79a Assemblea Mundial de la Salut
Els països membres de l’OMS han assolit consensos clau per enfortir la salut global, impulsar la innovació mèdica i millorar la preparació davant emergències sanitàries.
En un escenari internacional marcat per la fragmentació geopolítica es va celebrar el passat maig a Ginebra la 79a Assemblea Mundial de la Salut. Aquesta trobada anual dels Estats membres de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va superar el caràcter merament burocràtic per abordar de forma directa els desafiaments més urgents de la sanitat internacional, recordant la necessitat de protegir i finançar els béns públics globals.
Davant la crisi de finançament i legitimitat que travessa el multilateralisme sanitari, “és el moment de deixar enrere l’era de la dependència dels donants i obrir-se a una nova era de sobirania sanitària”, va manifestar Tedros Adhanom Ghebreyesus, secretari general de l’OMS, en els primers compassos de l’assemblea. L’agenda de les sessions va estar marcada pel brot d’ebola registrat a la República del Congo i Uganda, un fet que va evidenciar la vulnerabilitat de les xarxes sanitàries transfrontereres. Malgrat les diferències polítiques entre els blocs de països, les delegacions van aconseguir assolir consensos significatius i van tancar la cita amb l’adopció de 20 decisions i 13 resolucions estratègiques orientades a enfortir els sistemes sanitaris.
Un nuevo proyecto de inversión sanitaria
La principal fita de l’assemblea va ser l’aprovació de l’Estratègia sobre l’economia de la salut per a tothom (2026-2030). Aquesta mesura busca reconfigurar les polítiques financeres internacionals perquè la inversió en salut deixi de percebre’s com una despesa corrent i es consolidi com l’eix del desenvolupament sostenible. Amb això, es pretén que els mercats globals comencin a operar conforme a criteris d’ equitat, transformant progressivament els models de desenvolupament actuals.
En l’àmbit clínic, el plenari va avançar en dues àrees de gran rellevància. D’una banda, es va aprovar la primera resolució global sobre l’ictus, que estableix un full de ruta integral per millorar la prevenció, l’atenció mèdica aguda i la rehabilitació posterior dels pacients. D’altra banda, es va donar llum verda a una resolució sobre medicina de precisió, dissenyada específicament per assegurar que els tractaments personalitzats i els darrers avenços biotecnològics no quedin restringits a les nacions amb més recursos econòmics.
Finalment, la digitalització i la capacitat de resposta immediata van ocupar un lloc central en els debats de les jornades de clausura. Els Estats membres van adoptar l’Estratègia Global per a l’Atenció d’Emergències, Cures Crítiques i Operatives (ECO) 2026-2035. Aquest pla aspira a garantir serveis mèdics oportuns i coordinats en situacions crítiques, alhora que reforça els mecanismes de farmacovigilància a nivell mundial.
