“A la primera reunió em vaig sentir molt sola, però tretze anys després a la sala ja hi ha més dones”

La doctora Giner va estudiar a la Universitat d’Alacant i es va especialitzar en malalties infeccioses i microbiologia clínica. Va finalitzar els estudis en un moment en què hi havia molts metges aturats i, per una “casualitat d’ascensor”, va acabar creant el laboratori de microbiologia clínica de l’HLA Vistahermosa, a la seva ciutat natal, Alacant. Després d’assumir el càrrec de responsable general d’anàlisis i microbiologia clínica, li van oferir la direcció mèdica de l’hospital, fa ja tretze anys. Durant aquest temps, assegura, ha viscut la feminització als hospitals com una evolució natural del sector.

És igual l’atenció sanitària des d’una perspectiva femenina i una masculina?

Durant més de vint anys hem treballat amb el concepte de morbilidat diferencial, que és la diferència en les patologies, els tractaments i els pronòstics en funció del gènere. El càncer afecta a un de cada dos homes i a una de cada tres dones; hi ha una prevalença de gènere. No obstant això, la quimioteràpia té més efectes secundaris en el sexe femení. Per tant, hi ha un desenvolupament de l’activitat sanitària que depèn del gènere, i el coneixement d’aquestes diferències per part del personal fa més eficient l’atenció sanitària. Si parlem de la percepció del pacient, està demostrat que al gènere femení se li reconeixen característiques com l’empatia, la tendència a les tasques relacionades amb la cura o gran capacitat de gestió i negociació en grups. Crec que aquestes són característiques que tenim com a dones, i que com a metgesses les apliquem. No obstant això, des d’un punt de vista científic et diria que independentment que la cura, que és quelcom més subjectiu, pugui ser millor per part d’un gènere concret, l’acció mèdica és objectiva i ha de respondre únicament al diagnòstic.

No obstant això, durant molt de temps ha existit una associació de rols en què el metge era una figura masculina.

Ha passat molt de temps d’això, però sí. Jo he vist el típic pacient ingressat d’edat avançada, fa vint anys, que quan et veia entrar a tu amb vint-i-set anys, acabada de sortir de la facultat, demanava si us plau que vingués a atendre’l el metge. Fins i tot en algun cas les trobades eren una mica més entonades. Però et mentiria si et digués que m’he trobat amb grans dificultats en aquest aspecte i, si fos el cas, ara ho tindrien difícil, perquè a l’hospital més del 60% de la plantilla són dones.

De fet, segons les dades de la FACME, el 61% dels metges a Espanya són dones. A què creus que es deu aquest augment?

Sempre hi ha hagut un percentatge elevat de dones en les professions de l’àmbit sanitari, no només en la formació mèdica. És probable que l’augment gradual any rere any d’aquest percentatge tingui a veure amb un filtre per a l’entrada a les facultats de medicina que es basa en les notes que es comencen a tenir des dels 16 anys. Les dones solen assolir la maduresa molt abans, i potser això les centra en la comprensió de la seva decisió i, per tant, en l’inici de l’esforç per aconseguir-ho. També crec que les dones solen ser més tenaces en els seus compromisos, sobretot a aquestes edats.

Medicina és una carrera que requereix esforços i potser ara les dones prioritzen la seva carrera o posposen la maternitat...

Jo no m’atreviria a fer una afirmació tan categòrica. Tinc tres germans i a casa meva mai vaig notar una diferència en el tracte en les decisions que preníem. A casa no em vaig trobar amb la problemàtica i en la vida professional tampoc ho he sentit així, però és cert que tinc entorns on hi ha dones que han hagut de triar entre la seva carrera i la maternitat, i em resulta més difícil conèixer homes que s’hagin plantejat aquest problema. Jo també soc mare i sé que és complicat haver de triar, però no sé si és una qüestió de gènere o de com es viu la maternitat. Abans es vivia de manera diferent i ara ja hi ha molts homes que entenen la paternitat com alguna cosa més que tenir fills.

Sin embargo, son las mujeres las que siguen pidiendo reducciones de jornada para conciliar.

Me da la sensación, también, que socialmente no está entendido que una mujer decida tener hijos de la misma forma que los tienen los hombres, dejándolos, por ejemplo, en manos de cuidadores, en caso de que se tenga la oportunidad. Otra cosa es que decidas, a título personal, dedicarte completamente a tus hijos. Entonces,  aunque no quieras, te paralizas a nivel profesional, por lo menos unos años. Y, evidentemente, si no existe ayuda familiar o económica, la complejidad en esta decisión es muchísimo mayor.

¿Cómo ha cambiado la forma de gestión en tu cargo a lo largo de todos estos años?

Llevo trece años en la dirección médica y nunca hubiese imaginado lo que ha pasado en todo este tiempo. Historia clínica informatizada, los cambios entre la sanidad pública y la privada, la importantísima revolución tecnológica actual, la evolución en la medicación, la genética, la pandemia mundial... Cuando el doctor Ivorra me dio el cargo nunca me hubiera imaginado un futuro así, pero mi lema siempre ha sido el mismo: conocimiento, máxima implicación y trabajo en equipo. Y en el caso de la feminización, no está hecho a propósito,  pero en mi hospital la mayoría de responsables de las unidades de especialización son mujeres, y no porque se haya buscado que lo sean.

Tot i així són les dones les que continuen demanant reduccions de jornada per conciliar.

Tinc la sensació, també, que socialment no s’entén que una dona decideixi tenir fills de la mateixa manera que ho fan els homes, deixant-los, per exemple, en mans de cuidadors, si hi ha l’oportunitat. Una altra cosa és que decideixis, a títol personal, dedicar-te completament als teus fills. Llavors, encara que no ho vulguis, et paralitzes a nivell professional, com a mínim durant uns anys. I, evidentment, si no hi ha ajuda familiar o econòmica, aquesta decisió és molt més complexa.

Com ha canviat la forma de gestió en el teu càrrec al llarg d’aquests anys?

Fa tretze anys que soc en la direcció mèdica i mai hauria imaginat el que ha passat en tot aquest temps. Història clínica informatitzada, els canvis entre la sanitat pública i la privada, la importantíssima revolució tecnològica actual, l’evolució en la medicació, la genètica, la pandèmia mundial... Quan el doctor Ivorra em va donar el càrrec, mai m’hauria imaginat un futur així, però el meu lema sempre ha estat el mateix: coneixement, màxima implicació i treball en equip. I en el cas de la feminització, no està fet a propòsit, però al meu hospital la majoria dels responsables de les unitats d’especialització són dones, i no perquè s’hagi buscat que ho siguin.

Fa gairebé trenta anys eres una dona jove que accedia a un càrrec de gran responsabilitat. Com veus l’accés de les dones joves a càrrecs d’un pes significatiu dins de les estructures actuals dels hospitals?

Tot i que la sanitat espanyola es troba entre les més feminitzades d’Europa, les dades continuen confirmant que els homes tripliquen les dones en els llocs de responsabilitat i direcció. Abans anaves a qualsevol hospital i el gerent o el director eren homes de més edat. Quan vaig arribar, estava tan angoixada per fer-ho bé que ho vaig sentir més com un crit d’auxili que com una victòria. En la primera reunió recordo que em vaig veure molt sola, però tretze anys després a la sala ja hi ha més dones, i més dones joves. I crec que el nostre futur es presenta molt positiu.

Quina tasca creus que pots fer en relació amb la representació femenina en el sector?

El fet que porti la direcció mèdica de l’HLA Vistahermosa em situa en un lloc de representació, a més de responsabilitat. M’agrada anar a entrevistes i actes, i estar vinculada amb la meva ciutat, Alacant. Sento que el fet que hi vagi jo, com a dona, és una forma de normalitzar la presència femenina en càrrecs de responsabilitat. Si abans sempre hi apareixien homes, em sento honorada de poder assumir ara aquest càrrec de representació, com a demostració que les coses estan canviant. I, més que com a dona, com a persona, també busco els millors equips, sense que el gènere em condicioni.