Beneficis dels jocs de taula
Més enllà de ser un mer passatemps o una alternativa de lleure, els jocs de taula són un bon aliat per millorar el nostre benestar i frenar el deteriorament cognitiu.
L'historiador holandès Johan Huizinga escrivia que el joc és una condició prèvia i necessària per a la generació de cultura a qualsevol societat humana. Expert en llengües indoeuropees i història medieval, Huizinga va publicar el 1938 Homo ludens, un assaig en què defensava la importància del joc com una activitat troncal en la formació de qualsevol individu i en la configuració de qualsevol cultura avançada. La seva tesi sembla plausible si pensem com els nens comencen a comprendre el món i els seus límits a través de la simulació i l’assaig-error, dues característiques intrínseques del joc.
La història ens ofereix desenes d’exemples que mostren la relació estreta que mantenen joc i civilització. Arqueòlegs que han treballat a jaciments de l'Orient Mitjà han desenterrat objectes de fa 8.000 anys que molt probablement siguin taulers de joc. El senet egipci es remunta al 3100 aC. A l’Orient Llunyà, el weiqi (Xina) o el go (Japó) també es practiquen des de temps remots. Per no parlar dels orígens dels escacs, que es perden en els confins de l'antiguitat de l'Índia.
Joc i aprenentatge
Però a més de tenir una relació estreta amb la cultura, els jocs de taula han demostrat ser un bon aliat a l'hora de millorar el nostre benestar emocional i social. El psicòleg clínic Antonio Gata destaca que els jocs de taula posen a prova la capacitat de nens, adolescents i també adults a l’hora de solucionar problemes, prendre decisions, gestionar la frustració i bregar amb errors. De fet, els jocs de taula serveixen per treballar totes les àrees d’aprenentatge sense que ens n’adonem pràcticament. D'una manera o altra, nens i adults desenvolupem les nostres capacitats cognitiva, afectiva, social i psicomotriu durant cada partida.
Gaudir de partides en companyia ens permetrà desconnectar de les pantalles i estrènyer llaços amb els nostres éssers estimats. La feina, l’escola o les obligacions del dia a dia poden suposar un obstacle a l’hora de passar temps amb les persones que ens importen més. Els més petits socialitzen jugant, de manera que asseure’s a jugar al voltant d’una taula pot ser una proposta atractiva per a ells. És una opció que no necessita gaire planificació i que pot comportar grans beneficis. A més d’enfortir les connexions socials, cada participant té l’oportunitat de treballar la memòria, la lògica i el raonament, a més de fomentar la capacitat de concentració durant un període breu de temps.
Segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), a Espanya hi ha més de mig milió de persones que pateixen demència, una xifra que podria superar el milió l’any 2050 si tenim en compte les darreres estimacions. Diversos estudis confirmen que participar en sessions de jocs de taula pot endarrerir l’avenç del deteriorament cognitiu. Un estudi de l’Institut de Biomecànica de València va trobar que el risc de demència era un 15% menor en els jugadors de jocs de taula que a la resta de persones no jugadores durant un període de 20 anys, i va concloure que les activitats d’oci estimulants es consideren possibles factors protectors contra la demència i el deteriorament cognitiu.
El gran benefici dels jocs de taula
D'altra banda, molts jocs posen a prova els processos de pensament creatiu i analític, ja que activen tots dos hemisferis del cervell. Fins i tot el simple fet d'aprendre les regles i jugar un joc nou pot ajudar a fer que la ment s'enforteixi, segons la Universitat Estatal de Connecticut Central. Aquest impuls de la capacitat intel·lectual també el confirma un estudi de la Universitat de Wisconsin-Madison, en què els participants que van prendre part en activitats cognitives, com ara jocs de cartes, mostraven més volum cerebral, en regions específiques, en comparació amb la resta de participants que van jugar menys o gens.
La varietat d’opcions dins l’univers dels jocs de taula fa que cadascú pugui trobar temàtiques i mecàniques amb què se senti més a gust. Més enllà de les propostes clàssiques (escacs, cartes, Scrabble, Risk, Monopoly, etc.) el sector ha viscut una autèntica revolució en els darrers anys que ha portat centenars de títols nous a les prestatgeries de les botigues especialitzades. Una petita victòria del cartró i la fusta a l’era de l’auge de la tecnologia.
El joc que ho va canviar tot
El 1995 es va publicar un joc que va marcar un abans i un després: Catan. Amb més de 22 milions de còpies venudes a tot el món avui dia, aquest joc s’ha traduït a més de 35 idiomes i ja porta publicades més de 40 expansions i edicions especials... Fins i tot s’han comercialitzat mitjons, samarretes i peluixos del joc.
Darrere de l’èxit de Catan hi ha Klaus Teuber, un tècnic dental que treballava en una consulta als afores de Darmstadt. Amant dels jocs de taula i de la literatura fantàstica, va pensar en un enginyós sistema de llosetes hexagonals que, un cop unides, formaven el tauler.
Cadascuna d’aquelles llosetes mostrava un paisatge diferent on els jugadors podien recol·lectar recursos: dels boscos, fusta; de les mines, pedra; dels turons, argila; de les pastures, llana de les ovelles; i dels camps de cereal, blat. Amb aquests recursos, els jugadors construeixen camins, assentaments, ciutats i diferents formes de desenvolupament en què la cooperació i la negociació entre rivals és fonamental. Tot plegat amb l’objectiu d’assolir 10 punts de victòria.
Catan va ser un èxit comercial i cultural. El disseny de Klaus Teuber es va convertir en la punta de llança de l’anomenat joc de taula modern, reflex de la societat del final del segle XX i l’inici del XXI. Una explosió de creativitat, tant a les mecàniques de joc com a l’art que les decora, que sedueix milions de persones a tot el món.
