Cooperatives sanitàries del món: Uganda
Explorem exemples globals de cooperatives sanitàries que milloren l'accés i la qualitat de l'atenció mèdica, adaptant-se a diverses realitats socioeconòmiques i culturals.
Moses Okello viu a Oyam, una àrea rural al nord d’Uganda on la malària causa estralls. Fa un temps tota la família va emmalaltir durant la mateixa setmana. Afortunadament es van recuperar, però la factura sanitària va pujar a 300.000 xílings, uns 75 euros. Per poder-ho pagar, segurament hauria hagut de vendre algunes gallines o una cabra. No obstant, el Moses forma part d’una cooperativa de salut que es va fer càrrec de gran part del deute, cosa que li va permetre mantenir els animals, que són bàsics en la seva economia familiar.
A Bushenyi, a l’oest d’Uganda, Richard Namara no va tenir tanta sort. Ell i la seva dona van emmalaltir i es van haver d’endeutar més enllà de les seves possibilitats per fer front a les despeses mèdiques. Amb el temps, es van assabentar que a la regió existia una cooperativa de salut i s’hi van associar. Gràcies a la cooperativa, els seus tres fills han nascut a l’hospital amb l’assistència sanitària necessària i sense necessitat de demanar un préstec.
El sistema sanitari a Uganda
Encara que oficialment Uganda disposa de serveis de salut públics –en teoria sense cost per als ciutadans– la realitat és que els recursos solen ser molt escassos i les llistes d’espera són interminables.
Per això, cada dia més ciutadans d’Uganda s’uneixen i formen cooperatives a través de les quals comparteixen els riscos financers associats als tractaments mèdics. La cooperativa actua com un fons comunitari que gestiona les quotes dels socis i negocia amb els sanitaris i els hospitals per arribar a acords perquè atenguin els seus socis. Actualment, hi ha 18 cooperatives de salut registrades que tenen 35.000 membres.
La cooperativa nord-americana HealthPartners, en col·laboració amb l’agència americana de cooperació al desenvolupament, va introduir a Uganda el model d’assegurança de salut cooperativa fa més de 20 anys. Actualment, és un model arrelat a la comunitat local i que ha millorat sensiblement la salut pública.
