“El càncer és una malaltia que repercuteix de forma molt important en la vida d’una persona, fins i tot en aquelles que es curen”

“Aconseguir que el procés es faci de la millor manera i tenir un equip el més humà possible” són els dos objectius principals que persegueix el doctor Saigí a la planta d’Oncologia de l’Hospital de Barcelona. Es va formar en aquesta disciplina i va començar el seu recorregut com a responsable de planta a l’Hospital de Granollers. Posteriorment va ser director d’Oncologia a l’Hospital Universitari del Parc Taulí de Sabadell mentre, paral·lelament, començava a treballar amb Assistència Sanitària. En l’actualitat, coordina el Servei d’Oncologia d’Assitència, ubicat a l’Hospital de Barcelona, un projecte que −destaca en diverses ocasions− s’ha especialitzat profundament en el pacient amb programes personalitzats, un centre de dia i teràpia individualitzada per cobrir totes les necessitats més enllà del diagnòstic.

La Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), de la qual és membre, estima que el 2040 augmentaran en un 50% els casos de càncer respecte a l’actualitat. Quina és la situació actual del càncer?

En el present, el càncer augmenta per diverses raons: una és perquè vivim més anys. En el fons, el mecanisme pel qual una cèl·lula es transforma i es pot convertir en una cèl·lula neoplàstica, o tumoral, és perquè al llarg del temps va acumulant errors en el seu procés de divisió. Aquests errors acumulats arriba un moment que donen lloc a l’aparició d’una transformació de la cèl·lula, que perd les característiques de divisió i substitució acoblades a l’ordre biològic natural, i és quan apareix un tumor maligne. Si vius més temps, tens més probabilitats que aquests errors s’acumulin. Això d’una banda; però, de l’altra, també hi influeixen els hàbits de vida, l’exposició a substàncies tòxiques que podrien ajudar a l’aparició de càncer, la contaminació ambiental, i tots aquells factors externs que fan que en un moment determinat i en una determinada estructura molecular i genètica, una persona esposada pugui desenvolupar-ne un. 

Quin és el percentatge d’arbitrarietat en el càncer, doncs?

Depèn del tipus de factor que considerem. Sabem que, per exemple, la dieta és un factor que pot intervenir en un 30% dels càncers, sobretot de tipus digestiu, i els hàbits de tabac es relacionen directament amb el càncer de pulmó o de bufeta. Per tant, hi ha certs factors que intervenen de manera molt concreta en certs tumors o càncers, tenint en compte que el càncer no és una única afecció, sinó un conjunt de múltiples malalties que tenen mecanismes de desenvolupament i gènesi totalment diferents. A més, la selecció cada vegada és més específica, fins i tot en les variables d’un mateix càncer. En l’actualitat, quan parlem d’un càncer de mama triple negatiu, en què la genètica juga un paper important, el relacionem d’una manera i amb uns factors etiològics molt diferents al càncer de mama de tipus luminal, més relacionat amb persones que ja han passat per la maternitat, d’edat més avançada, etc.

A la consulta, com treballeu amb el pacient el concepte de la mort i la por a morir-se?

Per desgràcia, no tenim un manual de passos per tractar el tema de la mort. Cada persona és diferent i conèixer-ne el seu grau de necessitat és la clau per poder ajudar-les. En qualsevol cas, generar un espai de comunicació és imprescindible, perquè hi ha vegades que tant la família com el pacient no s’atreveixen a expressar els seus dubtes. Ha d’haver-hi una capacitat per gestionar aquests espais de diàleg i abordar les preocupacions que es tinguin. I això, està clar, requereix molta mà esquerra, transparència i visió per crear aquests espais a temps.

Quines preguntes creu que els fa por preguntar als pacients i que cal fer?

La de “quant temps em queda de vida” és la primera que em ve al cap. Però no és tan important el fet de preguntar-la com la resposta que se n’obtingui. Vull dir, el pacient la farà amb la intenció que la resposta sigui “no pateixis, ja ho anirem veient”, no perquè li diguis “et queden tres mesos de vida”. El fet que tu, com a professional, tinguis una informació, et responsabilitza en el seu ús. Has de procurar no només que sigui veraç en la seva totalitat, sinó que realment aporti alguna cosa al pacient. La gestió de la informació és complicada, i en cap cas hauríem de mentir, però la realitat té molts matisos. 

Imagino que una pregunta que els deu sorgir després d’una recuperació és “per què jo sí i un altre no?”...

És cert que la probabilitat de recaiguda després dels primers cinc anys és més baixa i, per tant, el pacient es tranquil·litza molt després d’aquest període. Les visites es dilaten i passen a ser anuals, i en un moment determinat fins i tot se li pot donar l’alta. No obstant això, també és cert que una persona que ha superat un càncer i s’ha curat té estadísticament més probabilitats de patir un segon càncer que una persona que mai n’ha tingut, a causa de la seva composició genètica. Però, en qualsevol cas, sempre queda una finestra oberta per tornar a la consulta, ja que hi ha moltes preocupacions i dubtes que poden sorgir pel camí i no tindria sentit no tenir accés per parlar-ne.

A banda del treball centrat en el metge, en quins altres aspectes es pot incidir en el sistema mèdic oncològic per fer-lo més efectiu?

Recerca, prevenció i atenció, juntament amb els aspectes socials que van relacionats amb aquest camp. El càncer és una malaltia que repercuteix d’una forma molt important en la vida d’una persona, fins i tot en aquelles que es curen. Si has passat un càncer i vas al banc a demanar un préstec per comprar un pis pots patir una situació de discriminació. Cal un treball des de les organitzacions governamentals per oferir propostes legals que no dificultin, per exemple, la incorporació laboral d’aquestes persones. I no només això: que tinguin a l’abast recursos per tractar les conseqüències físiques i psicològiques de les teràpies específiques que representa el càncer, perquè a vegades tenen dificultats per poder-les assumir. Això inclou el suport psicològic adequat, també, i cuidar l’educació del professional que tracta directament amb el pacient, i aquí parlo particularment d’infermeria, que té un paper fonamental en l’atenció al malalt de càncer. Aquests serien els imprescindibles. 

​