El paper de les dones en l’exercici de la medicina
La feminització de les professions sanitàries a Espanya és un dels esdeveniments més destacats del sector en les últimes dues dècades.
Moltes coses han canviat des que, el 1882, la catalana Dolors Aleu es va convertir en la primera dona a Espanya que va obtenir el títol de medicina. Avui en dia, qualsevol persona que tingui l'oportunitat de visitar una facultat de ciències de la salut podrà comprovar que les estudiants són majoria a les aules. L'any passat, un informe elaborat pel Ministeri d'Educació situava la xifra de dones que trien estudiar medicina en un 68,7%. En biomedicina la xifra s'eleva fins al 75% i en bioquímica arriba al 65,8%. Els estudiants homes, en canvi, continuen optant amb més freqüència per carreres relacionades amb la tecnologia, com informàtica (un 87%) o telecomunicacions (un 77%); un sector acadèmic i professional on la paritat encara sembla una assignatura pendent.
Hi ha diverses raons que expliquen aquest canvi de tendència en el món sanitari, que de fet va començar fa ja bastants anys. Per descomptat, la principal té a veure amb les transformacions que ha anat experimentant la societat espanyola, de forma progressiva, cap a la igualtat d'oportunitats. La historiadora de la ciència Teresa Ortiz-Gómez va demostrar, contrastant xifres de l'INE (Institut Nacional d'Estadística), en l'estudi Las mujeres y la actividad científica en los siglos XIX y XX (1999), que la primera meitat de la dècada dels noranta va ser un període clau, quan es van produir creixements continuats propers al 5%, que van provocar que, ja el 1995, hi hagués un 61,80% d'estudiants inscrites a les facultats de medicina.
Com explica la doctora Silvia Martínez Nadal, pediatra i adjunta en Neonatologia a l'Hospital de Barcelona, "moltes joves de la meva generació vam ser educades en la plena igualtat. En el meu cas, la medicina va ser la meva vocació des de ben petita. Així que quan va arribar el moment de triar estudis universitaris, no vaig tenir cap dubte sobre quin havia de ser el meu camí." Certament, el factor vocacional juga un paper molt rellevant en la professió mèdica. En paraules de la doctora Lídia Martínez Fijo, metgessa adjunta del Servei de Cirurgia General de l'Hospital de Barcelona, "moltes dones tenen més desenvolupada que els homes la capacitat de cuidar, de preocupar-se pels altres, i això influeix en la decisió d'optar pel sector sanitari. En el meu cas, el desig de contribuir a la societat em va portar a plantejar-me primer la cooperació internacional, la qual cosa finalment va fer que em decantés per la medicina".
