Què és la pota d’ànec?

Encara que el nom pugui resultar una mica peculiar, la pota d’ànec és la unió dels tendons de tres músculs: el sartori, el gràcil i el semitendinós, que té la funció principal de facilitar la flexió i l’extensió del genoll, a més de permetre’n la rotació interna i externa. Aquesta estructura anatòmica és a la part interna del genoll i deu el nom a la forma característica de V invertida, que sembla la pota d’un ànec. En aquesta regió també es localitza una bossa sinovial, que té la funció d’amortir impactes i reduir possibles friccions. Com que aquests músculs comparteixen insercions tendinoses, la inflamació de qualsevol d’ells pot desencadenar mal al genoll. Com a resultat, aquesta zona és especialment propensa a lesions com ara entesitis, bursitis i, amb més freqüència, tendinitis. 

Com sé si tinc la síndrome de la pota d’ànec? 

La tendinitis de la pota d’ànec, que també es coneix com a tendinitis anserina, és una de les lesions musculoesquelètiques més comunes. El símptoma principal és el dolor, que es pot intensificar a l’hora de pujar o baixar escales, quan s’està assegut molta estona o de nit. A més, el pacient pot experimentar inflor local, edema i sensibilitat a la zona afectada. 

Tot i que aquesta afecció pot afectar qualsevol persona durant el transcurs de la vida, els esportistes que practiquen activitats com ara running, esquí, ciclisme o futbol tenen més predisposició a patir-la, pels moviments repetitius de flexió i extensió del genoll. Altres causes comunes inclouen la sobrecàrrega dels músculs de la cuixa, el sobrepès, problemes a la columna lumbar, traumatismes directes a la zona, per cops o caigudes, artritis i alteracions en la biomecànica del genoll, com ara una mala alineació de les cames, genolls en valg o peu pla. 

Com es pot prevenir la tendinitis de la pota d’ànec? 

És important desenvolupar massa muscular a la zona i evitar accions que puguin sobrecarregar-nos el genoll. Per als esportistes, sobretot, la prevenció és clau. Per evitar la tendinitis anserina, és fonamental fer servir un calçat adequat, mantenir una tècnica correcta durant l’activitat física i no ometre l’escalfament previ, que ha d’incloure estiraments musculars i exercicis de mobilitat articular. També és crucial permetre que el cos es recuperi de manera adequada després de l’entrenament, donant temps suficient per relaxar-se i evitar sobrecàrregues. 

Què podem fer si pensem que tenim tendinitis anserina? 

El primer pas davant d’una lesió ha de ser consultar un professional mèdic per obtenir un diagnòstic precís i determinar el tractament més adequat. En cap cas no intentarem autodiagnosticar-nos. A les etapes inicials, es recomana aplicar gel sobre la zona afectada per reduir la inflamació i, un cop avaluat per un especialista, el tractament sol incloure repòs, sessions de fisioteràpia i exercicis d’enfortiment muscular. Tot i això, en casos més greus podria ser necessària una intervenció quirúrgica. 

Durant la recuperació, tenir el guiatge d’un fisioterapeuta és fonamental per assegurar una rehabilitació adequada i minimitzar el risc d’empitjorar. Entre les tècniques més efectives per tractar aquesta lesió, destaca l’ús d’ultrasò terapèutic, que ajuda a reduir el dolor i la inflamació i afavoreix la recuperació dels teixits danyats.  

En conclusió, la tendinitis de la pota d’ànec és una lesió molt comuna que pot afectar tant esportistes com persones que presentin factors de risc, com el sobrepès, problemes biomecànics o artritis. El diagnòstic primerenc i un tractament adequat, que inclogui repòs, fisioteràpia i enfortiment muscular, són clau per a una recuperació efectiva i per evitar més complicacions. Si sentim dolor agut al genoll, hem de consultar un especialista i, si patim tendinitis de la pota d’ànec, seguir un pla de rehabilitació supervisat per tornar a l’activitat sense dolor i amb menys risc de recaigudes.