Versió cefàlica externa o com fer girar un nadó que ve de natges

La versió cefàlica externa (VCE) és una maniobra obstètrica dissenyada per corregir la posició del fetus al voltant de la setmana 37 de gestació. Aquest procediment s’aplica quan el nadó està en una posició podàlica, que comunament es coneix com de natges. L’objectiu de la VCE és girar el fetus, de manera externa, perquè adopti una posició cefàlica (de cap).

En la majoria dels embarassos, el fetus es col·loca de manera natural amb el cap cap avall unes setmanes abans del part, concretament, entre la setmana 32 i la 36 de gestació. Tot i això, la presentació podàlica té lloc en aproximadament el 3% dels casos. Això pot tenir la causa en diversos factors, entre els quals hi ha la prematuritat, possibles alteracions en la pelvis, un excés de volum del líquid amniòtic, placenta prèvia o embaràs múltiple, entre d’altres.

En cas que un fetus presenti una posició podàlica passada la setmana 37, l’opció més comuna és fer una cesària programada, per tal de reduir les complicacions obstètriques que s’han observat durant un part vaginal en aquesta posició. Tot i això, encara que la cesària és una intervenció relativament segura, no està exempta de riscos. Això és perquè, en termes generals, pot presentar més complicacions que un part vaginal, ja que, com que es tracta d’una intervenció quirúrgica, no només requereix més temps de recuperació i un ingrés més llarg a l’hospital, sinó que també augmenta el risc d’infecció i de patir anèmia.

La versió cefàlica externa és una gran alternativa per corregir la posició del fetus i poder optar per un part vaginal, sempre que l’equip mèdic n’aprovi la viabilitat, tenint en compte factors com la salut de la mare i del fetus, l’edat gestacional i el mida i la posició exacta del fetus. És important tenir en compte que en alguns casos aquesta maniobra està contraindicada, per exemple, quan hi ha hagut un part previ per cesària, hi ha presència de sagnat vaginal o s’observen diverses voltes de cordó.

Com es fa la VCE?

La versió cefàlica externa es porta a terme aplicant pressió controlada en certes àrees de l’abdomen de la mare, guiant el fetus perquè adopti la posició cefàlica. Abans de la maniobra, es fan anàlisis de sang i una ecografia, per avaluar la salut tant de la mare com del nadó. També s’administren un calmant i un medicament per relaxar l’úter, cosa que facilita la manipulació.

Durant tot el procés, l’equip mèdic monitoritza de manera continuada el batec cardíac del fetus i la seva posició, per garantir la seguretat d’ambdós. Tot i que la maniobra pot ser incòmoda, la majoria de les dones no la descriuen com a dolorosa. Actualment, l’èxit de la VCE varia entre el 35 i el 86%, amb una mitjana aproximada del 50%.

És una maniobra segura?

La versió cefàlica externa es considera una maniobra segura. Segons dades de l’Hospital Universitari Quirón Salud, la taxa de cesàries d’emergència associades al procediment és baixa, entre el 0,35% i el 2%, i el risc de mortalitat fetal és ínfim i oscil·la entre el 0,02% i el 0,8%. Tot i que les complicacions són poc freqüents, es poden donar en casos aïllats: es calcula que en el 5% dels procediments es pot produir el trencament de la borsa amniòtica i en 1 de cada 1.000 casos hi ha risc de despreniment de placenta, segons informa l’Hospital Universitari d’Henares. La complicació més comuna, que afecta el 7% dels casos, és que el bebè es torni a girar i reprengui la posició podàlica després d’haver estat col·locat correctament. En aquest cas, es podria intentar una segona versió. Tot i aquests riscos, la VCE continua sent una opció segura.

En definitiva, la versió cefàlica externa és una maniobra segura i indolora que té l’objectiu de girar un bebè en posició podàlica per facilitar el part vaginal i minimitzar-ne els riscos. L’obstetra avaluarà si és possible fer una VCE avaluant l’estat de la mare i del fetus, i descartant que hi hagi anomalies que puguin posar en risc qualsevol dels dos.