TRUE CRIME: la fascinació per les trames fosques
Aquests són les claus de l’èxit del 'True Crime', un gènere en tendència que repassa els crims més famosos de la història per desgranar-los.
Dins la condició humana, el perfil de l’assassí és un dels més polemitzats històricament. Des de concepcions com el mal, la traïció o la bogeria, els límits que separen la moral i les conductes psicopatològiques desperten, si més no, curiositat. I, en moltes ocasions, busquem explorar els motius que mouen les persones a creuar-los.
Per aquest motiu, les dues característiques que ha de complir un true crime són la narrativa, basada en un crim real i explicada per testimonis i professionals relacionats amb el cas, i la mediatització.
Aquest segon element és, fins i tot, més important, perquè recupera el punt de vista des del qual es va explicar el crim i quina influència va tenir en el procés. I és que aquest gènere no només posa el focus en la investigació, sinó en les teories de conspiració paral·leles, els circs mediàtics o la crítica a les institucions i al sistema judicial.
De Capote a Berlinger
És difícil parlar d’un origen concret en el true crime. Són molts els especialistes en el gènere que afirmen que entre el 1500 i el 1700 ja existien publicacions que informaven els lectors sobre els delictes capitals, un predecessor a les columnes de successos que avui dia segueixen omplit els diaris.
Tot i això, el primer succés tractat de forma divulgativa podríem llegir-lo en l’obra mestra en què Truman Capote va narrar l’assassinat de la família Clutter a Holcomb, Kansas, a mans de Dick Hickock i Perry Smith. A sang freda, un treball periodístic i literari que recollia tant els fets que van passar el 1965 com el terror que va envair als veïns i familiars de les víctimes, va ser el naixement d’una nova manera d’entendre i, sobretot, de consumir el crim.
Després d’allò, els Estats Units s’han convertit en el bressol d’aquest gènere documental. La raó és evident: es tracta, amb diferència, del país amb més assassins en sèrie del món, des del cas de Lizzie Borden, el 1892, fins a Ted Bundy, Jeffrey Dahmer o Ed Gein, que va inspirar Thomas Harris per a la seva novel·la El silenci dels anyells o a Robert Bloch per a Psicosis.
Joe Berlinger, per tant, no va ser el primer productor a interessar-se per les investigacions policials més mediatitzades, però sí que va ser dels primers a posar el testimoni de l’assassí a disposició del públic, responent a la pregunta que sol impregnar qualsevol crim: per què ho van fer?
En qualsevol cas, està clar que l’èxit d’aquest gènere podria explicar-se per si mateix: la llista de successos que han terroritzat al món – Amanda Knox, El caso Watts, Tiger King, El timador de Tinder, Bad Vegan...– o el nostre país– El caso Asunta, Alcàsser, Las últimas horas de Mario Biondo, ¿Dónde está Marta?...– es tan llarga que no han deixat de produir-se documentals i pel·lícules des del fenomen The Jinx o el pòdcast Serial.
I, ara, figures com Berlinger o Carles Porta han travessat les portes de casa per convidar l’espectador a reviure successos que qüestionen el comportament humà i ens activen un instint de supervivència d’allò més primari.
Quatre documentals imprescindibles del gènere
El caso Alcàsser
1 de 4
La desaparició de Desirée Hernández, Míriam García i Antonia Gómez el 1992, tres nenes de catorze anys que es dirigien a una festa d’institut prop de la població d’Alcàsser (València), va marcar un abans i un després en la cobertura mediàtica dels successos a Espanya. El 2019, Netflix va estrenar una sèrie documental que tornaria a qüestionar totes les incògnites darrere d’aquesta violació i homicidi col·lectiu que va inculpar a Antonio Anglés i Miguel Ricart. Va ser la primera sèrie documental espanyola que la plataforma afegia a la seva filmoteca, no només per la repercussió mediàtica que va tenir en el seu moment, sinó pel rastre de preguntes que va deixar el cas darrere seu.
Making a murderer
2 de 4
Aquesta sèrie documental analitza la història del cas de Steven Avery, un jove estatunidenc que va ser acusat d’assassinat i condemnat a presó el 1982 per agredir sexualment a Penny Beerntsen. Divuit anys després, noves proves d’ADN van demostrar la seva innocència, de manera que Avery va quedar en llibertat. Tres anys després es va denunciar la desaparició d’una altra dona, Teresa Halbach, i després de dos anys d’investigacions es va condemnar Avery per violació i assassinat. Poden divuit anys de presó crear un assassí?
‘Crims’, con Carles Porta
3 de 4
Si existeix un periodista del panorama nacional que hagi format part de la creació del concepte actual de true crime, aquest és Carles Porta. Originalment dirigia un programa de Catalunya Ràdio que va saltar a la pantalla amb la seva veu en off com a fil conductor per submergir l’espectador en quatre temporades en les quals va explicar molts dels crims resolts i sense resoldre de la crònica negra catalana. Després d’aquest èxit rotund, el 2023 va estrenar el documental sobre el mediàtic cas del crim de la Guàrdia Urbana a Netflix, així com un projecte sobre dos casos nacionals a Movistar+.
Conversaciones con asesinos
4 de 4
El format del true crime entra en escena i la seva màxima essència la trobem als documentals seriats de Joe Berlinger, que recollien el testimoni d’assassins en sèrie a les entrevistes realitzades durant els seus respectius judicis. La primera sèrie la va protagonitzar el 2019 un dels assassins més cèlebres dels Estats Units, Ted Bundy. El 2022 sortia a la llum una segona part que tractava el cas d’en John Wayne (conegut com el Pallasso) i, pocs mesos després, també les cintes de Jeffrey Dahmer, que complementaven la sèrie de ficció estrenada a la mateixa plataforma sobre l’assassí.
