Una hora que implica molts canvis

L’hora oficial d’Espanya actualment no és la que s’hauria de tenir d’acord amb la localització geogràfica. I què representa? Per exemple, que a les zones més occidentals com Galícia, el sol es pongui a les deu de la nit a l’estiu i a l’hivern no surti fins a les nou del matí. Espanya, que es regeix per l’hora de Berlín i no la de Londres, aconsegueix dades curioses. Tornant a Galícia, aquesta comunitat té la mateixa hora que Varsòvia (Polònia), que és a més de 3.200 quilòmetres, però una hora més que Portugal, el país veí. I tot plegat es trastoca encara més quan, dues vegades l’any, cal canviar l’hora. Hi ha estudis que certifiquen que el canvi d’hora provoca desajustos a l’organisme, principalment una alteració de son. Una cosa semblant a un jet lag, encara que no són problemes duradors.

Ara tornem a canviar al fus d’hivern, que es caracteritza per menys temps de llum natural. La prioritat aquests mesos ha de ser “rebre la màxima llum natural possible”, explica Paula García Casanova, psicòloga especialista en son del Grup HLA. Per això, l’ideal és exposar-se tot el temps que sigui possible a la llum. La psicòloga recomana, a més, evitar les ulleres de sol de camí a la feina i mirar que l’espai de treball estigui a prop d’una font de llum com, per exemple, una finestra”. A l’hivern, en pondre’s abans el sol, la segregació de melatonina també comença abans. “Per això, és normal sentir somnolència de manera avançada”, afegeix. Per combatre-la, l’exercici físic és una bona eina.

Ritmes circadians

El sistema circadià (del llatí circa, que significa “al voltant de”, i diez, que significa “dia”) permet a les persones anticipar-se als canvis cíclics de l’ambient. Així garanteix una organització temporal dels diferents sistemes interns. “A escala cerebral, funciona com un rellotge, per això és habitual referir-s’hi com a rellotge biològic”, explica Paula García. I, com a bon rellotge que és, necessita que el sincronitzem amb l’ambient cada dia. “La manera en què hem de posar en hora el rellotge amb l’ambient és a través dels estímuls sincronitzadors o zeitgebers”, afegeix. Sens dubte, el més potent és el cicle llum-foscor, però també n’hi ha d’altres, com els contactes socials, l’activitat i el repòs.

En aquest sentit, el canvi d’hora representa un reajustament del rellotge biològic intern respecte a l’ambient extern i això requerirà, en més o menys mesura, una adaptació que podria tenir efectes en els ritmes circadians dels diversos sistemes orgànics, a escala hormonal i metabòlica, i de conciliació o manteniment del son.•