La importància de la conciliació
Per arribar a l'exercici professional, cal passar, abans, per anys d'estudi i especialització, la qual cosa pot suposar diverses renúncies personals.
La doctora Susana Sánchez Molina, uròloga a l'Hospital HLA Universitari Moncloa de Madrid, assenyala que, "abans això semblava ser difícilment compatible amb la maternitat. Però, a partir d'un cert moment, moltes joves van decidir no conformar-se i van fer tots els esforços i sacrificis necessaris per aconseguir els seus objectius professionals". Això també ha estat acompanyat d'un canvi de sensibilitat en les noves generacions, que van començar a repartir-se les tasques de la llar i la cura de la família.
La maternitat és un assumpte crucial, que segueix afectant la situació laboral de les dones. Un estudi publicat el març de 2022 per l'Associació Metges de Catalunya, en què van participar 685 facultatives, confirma que el 74 % de les enquestades creu que tenir fills ha afectat en el progrés de la seva carrera professional. L'impacte es manifesta tant a nivell de retribució (sobretot per les reduccions de jornada o hores de guàrdia, que actualment sol·liciten un 70% de dones i només un 30% d'homes) com en l'accés a càrrecs directius. A més, el 67% declarava tenir dificultats freqüents per a la conciliació de la vida personal i professional.
La doctora Martínez Fijo assenyala que sovint la preparació professional provoca que la dona retardi tenir fills. Quan decideix fer el pas, "és habitual que acabi prioritzant la vida familiar, la qual cosa actua com a factor limitant perquè la seva carrera professional segueixi avançant i aspiri a càrrecs de més responsabilitat. Moltes dones s'han vist en la tessitura d'haver de triar, mentre que els homes, que poden retardar la paternitat per qüestions biològiques, no tenen aquesta pressió".
Obtenir la mateixa credibilitat dels pacients que els homes ha estat una altra conquesta gradual. La doctora Martínez Nadal explica que, en el seu cas, no s'ha trobat amb persones que preferissin ser ateses per un company masculí, tot i que és conscient que encara passa, especialment en la població de més edat, que encara podent tenir algun prejudici. La doctora Sánchez Molina explica que sí que ha vist, ocasionalment, algunes persones dirigir-se, en una conversa, al metge resident més jove, en lloc de consultar la doctora que tenien assignada. Martínez Fijo, d'altra banda, assenyala que aquestes conductes són "cada vegada més un vestigi del passat". No obstant això, les xifres revelen que, a Catalunya, un 65% de les metgesses considera que encara se'ls atorga menys credibilitat o autoritat que als seus companys. A més, un 73% admet haver viscut alguna situació de masclisme en el tracte amb els pacients.