“Els avenços tècnics han de ser un instrument per humanitzar, no un fi”

Entre les fortaleses que han aflorat durant la pandèmia n’hi ha dues de molt rellevants, segons el doctor Fernando Bandrés. “Una és la resposta dels professionals sanitaris, que han elevat a una categoria extraordinària la paraula professionalitat.” L’altra ha estat la resposta tecnològica. “Si ho compares amb l’època del VIH, en el cas del Coronavirus SARS-CoV-2, en poques setmanes teníem el seu genoma, algunes proves de diagnòstic i tecnologies des del punt de vista assistencial a les UCI.” I si alguna cosa ha posat de manifest aquesta pandèmia és “una fortalesa tecnològica que ens permetrà crear l’atenció sanitària del segle XXI”.

I malgrat que “tecnologitzar és un verb que cal conjugar”, afirma el doctor, aplicar la tecnologia a les residències de gent gran, les consultes o l’atenció domiciliària millorarà l’atenció sanitària. “Hi ha qui pensa que la tecnologització és només aplicar la tècnica. No és així. Els avenços tècnics han de ser un instrument per humanitzar encara més l’atenció sanitària, no un fi”, sosté Bandrés que cita el físic, filòsof de la ciència i humanista argentí Mario Bunge, que va restituir a la dècada dels setanta el concepte de tecnoètica, una disciplina filosòfica que tracta de la valoració moral dels fins i usos de la ciència i la tècnica. “Fins fa poc, la ciència era observació científica i experimentació, però ara tenim accés a informació científica nova. Això representa un nou concepte cultural que, si no l’aprofundim des del punt de vista ètic, el convertirem en ús i abús d’una tècnica determinada”, critica

Anèmia experiencial

Els metges del futur estan molt més preparats que els actuals, però “els falta una cosa que tinc jo: anys. Tenen anèmia experiencial en un temps en què tot passa a gran velocitat. Després de la pandèmia veurem com organitzarem el potencial humà, amb una col·laboració interprofessional més àmplia en l’ús de tecnologia”. Per aconseguir-ho, “cal una renovació dels valors”, afegeix el doctor Bandrés. 

El repte de la genètica 

La genètica es va donar a conèixer l’any 2000 amb el descobriment  del genoma humà. “Hi havia grans expectatives però ara estem fent marxa enrere en la teràpia gènica, perquè parlar de medicina predictiva només en termes genètics és un error”, afirma el doctor Fernando Bandrés. “Es parla de medicina personalitzada, però una persona no és el seu genoma sinó una biografia. Per això crec que s’ha mitificat el genoma”, reconeix. 
La Unió Europea ja va advertir el 2015 que la medicina personalitzada no es basa en el genoma sinó en els hàbits de vida o l’entorn social del pacient. “És una suma de moltes coses i la genètica s’ha de col·locar al seu lloc, perquè té un gran futur però representa grans reptes ètics”, explica l'expert, que es pregunta: “S’ha de fer tot el que es podria? Jo crec que, en aquest moment, no si no es basa en un criteri de precaució i un principi d'anàlisi de prudència, però també de pertinència”, conclou.

La col·laboració interprofessional, necessària 

“La tecnociència ja no és propietat dels metges, els científics i els investigadors, perquè gestors, polítics i inversors han d’entrar en un diàleg per determinar si una tecnologia és pertinent, equitativa i millora la qualitat de vida”, afirma el doctor Bandrés. I és que considera que el nivell de complexitat que ha assolit el sistema és molt alt “i la pandèmia l’ha fet aflorar a una velocitat increïble”. Des del març del 2020, “hem hagut de prendre decisions d’un dia per l’altre, però quan passi aquest període veurem que hem aconseguit una capacitat tecnològica notable que ens ha permès una mirada de futur nova amb un canvi total de l’atenció sanitària”. Perquè “canviaran els models de gestió, el tipus de prestació, les anàlisis de costos, la pertinència de l’ús de tecnologia o la cultura sanitària de la ciutadania. Però no en un any o dos, ja s’ha posat en marxa”.

“Neohumanitzar” la medicina del futur

Pel doctor Bandrés, “rehumanitzar és una paraula que sona malament perquè no estem en un estat de deshumanització. Jo parlaria de la necessitat de neohumanització”. I com podem fer-ho amb alta tecnologia i digitalització? “Ara un metge de primària veu un pacient en tres minuts. La digitalització em permet que quan passo consulta, ja m’he llegit la història clínica del pacient i puc parlar amb ell deu minuts gràcies a la pantalla, o saber-ne més detalls perquè, per exemple, tinc un programari que valora el seu to de veu o puc veure gestos de dolor a la cara”. 

SSegons Bandrés, “la tecnologia no anul·larà la relació dels clínics amb els seus pacients, al contrari, la millorarà i, en lloc de veure el pacient quatre vegades, tres d’aquestes per qüestions burocràtiques, podré estar més temps amb ell a través d’internet. I en termes ètics, aquest model de relació clínica consisteix obligatòriament a fer aflorar el principi de l’honestedat”.

Dret a morir o cures pal·liatives

El mes de desembre passat, el Congrés dels Diputats va aprovar la proposició de llei orgànica de regulació de l’eutanàsia, que converteix el dret a morir en una prestació de el Sistema Nacional de Salut (SNS). El Consell General de Col·legis Oficials de Metges ja es va pronunciar sobre l’assumpte afirmant que això suposa avalar per llei que l’eutanàsia és un acte mèdic, i això “és contrari al nostre Codi de Deontologia Mèdica i contradiu els posicionaments de l’Associació Mèdica Mundial”. També denuncien que “en cap moment s’ha sol·licitat la nostra compareixença oficial”. 

Per Bandrés, “s’ha fet de manera excessivament ràpida. Jo abans hauria potenciat moltíssim les cures pal·liatives. Parteixo de la premissa que la gent, la gran majoria, no vol morir sinó viure d’una altra manera quan la situació és irreversible. Estic d’acord que hi pot haver casos especials, però les lleis es fan per a una majoria”, afirma el doctor. 

A més, assegura Bandrés, “m’agradaria saber l’opinió dels juristes sobre el dret a la mort i el de delegar la responsabilitat a un sanitari. Jo demanaria una modificació de la norma perquè en la presa de decisió estigués amb mi el polític que hi va votar a favor i un jurista. I això passa en un entorn en el qual els sanitaris estem exercint un estat de medicina defensiva”, acaba.