Camí de Kumano
Juntament amb el Camí de Santiago, és l’única ruta de pelegrinatge que té el títol de patrimoni de la humanitat. El japonès Kumano Kodo, recorregut des de fa mil anys tant per emperadors com per captaires, uneix tres santuaris en una xarxa de senders envoltada d’una naturalesa espectacular.
Pau espiritual i una immersió curativa en la naturalesa
Durant aquesta època incerta provocada per la pandèmia, necessitem sentir més que mai el seu poder reparador. I poques rutes a tot el planeta posseeixen, en aquest aspecte, el poder del mil·lenari Kumano Kodo, una versió japonesa del Camí de Santiago.
Pelegrins arribats de tot el planeta recorren cada any aquests paratges, que reuneixen temples impressionants i una vegetació exuberant, i en els quals el viatger es veurà embolcallat per llegendes misterioses i una profunda espiritualitat. Recorregut des de fa prop de 1.200 anys per persones de totes les classes socials, des de pagesos fins a emperadors, el Kumano Kodo està situat a la part central de Honshu, l’illa principal del Japó, i s’hi arriba després d’unes quatre hores amb tren des de Kyoto o Osaka. Des que el 2004 va ser declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco, viu un auge que es tradueix en més visitants, però també en més i millors serveis, que van des de l’oferta d’allotjament fins a la possibilitat de fer-se portar l’equipatge fins al tram següent del camí per recórrer-lo més lleugers.
Com en el cas del Camí de Santiago, no es tracta d’una ruta amb un trajecte únic, sinó d’una sèrie de sendes de pelegrinatge, a través de les quals s’arriba als tres grans santuaris de Kumano Sanzan: Nachi Taisha, a Nachi i al costat de la cascada més alta del Japó, de 133 metres; Hongu Taisha, a prop de Nanabe i amb solemnes edificis de sostres fets amb escorça de xiprer, i el vermellós Hayatama Taisha, situat enmig del bosc a Shingu. A més d’aquests tres santuaris principals, el trajecte està ple de sorpreses que fascinaran el viatger: des de muntanyes embolcallades per la boira fins a temples oji, dedicats al descans i als ritus de purificació, passant per vertiginoses escales de pedra envoltades de vegetació, denominades daimonzaka.
De totes les rutes, la més popular és la Nakahechi o ruta imperial, que parteix de la ciutat costanera de Tanabe i es dirigeix cap a les muntanyes al llarg de 40 quilòmetres. Els qui prefereixin la costa poden optar per la ruta Ohechi, amb esplèndides panoràmiques sobre el Pacífic.
Ryokan, guesthouses o temples: l’allotjament
Hi ha una infinitat de possibilitats d’allotjament al llarg del Kumano: guesthouses, hotels i ryokan, allotjaments tradicionals amb terra de tatami, banys termals i cuina sofisticada. El principal és decidir si es vol fer una ruta itinerant, dormint cada dia en un punt diferent, o bé s’opta per establir una base d’operacions fixa, com ara Tanabe o Shingu. Una de les opcions amb més encant és allotjar-se en un shukubo, un tipus de temple en plena naturalesa (n’hi ha més de mig centenar que ofereixen allotjament), que inclouen esmorzar i menjars vegetarians, el mateix menú que prenen els monjos.s.
Onsen: relax per al cos, la cirereta de la jornada
Després d’una caminada, no hi ha res que es gaudeixi més que relaxar-se submergint-se en un onsen, un bany termal tradicional japonès. Entre els més espectaculars hi ha el Shirahama onsen, un dels més antics del país, que compta amb piscines de pedra a l’aire lliure i unes espectaculars vistes al mar. Una altra opció és el Ryujin onsen, amb banys que donen directament a un riu que té unes aigües minerals famoses des de fa segles. Molts formen part de complexos hotelers i en alguns, com el Kawayu Midoriya, es pot optar també per reservar una habitació amb el seu onsen privat.
Quan anar-hi i quin equipatge portar per al camí
Els mesos ideals per embarcar- se en una ruta en aquesta regió són maig, juny (encara que és època de pluges), setembre i octubre. És aconsellable viatjar lleugers d’equipatge, tant si dormim en una base fixa com (sobretot) si hem escollit una ruta itinerant. És imprescindible portar botes de muntanya i roba transpirable per protegir-se de la pluja, i haver agafat aigua suficient. A més, és convenient portar un capell i bastons, que es regalen al llarg de la ruta i que alleugen la pressió sobre els genolls. Com a alternativa, existeix un bus turístic que fa el circuit dels tres santuaris.
