Reto Pelayo

La voluntat de superació mou muntanyes

ASISA participa per tercer any consecutiu al Reto Pelayo Vida, que fomenta la prevenció i el diagnòstic precoç per combatre els diferents tipus de càncer que afecten les dones.

PER Enric Ros | 10 gener 2024

El 2015, l’escriptor Eric Frattini es va trobar, al Brasil, amb el seu amic Luís Miguel Rocha. Aquest li va confessar que li feia molt de mal l’estómac, cosa a la qual  no van donar gaire importància inicialment. Aquell mateix any, Rocha va morir de càncer d’estómac. La nit en què li van donar la notícia de la seva mort, Frattini va veure a la televisió una entrevista amb una dona que havia patit un càncer de mama agreujat per una obesitat mòrbida. El metge li va recomanar que fes exercici i la pacient, amb força de voluntat, va acabar corrent la marató de Nova York.

Aquest testimoni va encendre la flama creativa de l’escriptor. “I si portem dones que han patit càncer a enfrontar reptes d’alta muntanya?”, es va dir. Dit i fet. Frattini va explicar la seva idea –que també era un homenatge a l’amic desaparegut– a Pelayo Seguros i aquests van decidir donar-li suport per fer realitat el seu somni. Així va néixer un projecte que ha ajudat moltes dones amb càncer a recuperar la il·lusió i tenir un nou objectiu a la vida.

La novena edició del repte Pelayo Vida, celebrada el 2023, va portar cinc dones que han superat la malaltia fins a la Patagònia. Entre elles es troba Yolanda Cerezo, una arquitecta a qui van diagnosticar un càncer de mama quan faltaven quinze dies per al seu cinquantè aniversari. Com que el seu càncer tenia un pronòstic complicat, va haver de superar diversos tractaments que van afectar la seva salut. “Per a mi va ser essencial continuar fent esport”, explica. Cerezo va aconseguir ser seleccionada per al repte amb divuit aspirants més per a unes proves intensives a Sierra Nevada.

D’aquí van sortir les cinc seleccionades que van iniciar un altre entrenament de trenta setmanes dirigit per Rocío Monteoliva. Aquesta guia d’alta muntanya es va unir amb entusiasme al projecte, convençuda que “l’esport ajuda molt els pacients amb càncer: regenera a nivell hormonal i psicològic, ja que els fa segregar endorfines”.

Laura Villa, per la seva part, acabava de sortir de la quarta operació quirúrgica quan va arribar a Sierra Nevada. El repte va servir perquè la salut d’aquesta mestra d’escola es recuperés de manera gairebé miraculosa. Com explica ella mateixa, “vaig passar de l’infern al paradís en pocs mesos. M’ofegava pujant escales, i a la Patagònia la meva ment es va trobar amb el meu cos”. Quan li van diagnosticar el càncer, amb només trenta-cinc anys i dos fills, la seva primera obsessió va ser cuidar del seu entorn més proper. Però durant el repte, va poder concedir-se un moment per a ella mateixa i compartir experiències amb altres dones que havien viscut experiències similars a les seves.

Per a Cerezo, aquesta ha estat “una experiència de vida irrepetible. He tingut la sort de participar en una cosa meravellosa, i he pogut estrènyer vincles amb les meves companyes per transmetre esperança a altres persones”, ens diu. Ella compara un procés de càncer amb l’ascensió a una muntanya: “És un trajecte dur, en què hi ha moments de dolor; un dolor que alhora et recorda que estàs viva. Cal seguir quilòmetre a quilòmetre per poder arribar al cim”.    

Villa està convençuda que haver recorregut muntanyes i glaceres a temperatures extremes ha servit per transmetre un missatge important a la societat: “Hi ha vida abans del càncer i després del càncer; i també hi ha molta vida durant el càncer”. Ara confessa que viu cada moment amb més intensitat que abans de l’aparició de la malaltia. Com ella mateixa explica, “a mi el càncer no em preocupa. No temo una possible recaiguda. El que em fa més por és viure la vida sense sentir-la del tot”. 

 

Les cinc protagonistes de la 9a edició

A fons

Cada cop hi ha més vida abans, durant i després del càncer

Hi ha centenars de malalties d’aquest tipus que afecten gairebé 300.000 persones cada any a Espanya, xifres que plantegen el concepte de convivència.

Diagnòstic precoç

La importància de posar el pacient al centre

La prevenció, el diagnòstic i el tractament són els tres eixos sobre els quals treballa el sistema mèdic actual, sense deixar de banda la necessitat d’una escolta activa i personalitzada per a cada…