Com canviarà el clima d'Europa si els corrents oceànics s’alenteixen?

Fa uns quants anys que el comportament dels corrents oceànics té preocupats els experts del clima més destacats del planeta. Funcionant com una gran cinta transportadora que mou la calor pel planeta, la circulació de retorn meridional de l’Atlàntic (AMOC) és un element clau per mantenir el clima temperat d’Europa. Així i tot, els científics fa anys que ens adverteixen: aquest sistema s’està debilitant.

El desglaç massiu en zones de l’àrtic i Groenlàndia està provocant una entrada massiva d’aigua dolça a aquest corrent, cosa que provoca que s’alenteixi. Si aquesta situació es continua mantenint, i fins i tot col·lapsant, les conseqüències per al clima podrien ser enormes.

El corrent del Golf: el motor del clima europeu

El clima a Europa no és temperat per casualitat. El corrent del Golf, una de les parts més importants de l’AMOC, transporta aigües càlides des dels tròpics cap a l’Atlàntic Nord, i modera les temperatures de països com Espanya, França i el Regne Unit. Quan arriba al nord, aquestes aigües es refreden i s’enfonsen, formant un corrent profund que torna cap al sud, completant un cicle que regula el clima global.

Però hi ha estudis recents que han demostrat que aquesta enorme maquinària natural està en perill. La fusió accelerada de les glaceres a Groenlàndia està aportant massa aigua dolça a l’oceà, reduint la densitat de l’aigua i dificultant-ne l’enfonsament. Com a resultat, el corrent s’alenteix i perd força.

Quines conseqüències tindria en el clima europeu?

L’alentiment de l’AMOC podria ser un esdeveniment clau per al futur climàtic del planeta, transformant completament les condicions de vida a tot el món. A l’hemisferi nord, i especialment a Europa, les conseqüències d’aquest fenomen podrien tornar el continent a una petita edat del gel com la que es va viure entre els segles XVII i XIX. Entre les possibles conseqüències que podríem trobar, tenim:

• Hiverns molt més freds: tot i que el canvi climàtic se sol relacionar amb un escalfament extrem del planeta, l’alentiment de l’AMOC tornaria el fred a Europa occidental. Sense l’aportació de calor del corrent del Golf, ciutats com ara Londres, París i Madrid podrien afrontar hiverns més crus, similars als del Canadà. Aquest refredament, a més, seria molt més pronunciat que l’augment de temperatures que patim actualment (de 0,2 ºC d’augment de mitjana per dècada, que ja és una barbaritat, a un descens de 3 ºC en el mateix lapse de temps). En un període de cent anys, regions com Noruega (que ja de per si són fredes) podrien experimentar una baixada de temperatures de més de 20ºC.
• Tempestes més intenses: el corrent també influeix en la formació de tempestes a l’Atlàntic. Si es debilita, podríem veure huracans més forts i pluges torrencials a la costa europea. Aquest fenomen el podem començar a intuir amb la freqüència amb què, cada vegada, tenim grans riuades i pluges torrencials a la tardor, com el cas de la DANA de València, el 2024.
• Sequeres al sud d’Europa: com a contrapart al refredament del nord, el sud d’Europa es podria tornar més àrid. Zones del sud d’Espanya com Andalusia i Múrcia, i d’altres de països com Itàlia i Grècia, podrien veure com els estius es tornen encara més secs, afectant l’agricultura i el subministrament d’aigua. Problemes com ara grans incendis, que els últims anys s’han tornat freqüents, s’intensificarien.

És possible un col·lapse total?

Alguns estudis recents apunten que l’AMOC podria col·lapsar completament abans que s’acabi el segle. De fet, un article publicat a Nature el 2023 suggereix que això podria passar fins i tot abans del 2050, i alguns models prediuen un punt d’inflexió el 2025. Altres estudis, lleugerament més optimistes, calculen que, si bé des del 2025 ja en podrem observar algunes conseqüències, el punt d’inflexió se situarà el 2057 i els efectes s’estendran fins al 2095. Sigui com sigui, la conclusió d’aquests estudis és un acostament de la data estimada del col·lapse de l’AMOC, que tradicionalment s’havia calculat per al segle xxii.  

El problema principal que trobem a l’hora d’afrontar aquest succés és que, un cop que l’AMOC s’atura, reactivar-la no és fàcil. En el passat, col·lapses similars han provocat canvis climàtics dràstics, com la petita edat del gel, que entre els segles xvi i xix va comportar hiverns gèlids a Europa i va afectar les collites durant dècades.

Ho podem evitar?

Així i tot, encara no és tard per actuar. Els experts coincideixen que reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle és clau per frenar l’escalfament global i evitar la fusió de les glaceres que està alterant l’oceà. Alhora, s’estan estudiant solucions tecnològiques per mitigar l’impacte en els corrents marins, encara que no n’hi ha cap que sembli viable a gran escala, de moment.

El que és clar és que l’alentiment de l’AMOC ja no és un problema del futur llunyà. És un procés que està en marxa i que podria transformar el nostre clima les dècades vinents. La pregunta, doncs, no és si afectarà el clima europeu, sinó quan i fins a quin punt.