malalties cardiovasculars, principalment les cardiopaties i els accidents cerebrovasculars, estan relacionades amb aquesta acumulació excessiva de greix. L’obesitat es pot arribar a considerar com l’avantsala de moltes altres malalties cròniques.
“Encara que no es pot dir que l’obesitat per si sola sigui estrictament un factor de risc de malaltia cardiovascular, sí que és la causa de l’aparició –o l’empitjorament– de diverses alteracions que, clarament, predisposen a la malaltia cardiovascular”, explica la doctora Silvia Pons, cardióloga d’Assistencia Sanitària i membre del servei d’Exploracions Complementàries en Cardiologia de l’Hospital de Barcelona.
Entre aquestes patologies també es troben la diabetis, la hipertensió arterial i la hipercolesterolèmia. De fet, segons la Fundació Espanyola del Cor, l’obesitat multiplica les possibilitats de presentar altres factors de risc cardiovascular com la hipertensió arterial. En aquest sentit, s’estima que la hipertensió és 2,5 vegades més freqüent en els obesos que en les persones amb pes normatiu.
La importància de moure's
Per revertir aquesta situació, és important fomentar una bona alimentació i remarcar la rellevància de l’activitat física. “Desgraciadament, no podem actuar sobre alguns factors de risc cardiovascular com són l’edat, el gènere i la predisposició genètica individual, però sí que podem modificar d’altres, com els nivells de colesterol, sucre i tensió arterial.
En tots ells s’ha vist un efecte directe i beneficiós de l’exercici físic, per la qual cosa mantenir una activitat física adequada i evitar el sedentarisme serien aspectes clau. Això, juntament amb una dieta equilibrada, permet aconseguir i mantenir un pes correcte”, argumenta la doctora Silvia Pons.
També és indispensable un abordatge conjunt en el qual no es culpabilitzi el pacient i en el qual, a més d’instaurar hàbits de vida saludable, es tractin, per exemple, les conseqüències psicològiques de la malaltia.
Finalment, existeixen diversos tractaments farmacològics i quirúrgics que es poden utilitzar per combatre l’obesitat com a ajuda suplementària a la dieta. La doctora Pons explica que, actualment, “han aparegut una sèrie de fàrmacs denominats anàlegs del GLP-1 que han demostrat ser efectius en la reducció de pes a través de la disminució de la gana”.
La cardiòloga remarca que la seva utilització sense control mèdic pot produir un efecte de rebot, i recorda que, en els casos d’obesitat més greus, “hi ha l’opció del tractament quirúrgic, que s’ha de fer sempre sota control d’un equip especialitzat”.
